Segur que en alguna ocasió t'hauràs creuat amb algun company de feina o veí d'escala que, tot i sonar-te la cara, sempre que et veu mostra indiferència. Doncs bé, encara que us sembli estrany, això té una raó.
I és que hi ha persones l'expressió facial o corporal de les quals (sobretot de cara als altres) és pràcticament nul·la. Però no et preocupis, perquè no és res que vagi contra tu o sigui personal: simplement hi ha un factor psicològic al darrere.
Per què hi ha persones que no mostren emocions ni reaccionen davant teu?
Les relacions humanes són veritablement complicades, d'això no hi ha dubte. Hi intervenen una multitud de factors i condicions, les quals moltes vegades poden resultar xocants entre uns individus i altres.
Però, a ningú no li agrada saludar o esbossar un somriure i veure que l'altra persona no li torna. En aquests casos, tendim a pensar que aquesta persona té alguna cosa contra nosaltres.
I és clar, encara que en alguna ocasió potser això és així... hi ha una altra sèrie de circumstàncies que podrien explicar el perquè de determinats comportaments. I aquí sí que sí, res no té a veure amb nosaltres. Quan algú es mostra fred, apàtic, com a 'desconnectat' del seu entorn, probablement sigui perquè pateix la síndrome de desconnexió emocional.
Aquesta síndrome està relacionada amb la dificultat que presenta una persona per identificar i alhora experimentar diverses emocions. Com podreu deduir, això pot arribar a englobar grans dificultats.
Almudena Sos, terapeuta emocional i de parelles, assenyala el següent: «Hi ha qui es desconnecta en alguns o molts moments del dia, i hi ha qui viu desconnectat des de fa anys i a un nivell profund».
Evidentment, les persones que pateixen aquesta síndrome poden veure afectades les relacions socials i personals, ja que la gent del seu entorn pot sentir-se malmesa amb la fredor que mostren.
Això no obstant, cal remarcar que en la majoria de casos, aquestes desconnexions es produeixen de forma automàtica i inconscient: és a dir, la persona no tria actuar d'aquesta manera.
Centrant-nos en més profunditat, hem de tenir present que hi ha certs moments vitals en els quals aquesta desconnexió es pot produir. La primera es pot donar a la infància, la segona en una relació de parella, la tercera amb l'entorn familiar i la quarta a la feina.
Totes aquestes esferes es poden veure afectades, en major o menor mesura, per aquesta síndrome de desconnexió emocional. Però això sí, hem de tenir present que hi ha dos tipus de desconnexió.
La primera fa referència a aquelles persones que es desconnecten perquè, al seu torn, estan molt connectades amb elles mateixes. Com que estan tan centrades en el seu món, els costa sortir-ne i compartir la vida amb els altres.
D'altra banda, ens trobem el cas contrari: persones a qui costa connectar amb els altres perquè precisament estan desconnectades d'elles mateixes. I les desconnexions, al capdavall, es poden presentar de moltes maneres.
Alguns dels mecanismes de desconnexió emocional poden donar-se a través de compres compulsives: altres vegades, però, es poden manifestar per mitjà d'obsessions, compulsions i fins i tot addiccions.
Tot i això, conèixer-se i connectar amb un mateix sempre serà la clau per aprendre a estar bé de forma individual i amb els altres. A més, avui dia hi ha diferents tècniques que ens poden ajudar a aconseguir-ho.
La meditació conscient o la pràctica del mindfulness poden ser unes grans aliades per a un treball d'introspecció. El contacte amb la natura i el temps d'oci amb altres persones també pot resultar molt afavoridor.
Ser conscients de les nostres emocions i els nostres sentiments és la clau de tot. De vegades, però, arribar a aquest punt no és possible, i per això, el millor que un pot fer és acudir a un professional de la psicologia.