Important descoberta d’un nou planeta molt semblant a la Terra, que compta amb unes mides molt semblants al nostre planeta i es troba a la zona habitable de la seva estrella. El nou element ha estat batejat amb el nom de TOI 400 D i ha estat localitzat pel Telescopi Espacial Spitzer de l’observatori TESS de la NASA, convertint-se en el primer planeta semblant a la Terra que descobreix aquest centre. No obstant, el nou possible territori amb vida es troba ben lluny, a uns 100 anys llum de distància de casa nostra.
Per tant, aquest és un dels pocs planetes que s’han localitzat al llarg dels anys a l’espai amb les característiques suficients per poder ser habitable i molt semblants a la Terra. Apart del TOI 700 D, també destaquen els descoberts en el sistema TRAPPIST-1 i els que ha arribat a trobar el telescopi espacial Kepler de la NASA.
A 100 anys llum de distància
El nou planeta es troba a dins del sistema de l’estrella M petita TOI 700, ubicada a uns 100 anys llum de la Terra, zona impossible d’arribar ara mateix pels humans. L’estrella d’aquest sistema és tan sols un 40% de la massa i mida del Sol, assolit també prop de la meitat de la temperatura superficial del nostre astre.
De fet, la descoberta d’aquesta estrella va suposar un error inicial, ja que es creia que era la més similar al Sol que s’havia trobat fins ara, però estudis posteriors van desmentir aquest extrem, ja que les característiques de l’astre i del seu sistema eren sensiblement diferents.
Dins del sistema d'aquesta estrella, el nou planeta és el més intern, sent gairebé exactament de la mida de la Terra, és probablement rocós i completa una òrbita cada 10 dies. El planeta central, TOI 700 c, és 2,6 vegades més gran que la Terra, entre les mides de la Terra i Neptú, orbita cada 16 dies i és probable que sigui un món dominat pels gasos.
El fet que el TOI 700 és brillant, proper i no mostra signes de llampades estel·lars, fa que aquest sistema sigui un candidat ideal per a mesures de massa precises per part dels observatoris terrestres actuals. Aquests mesuraments podrien confirmar les estimacions dels científics que apunten al fet que els planetes interior i exterior són rocosos i que el central està fet de gas.