Sovint vinculem els recursos educatius amb els llibres o la teoria però, i si també aprofitéssim la riquesa del patrimoni natural com a suport en l’aprenentatge?
Seguint aquesta filosofia, el Museu d’Alcover ha sortit més enllà de les seves parets per endinsar-se en la zona fossilífera d’Alcover-Mont-ral, lloc d’on procedeixen algunes de les peces de la seva col·lecció. Aquesta és la constatació de la línia de treball que vol seguir l’equipament alcoverenc, en una aposta per aprofitar la interpretació del patrimoni natural com a eina educativa.
Per a fer visible aquesta aposta, el passat dissabte es va realitzar una jornada de treball de camp on van participar més d’una vintena de docents de diferents centres educatius de les comarques de Tarragona acompanyats de les seves famílies, on van descobrir ‘in situ’ l’entorn natural de la zona, que fa milions d’anys estava cobert per mar.
Es tracta d’un curs validat per la Generalitat de Catalunya on també van participar l’equip del Museu d’Alcover, encapçalat per la seva directora Ester Magriñà, el paleontòleg i investigador Joan Cartanyà o Esther Ferré del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, entre d’altres.
L’objectiu no és altre que treballar el currículum de geologia i paleontologia a l’ESO a partir de la pràctica i el descobriment dels mateixos docents i introduir l’aprenentatge per descobriment i indagació en el currículum de geologia a l’ESO.
Comença l’aventura: pujada a les pedreres
A primera hora del matí, el grup va pujar en autobús fins a les pedreres De Lucas on, el seu propietari, Ferran de Lucas, va mostrar l’espectacular paisatge amagat uns metres més amunt.
Grans i petits van escoltar les interessants explicacions del paleontòleg Joan Cartanyà, que va relatar l’evolució geològica d’aquest territori al llarg del temps i va mostrar les evidències que quedaven en el terreny. Els infants s’ho miraven bocabadats i sentien anomenar paraules com ‘juràssic’ o ‘plaques tectòniques’ i aprenien com s’havien format aquelles pedres en un indret on, fa milions d’anys, hi havia aigua i vida marina. Seguidament, es van dirigir a la zona fossilífera per a continuar amb el treball de camp.
«Ep! Hem trobat un fòssil!»
Mentre els adults gaudien de les explicacions dels experts, els més petits van participar en un divertit joc que, alhora, els va ajudar a comprendre que es trobaven en el fons del mar de fa uns quants milions d’anys, una idea que els va fascinar a tots. L’evidència de tot plegat era que, si buscaven amb paciència, trobarien fòssils d’algun peix o animal marí.
La responsable dels serveis educatius del Museu d’Alcover, Irina Cervera, va ensenyar alguns fòssils del Museu perquè els tinguessin com a referència i els va animar a buscar entre les pedres, tot posant de manifest la importància de la seva tasca, ja que els fòssils que apareguessin, després serien donats al Museu i el nom del donant quedaria enregistrat. També els va explicar de forma senzilla que els fòssils són 'empremtes' d'animals que van viure fa milions d'anys.
Després d’una bona estona remenant algú va trobar una pedra amb una mena de rodona marcada i ràpidament la va agafar. «Podria ser una petxina!», va dir la Irina, la qual cosa va confirmar després el paleontòleg. Missió complerta.
A la tarda, visita al Triàsic, al Museu d’Alcover
Després d’un dinar a Mas de Forès, els assistents van continuar amb el curs a la tarda, ja al Museu d’Alcover, on van poder conèixer el projecte d’interpretació del patrimoni paleontològic Triàsic que des de fa dècades es duu a terme a l’equipament alcoverenc.
Aquesta iniciativa del Museu d’Alcover posa per davant l’educació en els valors lligats a la natura i a la cultura, perquè tal com diu la seva directora, Ester Magriñà, «conèixer i valorar el patrimoni, és garantia de respecte, conservació i sostenibilitat futura».