En el marc de l'Any Arquitecte Caselles, el Museu de Reus, amb l'impuls de l'Ajuntament de Reus i la col·laboració de la Diputació de Tarragona, ha organitzat l'exposició «Pere Caselles, Arquitecte»; un homenatge per un dels personatges més rellevants en l'estructuració contemporània de l'urbanisme de la capital del Baix Camp.
A càrrec del també arquitecte reusenc i comissari de l'exposició, Anton M. Pàmies Martorell, ha estat possible gràcies a la col·laboració directa dels familiars del mateix Pere Caselles, així com d'altres persones, entitats i institucions, tant públiques com privades. L'exposicó s'obre al públic aquest dijous 8 de novembre a les set de la tarda, i restarà accessible fins al 19 de gener del 2019.
Biografia i obres de Pere Caselles
«Pere Caselles, Arquitecte» repassa la vida d'un personatge l'obra del qual ha viscut sempre a l'ombra de la del gran Antoni Gaudí; però que tot i això és l'autor de la immensa majoria dels edificis modernistes de la capital del Baix Camp.
En l'exposició, es descriu la biografia de l'arquitecte de Reus, en un espai que consta de diferents apartats que descriuen i mostren en imatges antigues i actuals la tasca que Caselles va fer en la construcció d'edificis industrials i fabrils, públics, de promoció privada, masos d'estiueig i les obres i projectes que va desenvolupar fora de la ciutat.
Tot plegat una oportunitat de conèixer de més a prop un personatge rellevant en la construcció contemporània de Reus.
Influència en la política urbanística
Nascut el 1864, Pere Caselles i Tarrats va exercir com a arquitecte municipal durant 39 anys (1891-1930), un fet que li va permetre deixar la seva empremta en l'ampliació urbanística d'una ciutat que vivia una gran puixança econòmica, amb la consegüent construcció d'un gran nombre d'edificis tant privats com públics.
D'aquesta manera, Caselles va construir habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals, entre molts d'altres, que amb el seu criteri feien créixer la capital del Baix Camp. A més a més, les seves construccions beuen directament dels moviments arquitectònics que va viure, amb edificacions que van quedar marcades pel noucentisme i especialment el modernisme, de principis del segle XX.
