El museu Hermitage de Barcelonainaugurarà el 2022 segons els plans dels promotors, que van presentar el seu projecte el 2016 assegurant que ja estaria construït de cara el 2019. No obstant això, el projecte es va ajornar. El passat mes d'abril l'Autoritat Portuària, l'òrgan del qual depèn l'indret —situat a la plaça dels Vents—, va obrir el tràmit administratiu per rebre ofertes d'instal·lació en la parcel·la, qualificada de cultural, i, ara, el nou museu torna a estar en boca de tothom.
Ahir mateix, 27 de juny, es van publicar les fotografies del projecte dissenyat per l'arquitecte japonès, guardonat amb el premi Pritzker, Toyo Ito, que preveu obrir les portes del centre cultural en la tardor de 2022.
El projecte està elaborat amb fons privat —el fons d'inversió suís-luxemburguès Varia— i aquest controla el 80% de les accions de la societat de l'Hermitage Barcelona. El 20% restant pertany a Cultural Development Barcelona, Ujo Pallarés, l'impulsor del projecte i qui controla un acord de 50 anys amb el museu Hermitage rus necessari per a la construcció del barceloní. Actualment tan sols es necessita el vistiplau de l'Ajuntament i del Port Marítim.
Una inversió milionària
Els pressupostos estimen uns 52 milions d'euros, dels quals 35,8 seran destinats a la construcció del centre cultural; 6,2 a l'equipament del museu; i, finalment, els 5 milions restants s'invertiran en el projecte museogràfic arquitectònic. Aquesta última xifra, segons explica 'El País', és la que s'ha pagat pel contracte de 50 anys —signat el 2012— en concepte de llicència de prèstec d'obra a l'Hermitage rus de San Petesburg.
L'arquitecte ideal
Els promotors opinen que «l'edifici serà la peça més important del museu», d'aquí que s'hagi escollit Toyo Ito, qui molts el consideren el 'Gaudí japonès', com a arquitecte. Així mateix, l'edifici tindrà un aspecte suggerent i sinuós, sent capaç de simular les onades del mar en moviment. «La seva imatge s'ha d'associar amb la d'una institució moderna, coherent i respectuosa», assenyalen els promotors.
Els aspectes tècnics de l'edifici
El nou edifici tindrà una altura de 25 metres en un solar de 3.240 metres quadrats, quatre plantes —una d'elles subterrània—, aparcament i una coberta transitable. En la planta baixa s'ubicarà un vestíbul amb oficines, guarda-robes, una sala multi usos, un auditori i una cafeteria restaurant amb terrassa exterior; mentre que la segona constarà d'una botiga i la primera de les sis sales d'exposicions que es distribueixen per les diferents plantes, on hi haurà, a més, una llibreria d'art, un gran restaurant cafè, una sala VIP, i dues terrasses més. La superfície construïda serà de 16.493 metres quadrats, dels que 3.782 seran per l'exposició.
La museografia com a pedra angular del centre cultural
Els promotors del museu volen crear un «centre de coneixement interdisciplinari basat en obres d'art i objectes culturals que relatin històries, que ens traslladin a un paisatge i una època i permetin apropar-nos a una manera de viure i comprendre el món dels individus que els han creat». Per assolir el seu objectiu han confiat la museografia del projecte a Total Museology, la companyia creada el 2014 per Jorge Wagesnberg, qui va presidir el Cosmocaixa des de 2004 fins a la seva mort el març del 2018.
Així mateix, els promotors pretenen, amb la museografia ideal que han vist en l'empresa catalana, «observar i comprendre aquestes obres perquè el visitant pugui entrar en la pell dels éssers humans que les van crear».
La disposició de les sales expositores
De les sis sales d'exposicions, la més gran —800 metres quadrats— tindrà una de les dues exposicions permanents amb les obres provinents de l'Hermitage rus agrupades en grans temes. En una segona sala, paral·lelament, s'instal·larà una col·lecció pròpia del museu, una novetat.
Els impulsors del projecte han il·lustrat el seu projecte amb imatges d'obres que difícilment es veuran en aquest museu: quatre escultures metàl·liques de Plensa, altres de Chillida i Antonio López, i dos quadres gegants de Matisse —un d'ells 'La dansa' del MoMA (Museu d'Art Modern de Nova York)—, a més de tres de Giacometti.