La sonda xinesa Tianwen-1 ha entrat aquest migdia de dimarts a l'òrbita de Mart, tal com havia anunciat la passada setmana l'Administració Nacional de l'Espai de la Xina (ANEC). Ara, la nau espacial prepararà durant les pròximes setmanes el seu aterratge al planeta roig, previst pel mes de maig a la plana Utopia, a l'hemisferi nord de Mart. La missió xinesa és la segona que entra en l'òrbita marciana aquesta setmana, després que els Emirats Àrabs Units ho aconseguissin aquest dimarts.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Segons va explicar l'ANEC, «el lloc d'aterratge està en l'encreuament de diversos antics oceans», motiu pel qual els científics consideren que «aquest lloc té un gran valor científic i és probable que aconsegueixi resultats inesperats». El text de l'organisme xinès detalla que la missió té l'objectiu «d'orbitar, aterrar i patrullar Mart».
La cursa per arribar a Mart no s'atura aquí, ja que la missió nord-americana 'Mars 2020', que fa mesos està en l'òrbita marciana, intentarà el seu aterratge a la superfície del planeta roig aquest dijous a la nit, hora espanyola.
La missió xinesa va iniciar-se el passat 23 de juliol
La Tianwen-1, la primera missió independent xinesa a Mart, es va llançar el passat 23 de juliol i ha recorregut prop de 500 milions de quilòmetres de trajecte fins a arribar a l'òrbita marciana. El director de ciència i tecnologia de la Corporació de Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la Xina, Bao Weimin, va precisar que l'operació de frenat era crucial per a l'èxit de la missió perquè en cas d'haver fracassat, la sonda hagués volat més enllà de Mart, convertint-se en una «nau perduda» al sistema solar.
La nau espacial, de cinc tones de pes i que en el seu interior porta un 'rover' i un orbitador, va iniciar la maniobra de frenada el passat divendres, reduint la seva velocitat fins als 20.000 quilòmetres per hora, per tal de quedar atrapar a l'òrbita de Mart, fet que s'ha produït aquest dimecres.
La Xina té tres missions més en marxa
L'agència espacial del país asiàtic té altres tres missions d'aquest tipus previstes de cara als pròxims anys, sense comptar la Tianwen-1. Una per explorar asteroides, entorn l'any 2024, una segona missió a Mart que torni amb mostres del planeta per al 2030 i una tercera missió que el 2030 explorarà més enllà de Júpiter.
En els últims anys, Pequín ha invertit de manera important en el seu programa espacial i, el gener de 2019, la sonda lunar Chang'e 4 va aterrar a la cara oculta de la Lluna, una fita mai aconseguida en la història de l'exploració espacial.