Els responsables del Museu de Cera de Barcelona, ubicat al Passatge de la Banca, a tocar de les Rambles, busquen compradors que es facin càrrec, totalment o parcialment, d'un negoci que consideren «necessita una remodelació urgent», segons ha avançat 'elDiario.es'.
Després de gairebé 13 anys des de la seva última adquisició, el museu «necessita reformes estructurals importants, i en aquests moments no disposem dels mitjans per fer-ho», ha explicat Pere Sánchez, l'apoderat del Museu de Cera de Barcelona S.A.
El Museu no té diners per reformes urgents
Hi ha plantejat un projecte per renovar les figures del museu i els decorats, però no hi ha els recursos suficients per fer-ho i s'ha paralitzat. De fet, el grup creu que l'ideal seria trobar un soci capitalista que es fes càrrec de la inversió, però davant les dificultats per trobar-lo, s'han plantejat directament la venda del museu.
El 26 de maig és la data en què s'ha convocat tota la Junta d'Accionistes en una reunió per examinar i aprovar el traspàs, total o parcial, del negoci. Sánchez assegura que, tot i el declivi en els últims anys, el negoci «no és una ruïna», però la facturació de l'empresa ha baixat en picat: dels 100.000 € de beneficis obtinguts el 2016 es va passar a només 14.000 el 2017.
La majoria d'aquests beneficis, però, no arriben directament del museu, sinó d'un altre negoci obert el 1993: el bar 'El bosc de les fades', ubicat just al costat. L'altra botiga oberta pel grup, El Passatge del Temps, tampoc dona beneficis i està gran part del temps tancada.
13 anys sense renovar les figures
Segons 'eldiario.es', l'última figura que es va estrenar al museu va ser la del doctor Livingstone, ara fa 13 anys. Des de llavors, el museu no ha canviat. A diferència d'altres museus similars, com el Museu de Cera de Madrid o el Madamme Tussauds de Londres, el Museu de Cera de Barcelona va néixer amb una vocació més aviat històrica, sense posar èmfasi en personatges i actualitat.
Però avui en dia, la majoria dels visitants són turistes estrangers que es troben un museu totalment ancorat al passat, on hi apareixen, per exemple, les figures dels Papes Joan XVIII i Joan Pau II; però no les dels seus dos successors. Tampoc hi apareixen figures clau de la història recent de la ciutat de Barcelona o els millors esportistes d'elit que ha tingut Catalunya des dels Jocs Olímpics de 1992.
De moment, tocarà esperar per veure a quina decisió s'arriba a la Junta d'Accionistes i si el Museu podrà seguir obert, i en el cas que ho aconsegueixin, si decideixen canviar-ne radicalment el model.