Després dels sortejos que s'han dut a terme en les darreres setmanes, fa alguns dies que els diversos Ajuntaments reparteixen les 'notificacions de la sort', és a dir, que comuniquen als ciutadans 'agraciats' que els ha tocat formar part d'una mesa electoral a les eleccions generals del proper 10 de novembre. Ja sigui com a presidents o com a vocals; com a titulars o suplents; el deure d'acudir a les meses és inel·ludible per als ciutadans: no fer-ho pot comportar penes de fins a un any de presó.
Ara bé, hi ha marge per a l'esperança: fins a set dies després d'haver rebut la notificació, cada ciutadà pot presentar al·legacions a la seva Junta Electoral de Zona (JEZ) per intentar evitar de formar part de les meses. La llei és estricta, però contempla alguns casos en què els ciutadans aconsegueixen 'salvar-se' i quedar exempts d'aquest deure. N'hi ha de tres tipus: personals, familiars i laborals. A poc més d'una setmana dels comicis, els repassem a TarragonaDigital.com.
Motius personals
Hi ha una sèrie de motius de caràcter personal que fan que, automàticament, aquells que han rebut la notificació per formar part de les meses, en quedin deslliurats. És el cas, per exemple, de les persones de més de 65 anys. De fet, les majors de 70 ja no entren al sorteig, però les que en tenen entre 65 i 70 hi poden renunciar sense problema.
Altres casos que impliquen l'exempció automàtica són les persones amb discapacitat; els pensionistes amb discapacitat permanent total; les dones embarassades de més de sis mesos o de baixa per maternitat o les persones internes en presons o centres psiquiàtrics. Hi ha dos supòsits més, menys coneguts, que obliguen a l'exclusió d'una mesa. El primer: haver estat víctima d'un delicte, encara que s'estigui investigant i per tant sigui 'presumpte', pel qual s'hagi dictat una ordre d'allunyament a una persona cridada a aquella mesa. El segon supòsit és haver format part d'una mesa almenys tres cops en els darrers deu anys.
Hi ha d'altres supòsits que poden justificar l'excusa, però que no són automàtics, sinó que han de ser validats per la JEZ. Es tracta de casos de lesions, malalties físiques o psíquiques, els pensionistes incapacitats per un treball en concret, l'embaràs de risc en els sis primers mesos, el canvi de residència habitual a una altra comunitat autònoma (tot i que és obligatori justificar la dificultat de desplaçar-se), la pertinença a religions o règims de clausura que siguin incompatibles amb la participació d'una mesa electoral; o les operacions quirúrgiques o proves mèdiques inajornables el dia dels comicis o els immediatament anteriors o posteriors.
Raons familiars
D'excuses de caràcter familiar, també n'hi ha que suposen l'exempció automàtica. Per exemple, les mares en període de lactància amb nens de fins a nou mesos, que cal que ho demostrin amb fotocòpies del registre civil o el llibre de família. També són els casos de les persones que hagin de fer-se càrrec de les cures directes i contínues de menors de vuit anys, discapacitats físics, psíquics o sensorials o de familiars de fins a segon grau que per qüestions d'edat, accident o malaltia, siguin dependents.
Altres causes poden arribar a justificar l'absència, però cal que ho confirmi la JEZ. És el cas de ser pare o mare d'un menor de 14 anys, sempre que es demostri que l'altre progenitor no se'n pot fer càrrec i que tampoc no hi ha familiars de fins a segon grau del menor que puguin cuidar-lo. Un altre supòsit es dona en cas d'un esdeveniment familiar d'«especial rellevància» que sigui inajornable, sempre que l'afectat sigui protagonista o ho sigui un parent de fins a segon grau.
Excuses laborals
Finalment, es donen quatre preceptes en què la feina pot ser una excusa per no haver d'anar a la mesa electoral. En primer lloc, els treballadors de Juntes Electorals, Jutjats i Administracions Públiques que, aquell dia, treballin perquè els pertoquen funcions electorals. En segon lloc, els treballadors dels serveis bàsics als quals els toqui treballar: metges, infermers, bombers, membres de protecció civil, etcètera. També se salven els directors i caps d'informatius de mitjans de comunicació generalistes.
La quarta 'excusa' laboral són aquells professionals que hagin de participar en esdeveniments públics que ja estaven previstos abans que es convoquessin eleccions, i en què l'afectat sigui insubstituïble o bé la seva absència obligui a suspendre l'acte o generi greus perjudicis econòmics.
65 euros i permisos retribuïts
Llei en mà, doncs, aquells 'afortunats' que no encaixin dins de cap d'aquestes possibilitats, estaran obligats a presentar-se a la seva mesa electoral diumenge vinent, dia 10 de novembre. Algun consol per a aquells que els toqui: president i vocals —els que exerceixin, no pas els suplents que se'n lliurin— cobraran 65 euros en concepte de dietes i tindran permís retribuït si els tocava treballar diumenge. Dilluns, a més, podran veure reduïda en cinc hores, també pagades, la seva jornada laboral.