El fantasma de Muntanyans II torna a planar sobre Torredembarra i Creixell. Aquest espai del litoral tarragoní és objecte d’una intensa polèmica des de fa més d’una dècada, després que uns plans urbanístics que projectaven centenars d’habitatges afectessin diversos espais oberts annexos a l’Espai d’Interès Natural (EIN), una zona protegida que està inclosa a la Xarxa Natura 2000.
El 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar la nul·litat del pla urbanístic pel perill d’inundabilitat que hi havia a la zona, una decisió reafirmada el 2014 pel Tribunal Suprem, que va desestimar els recursos de la promotora i la Generalitat. Tot i això, la possibilitat d’urbanitzar aquest espai no s’ha tancat mai del tot, sempre que es presenti un projecte que eviti el problema de la inundabilitat.
Terrenys encara en perill, segons els ecologistes
Des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i Ecologistes de Catalunya han alertat aquest estiu que els terrenys encara es troben «en perill», ja que la promotora els ven i anuncia «la possibilitat de construir-hi centenars d’habitatges de luxe». Tres d’aquestes parcel·les, afirmen des dels dos col·lectius, es troben «dins la zona de servitud del domini marítim-terrestre on, segons la Llei de Costes, està prohibit construir-hi habitatges».
Davant d’aquest escenari, els ecologistes han dirigit les seves mirades a la Generalitat i a l’Ajuntament de Torredembarra. A l’executiu català li demanen que protegeixi la zona i inclogui dins l’EIN «una zona prioritària per tal de blindar l’últim connector de l’espai protegit amb les zones forestals i agrícoles del nord». Al consistori, les entitats li recorden que té la competència per desclassificar els terrenys, que són urbanitzables des del 2001.
Andreu Cacho, membre del GEPEC, recorda que la comissió d’Urbanisme de Tarragona ha aturat el projecte per la inundabilitat però afegeix que, «veient els antecedents, ens preocupa que es pugui reactivar». Per això volen que l’Ajuntament no concedeixi cap llicència per urbanitzar a la zona.
A diferència de Muntanyans I, que sí que es va urbanitzar, el projecte de Muntanyans II es va paralitzar quan només s’havien fet els vials i la instal·lació elèctrica. Els ecologistes lamenten que, per fer això, es va desviar el curs del torrent, amb el qual ara no arriba tota l’aigua necessària per a la zona inundable. Per això, una altra de les peticions és que es restauri el curs natural del torrent.
L’Ajuntament recorda que els plans parcials depenen de la Generalitat
Des de l’Ajuntament de Torredembarra han sortit al pas de les crítiques de les dues entitats, assegurant que «emboliquen zones i conflictes». En declaracions a TarragonaDigital, l’alcalde del municipi, Eduard Rovira, ha contestat que els EIN «els gestiona la Generalitat, amb la qual cosa un ajuntament no pot acord la inclusió de cap zona».
També assegura que la desviació del torrent la va fer el Ministeri de Foment per les obres la variant de l’N-340, i refusa que això suposi un problema per a la zona d’aiguamolls. «Les llacunes de l’EIN tenen massa aigua dolça, quan haurien de ser més salabroses. Això s'aconsegueix obrint rases perquè entri l’aigua de mar», ha apuntat Rovira.
Pel que fa a les llicències d’urbanització, Rovira recorda que aquestes «no les concedeix l’Ajuntament, sinó que «van lligades a les tramitacions dels plans parcials, que aprova la Generalitat». El del Muntanyans II va ser tombat per la justícia, «però no per un tema de protecció de l’espai, sinó per seguretat de les persones, ja que no tenia en compte la inundabilitat», puntualitza el batlle. És per això que, si es presenta un pla parcial i la Generalitat l’aprova, «l’Ajuntament no hi pot fer res», assevera.
La revisió del Pla General
Rovira no vol avançar quina és la opinió de l’actual govern sobre aquest espai del litoral torrenc, i remet a la modificació del Pla General que s’ha de fer en els pròxims anys, on s’hi concretaran «totes les decisions que es prenguin al respecte». En aquest sentit, l’alcalde afirma que la desclassificació dels terrenys «dependrà del plantejament que es faci al POUM», però ja avisa que també caldrà estudiar «els costos econòmics que això pot comportar» pel consistori. Rovira avança que la revisió del Pla General serà «un procés llarg on tindrà molta importància l’opinió ciutadana», i on entitats com les ecologistes «hi podran dir la seva».