Les raons amb les quals el govern defensa el seu no a l'avenç del toc de queda

El ministre de Sanitat argumenta que la vigència de les eines actuals, i de les mesures aplicades, ja permeten superar la tercera onada

Pla mitjà del ministre de Sanitat, Salvador Illa, en roda de premsa a Moncloa després del Consell de Ministres
Illa rebutja categòricament avançar el toc de queda a Espanya | Catalunya Diari

La pandèmia ha continuat el seu curs en 2021 amb la mateixa tendència que va acompanyar el final de l'any passat. L'ocupació hospitalària en vigilància intensiva supera en alguns territoris el 50% i són ja, almenys, nou comunitats les que han sol·licitat l'avançament de les restriccions nocturnes. De moment la postura del govern s'ha mantingut sòlida encara que sempre amb la conjuntura de disposició al diàleg.

El ministre de Sanitat, Salvador Illa —que encara mira de reüll la situació ocasionada pels comicis del govern— va presidir ahir el Consell Interterritorial de Salut i va negar la demanda que van presentar la majoria de demarcacions territorials respecte a avançar el toc de queda nocturn a les 20 hores.

La justificació que argumenta la delegació del govern és que encara existeixen eines suficients per a combatre la Covid, encara que per part de les CCAA s'assegura que no hi ha més elements als quals aferrar-se, després d'haver optat per accions que restringeixen la mobilitat, les reunions multitudinàries o el tancament d'establiments comercials.

Les autonomies sense recursos

El conseller de Salut de la junta andalusa, Jesús Aguirre, va comentar amb els ministres de Sanitat i Política Territorial en roda de premsa que des de la comunitat ja s'apliquen les màximes restriccions possibles, entre elles el tancament de 326 municipis amb més de 500 casos d'incidència. Dels citats, la incidència en 141 supera els mil casos.

«No podem fer més amb les competències que tenim assignades», esmenta Aguirre, i recalca la necessitat d'avançar el toc de queda, que permetria que l'onada se superi més de pressa. Malgrat les exigències, la resposta d'Illa va ser categòrica, i és que des del govern central no vol enfrontar-se al desgast que suposaria tornar a reconèixer una altra modificació en matèria de prevenció.

En aquesta dinàmica, l'executiu espera que una vegada s'arribi al pic de la tercera onada, que tindrà lloc a finals d'aquesta setmana o a principis de la següent, la situació es relaxi i cessin les demandes. La delegació de Sanitat va revelar ahir dades que afermen la idea que el ritme de creixement ha descendit, però encara amb un pendent creixent.

Les xifres de la Covid de dimecres situen 41.576 nous contagis amb 464 morts, i una incidència acumulada de 736 sobre 100.000 casos en la mitjana de tota Espanya. Amb onze comunitats amb més del 25% d'ocupació en les seves UCI i tres amb més del 50%, que són València, La Rioja i Melilla.

Tot això en paraules de Salvador Illa esdevé a un ritme esperat per la situació actual del coronavirus, però es mostra confiat per l'efecte de les mesures preses fins al moment. «Tothom sap que si s'adopten mesures avui, demà no veurem el resultat, per molt que ens obstinem. No es tracta tant d'afegir moltes mesures de cop si no d'aplicar les que hem adoptat i esperar els dies necessaris per a avaluar els resultats de les mateixes», assegura el delegat del govern.

«Vénen dies durs»

Així ho avança el ministre, però assenyala que si existeix el compromís i la solidaritat ciutadana, la tercera onada serà doblegada. En aquest exercici d'espera s'han subministrat 1,3 milions de vacunes, de les quals s'han distribuït gairebé un milió de dosi, amb 16.000 persones que ja han rebut la totalitat del tractament preventiu.

El Consell Interterritorial no va debatre quins grups conformaran la segona fase de vacunació, a partir de març. El que sí que s'ha establert és que després de la vacunació dels majors de 80 anys, els següents seran aquells amb factors de risc. Tot això dependent que la vacuna hagi estat administrada a residents, treballadors de geriàtrics, professionals sanitaris de primera línia i grans dependents que resideixen en els seus domicilis.


Comentaris

envia el comentari