La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha anunciat les primeres mesures de xoc per facilitar la recuperació de la capacitat productiva de pagesos i ramaders a la zona de la Ribera d'Ebre, les Garrigues i el Segrià, afectats per l'incendi del mes de juny. Les més immediates són la neteja de la fusta cremada, que es farà aquest agost, i una línia de crèdits de 5 milions d'euros, els interessos dels quals aniran a càrrec del Departament.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
També ha anunciat una inversió de 3,5 milions d'euros per estendre el reg de suport a tota la zona afectada per l'incendi. D'ajuts a fons perdut, Jordà s'ha emplaçat a seguir-ne parlant al mes de setembre, depenent també dels pròxims pressupostos, però s'ha compromès a estudiar cas per cas totes les demandes i necessitats.
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha detallat als afectats pel foc de la Ribera d'Ebre, el Segrià i les Garrigues, les primeres mesures «de xoc» que el Departament ha pogut enllestir perquè s'aprovin en el Consell Executiu el Govern aquest dijous. «No són les úniques mesures però sí les més immediates», ha assenyalat la consellera.
Amb l'objectiu de «retornar la capacitat productiva» a les zones cremades pel foc, es començarà a treballar aquest mateix mes d'agost per retirar la fusta cremada, que es destinarà a biomassa. Jordà ha defensat que amb aquesta acció es podrà «dibuixar el mosaic» de futures accions de prevenció d'incendis a la zona.
Una altra de les inversions que ha anunciat Jordà són els 3,5 milions d'euros que es destinaran a estendre el reg de suport a tota la zona afectada. Un terç del perímetre del foc és terreny de cultiu de secà, com ha apuntat l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, i aquesta mesura ha estat molt ben rebuda pels alcaldes de la zona. «Un pagès que disposa de regadiu es pot replantejar tornar a tirar en davant la seva explotació. En secà és una proesa impensable», ha assenyalat l'alcalde. També l'alcaldessa de Llardecans, Carme Pinyol, ha celebrat aquesta mesura. «És important que l'aigua arribi als pagesos, és la prioritat i després també haurem de parlar dels ajuts que necessitem», ha reclamat.
Més enllà de facilitar la recuperació dels cultius, la consellera ha destacat que el reg ha evidenciat en aquest incendi que és una mesura de prevenció. «Estem en un clima Mediterrani i els incendis en són inherents. Posarem diners i esforços en tenir més reg de suport perquè s'ha demostrat que on es regava, el foc no ha cremat o ha cremat d'una altra manera», ha dit Jordà.
D'ajuts a fons perdut, se'n tornarà a parlar al setembre, quan s'ha emplaçat a tornar a reunir-se amb els alcaldes i també els pagesos i ramaders. De moment, el Departament d'Agricultura posa a disposició dels afectats un línia de crèdit, de 5 milions d'euros, i es farà càrrec dels interessos. Seran préstecs amb 4 anys de carència.
La consellera s'ha compromès a estudiar totes les casuístiques i idiosincràsies dels afectats pel foc. Es buscaran també solucions a aquells que per edat i falta de relleu, no poden fer front a crèdits i préstecs per recuperar els seus cultius. L'objectiu, ha dit Jordà, és evitar que ningú es vegi abocat a abandonar les seves explotacions.
Hi haurà altres mesures a les comarques de l'Ebre i de Ponent, com l'aplicació d'un pla pilot de ramaderia extensiva. Es donarà prioritat als afectats de la zona en els plans de millora i en altres mesures que ja té a l'abast la Conselleria, es desenvoluparà el Banc de Terres que contempla de la nova Llei d'Espais Agraris i s'implicaran altres administracions, com les Diputacions de Tarragona i Lleida, per desenvolupar plans d'ocupació i altres accions.
«Estem parlant d'uns 11,5 milions d'euros que aboquem com una primera mesura d'immediatesa. El mes que ve tornarem a venir i parlarem del que faci falta i de més. És el que hem pogut preparar i tenir apunt perquè demà s'aprovi. El Govern no podia deixar de ser al territori tres setmanes després per començar a explicar les primeres mesures de xoc. Particularitzarem i farem el que faci falta», ha defensat Jordà.
La consellera ha aprofitat per tornar a defensar les xarxes de regadiu com «una infraestructura d'estat», imprescindible per poder garantir el futur del sector primari. «És trist parlar d'això arran de l'incendi però serveix per fer bona aquesta defensa. Si no som capaços d'entendre que les infraestructures de regadiu són tan necessàries com la L9 del metro, no ens en sortirem», ha apuntat.