«Negociacions encallades». Les converses entre els presidents del PDeCAT i la Crida, David Bonvehí i Jordi Sànchez, per endreçar l'espai que integren amb JxCat s'han embarrancat per la fórmula electoral. Bonvehí i Sànchez mantenen converses a Lledoners des de fa mesos i, ara mateix, no es descarta cap opció, tampoc un trencament que aboqui PDeCAT i Crida a formar una coalició electoral sota el paraigües de JxCat —el partit de Bonvehí en posseeix la marca. Els independents de l'espai postconvergent —i el grup de Poblet— continuen a l'expectativa. Totes les parts coincideixen, això sí, que Carles Puigdemont serà «clau» per desencallar la situació.
El retard de l'endreça d'aquest espai pot provocar, a més, que el president de la Generalitat, Quim Torra, es decanti perquè les eleccions s'allarguin a la tardor. L'entesa no és senzilla. El PDeCAT té el mandat per «transitar» cap a JxCat, i aposta per formar una sola organització sota aquestes sigles, aprofitant-hi l'estructura del partit de Bonvehí. Però Puigdemont, Sànchez —i per tant la Crida— i els independents de JxCat s'oposen a aquesta via. Al seu torn, la Crida vol crear una formació nova i desprendre's de la dependència del PDeCAT, fórmula que Bonvehí rebutja.
Setmanes de reunions sense acords
Si la situació continua encallada, la coalició entre PDeCAT i Crida sota la marca de JxCat pot ser una sortida. El que totes les parts volen evitar de qualsevol manera és que a les properes eleccions hi hagi una papereta del Partit Demòcrata amb les sigles de JxCat, i una butlleta diferent de la llista de Puigdemont amb una marca nova. «És evident que al final ens haurem d'entendre», assenyalen fonts coneixedores de les converses entre Bonvehí i Sànchez.
Bonvehí, el secretari d'Organització del PDeCAT, i l'actual portaveu del partit, Marc Solsona, es van reunir el 16 de gener a Lledoners amb Sànchez i el secretari general de la Crida, Toni Morral, tal com va explicar l''Ara'. S'hi van constatar les diferències entre els dos sectors, i des d'aleshores les converses no han avançat. Alhora, Bonvehí i Ferran Bel mantenen trobades regulars amb els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn —també tancats a Lledoners—, tant pel que fa a l'endreça de l'espai com per a l'estructura de l'organigrama de la nova formació.
Puigdemont des de l'exili i el parer dels «presos polítics» serà clau per resoldre la situació. Tant per trobar la fórmula d'encaix de l'espai postconvergent, com per organitzar l'estructura de l'espai polític, però també per a escollir el candidat o candidata a les properes eleccions.
Borràs, Calvet, Puigneró o Madrenas
Puigdemont serà el cap de llista de JxCat si així ho vol ell. Ningú no li discutirà aquesta màxima, tal com reconeixen des de tots els espais implicats. Però si l'ex president hi renuncia —i decideix anar de 2, tancar la llista o no presentar-s'hi—, JxCat ha de trobar un nou candidat o candidata. Sobre la taula han agafat força els noms dels consellers Jordi Puigneró —amb més força—; Damià Calvet —ell mateix es va proposar aquest dilluns—; l'ex consellera i portaveu a Madrid, Laura Borràs; o l'alcaldessa de Girona i diputada al Parlament, Marta Madrenas.
L'exconsellera i líder de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, s'ha autodescartat, i també ha perdut notorietat l'aposta per l'expresident Artur Mas —la setmana que ve venç la seva inhabilitació pel 9-N. El nom de Puigneró genera consens, Madrenas és ben vista per Puigdemont, i a Calvet se li reconeix prou recorregut. En canvi, la investigació oberta del Suprem contra Borràs per l'Institut de les Lletres Catalanes deixa l'ex consellera en desavantatge, tot i que té l'aval de Torra. Per la seva banda, Bonvehí voldria que l'escollida fos la consellera Àngels Chacón, vetada però per l'espai més proper a Puigdemont.
A banda del cap de llista, JxCat també haurà d'ordenar l'organització, en cas que es creï una estructura nova. El conseller d'Interior, Miquel Buch, és ben vist per alguns sectors per formar-ne part —Rull i Turull l'avalen—, així com també els consellers i conselleres que es descartin com a caps de cartell. L'entorn de JxCat també s'oposarà que noms que encara representin «l'antiga Convergència» tinguin cap paper rellevant en la nova estructura.
El grup de Poblet, a punt
Si el PDeCAT concorre a les eleccions sota la marca de JxCat l'entorn de l'excoordinadora del partit Marta Pascal podria fer un pas endavant de la mà de l'anomenat 'grup de Poblet', el col·lectiu que va crear la plataforma El País de Demà. L'associació convocarà els seus membres el 7 de març per valorar si es dona suport a una nova organització política a les properes eleccions.
Aquest partit nou podria aglutinar tant figures com la pròpia Pascal, senadora de JxCat, l'exconseller Lluís Recoder, l'impulsor d'El País de Demà Antoni Garrell, proper a Mas, l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona, o els exdiputats Carles Campuzano i Jordi Xuclà.
Així doncs, són diversos els espais polítics que s'han de definir, i moltes les peces que encara han d'encaixar. El futur del PDeCAT i la Crida, l'arreglament amb JxCat, tenint en compte Puigdemont i Lledoners, i les decisions de Pascal i el grup de Poblet definiran com arriba l'espai postconvergent a les properes eleccions. Una cita electoral que, de moment, encara té moltes paperetes, sigles i candidatures per concretar.