Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla general de la plana alta de la Terra Alta coberta d'aerogeneradors

Naturgy inicia els treballs per construir els parcs eòlics Barrancs i Punta Redona a la Terra Alta

La DO Terra Alta té obert un contenciós administratiu contra els projectes i Batea encara no ha donat el permís d'obres

La senyalització de fites, el lloguer de magatzems i la presència de maquinària havia fet saltar les alarmes fa unes setmanes a la Terra Alta. Fonts de l'empresa Naturgy han confirmat que els treballs previs a la construcció dels parcs eòlics Barrancs i Punta Redona s'han iniciat. La DO del vi té obert un contenciós administratiu per aturar els tres projectes (junt amb Tres Termes) tramitats fa més d'una dècada amb el decret de les ZDP, però l'empresa argumenta que compten amb totes les autoritzacions i que el procés judicial no impedeix engegar els treballs. L'Ajuntament de Batea ha demanat una ampliació de la documentació abans de donar la llicència d'obres, però s'haurien atorgat les de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]

Com ha apuntat Núria Altés, membre del Consell Regulador de la DO Terra Alta, els neguiteja que l'empresa hagi iniciat els treballs previs per construir els parcs eòlics sense que abans es resolgui el contenciós administratiu que està en tràmit. «És sospitós que una empresa que no té la llicència d'obres d'un dels pobles afectats, que és Batea, i té un contenciós sobre la taula, s'anticipi a iniciar una obra. Sembla que sàpiguen el resultat del contenciós», ha denunciat. El jutjat ha reobert el termini per presentar l'escrit de la demanda, que es preveu tenir a finals de març. Quan l'empresa contesti, s'obre el termini per presentar l'escrit de conclusions previ a la sentència. «Encara passaran uns mesos fins a la sentència final perquè la justícia va lenta i estem molt amoïnats», ha reconegut Altés.

Fonts de l'empresa defensen que no hi ha cap anomalia a iniciar les obres, que els projectes compten amb totes les autoritzacions administratives, i el tràmit del contenciós no paralitza els treballs. Està pendent, com ha explicat l'alcalde Joaquim Paladella, la llicència d'obres de l'Ajuntament de Batea on es va requerir a l'empresa una ampliació de la documentació. Només un aerogenerador d'aquests dos parcs afecta el seu terme municipal.

Els parcs Barrancs i Punta Redona tindran 7 i 8 aerogeneradors, respectivament (el projecte inicial en completava 10 a cada central però de dimensions més petites). A la comarca funcionen 148 aerogeneradors i amb aquests 15 serà la comarca amb més molins de vent en funcionament al país (163) superant el Baix Ebre (amb 159 actualment). Des del nou decret també s'ha donat el vistiplau a 3 noves centrals (27 aerogeneradors) i 3 més estan pendents de la resolució de la Ponència d'Energies Renovables. Són els projectes El Sequet i Ascó II a Batea de 10 i 8 aerogeneradors, i el Tossal Gros a la Pobla de Massaluca de 10 aerogeneradors.

També s'han presentat recentment els primers projectes d'energia fotovoltaica a la comarca, tots pendents de l'avaluació prèvia de l'òrgan tècnic. Són el parc solar Aubanell de Gandesa (1,2MW de potència i 1,95 hectàrees), Les Palades a la Fatarella (32MW de potència i 68 hectàrees), i la central a Caseres (de 37MW de potència i 106 hectàrees).

Tebiesa política

Les entitats socials i econòmiques lamenten la falta de «contundència política» davant aquesta segona onada en una comarca massificada de molins de vent. «Es va aprovar una moció contra la massificació eòlica al Consell Comarcal que ha quedat una mica en paper mullat. M'agrada veure comarques com la Conca de Barberà que quan els cau un projecte sobre la taula surten tots els alcaldes units, amb una contundència ferotge, per decidir sobre el seu model de desenvolupament», ha lamentat Núria Altés. «Per això venen aquí, perquè falta contundència política al territori», ha afegit.

A la comarca s'ha constituït la plataforma Terra Alta Viva per aglutinar tots els sectors socials i econòmics i incentivar a la població de la comarca a reflexionar sobre el model de desenvolupament pel qual apostar i implicar-los en la seva defensa.