El carnet d'identitat és el document més important que té un ciutadà. Aquest recull totes les dades personals del titular i està obligat a vigilar i mantenir-lo en condicions durant els seus anys de validesa.
Si bé, quan ens ho sol·liciten l'hem de mostrar per a alguna signatura de contractes o perquè ens ho demanen les autoritats, la Llei de Protecció de Dades restringeix l'ús que puguin donar-li tercers, com les empreses, per extreure'n beneficis propis a partir dels seus clients.
Aquesta llei sembla que ha passat desapercebuda per a la companyia d'Orange. Per això, hi ha tingut conseqüències, ja que s'enfronta a una sanció de 100.000 euros.
La companyia francesa ha estat perjudicada per una reclamació d'un client sobre un repartidor que li va demanar fer una foto del DNI durant el repartiment d'una comanda.
Dijous passat l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va publicar la sentència després de comprovar que la companyia taronja va aplicar una pràctica il·legal per confirmar la identitat dels clients durant les entregues de paquet: fotografiar els DNI per les dues cares.
Aquest succés va començar l'any del confinament, un període que tant empreses com treballadors van haver de buscar alternatives perquè el negoci seguís endavant. Aquestes mesures alternatives les va haver d'aplicar tant Orange com altres companyies telefòniques.
Un particular es va dirigir a la caserna de la Guàrdia Civil de Totana, a Múrcia, per obrir una investigació que un repartidor de GLS havia fotografiat les dues cares del DNI del client.
L'usuari es va sentir motivat de posar una reclamació quan la companyia li va informar que «si volia rebre el nou mòbil, adquirit a través d'Orange, hauria de deixar que el repartidor obtingués imatges del seu Document Nacional d'Identitat». Fins aquell moment, els usuaris el mostraven a les botigues físiques.
Després de la querella, l'AEPD va situar la companyia francesa i va col·locar Orange com a part reclamada. El resultat de la reclamació ha estat una multa de 100.000 euros per haver incomplert l'article 5.1.c del Reglament General de Protecció de Dades.
Canviaran les formes de les comandes?
Aquesta és la nova pregunta que ens plantegem amb els nous costums que van venir amb la pandèmia i que s'han quedat. Hauríem de permetre que els repartidors obtinguin fotos del nostre DNI? Ens podrem fiar que no es faci servir per tercers?
Amb la reclamació de l'usuari es va obrir un nou debat que des d'Orange pretenen defensar assenyalant que «la finalitat és garantir que el terminal és lliurat a la persona que l'ha contractat».
Durant el judici, Orange defensava que només perseguien un «interès legítim», ajustant les mesures i aplicant aquelles que no perjudiquessin el client en comparació amb altres casos anteriors.
Des de l'AEPD destaquen que sí que s'indica que hi ha «indicis evidents», per violar l'article 5 del RGPD i recorda que el DNI conté més elements que són addicionals i sense rellevància per a la «finalitat del lliurament de la mercaderia».
Per tant, cal arribar a un acord i proposar un reglament que reguli les noves situacions. L'organisme regulador assenyala que, en aquests casos, s'han de proporcionar mitjans menys intrusius per a la privadesa de les persones.
Caldrà esperar per veure com la resposta de l'AEPD canvia la normativa actual, si és que ho fa, i com altres empreses del sector s'adapten després del que ha passat amb aquest usuari.