La neteja viària i la recollida de la brossa és un autèntic maldecap per a més d'un govern municipal de l'àrea metropolitana de Tarragona. A Tarragona ciutat es viu una situació límit, i la qüestió s'ha convertit en recurrent en els debats municipals. Tampoc Reus esquiva la matèria, tant per la pressió de l'oposició i d'alguns líders veïnals com pel retard acumulat en la publicació del nou contracte, mentre l'actual esgota la darrera pròrroga.
Al Baix Penedès s'han començat a implementar sistemes com els contenidors amb targeta, que permeten registrar qui en fa ús. El porta a porta fa anys que funciona en alguns municipis petits de la regió, mentre una comarca sencera, com la Conca de Barberà, n'ha fet un motiu d'actuació conjunta, un àmbit on Torredembarra també vol posar una marxa més.
A la costa intenten gestionar l'increment sobtat de població que viuen a l'estiu, i que han d'afrontar amb els mateixos recursos amb els quals ofereixen el servei durant la resta de l'any. A Valls, per la seva banda, situen el reciclatge com un àmbit per a millorar, mentre ja estudia quines passes fer de cara al futur per millorar el servei de neteja viària.
Tarragona, un contracte de neteja de més de 20 MEUR anuals
A finals de l'any passat, l'equip de govern municipal, la coalició PSC-PP, llançava un pla integral per fer front al problema de la neteja a Tarragona. L'aleshores regidor d'Espais Públics, el popular José Luís Martín, reconeixia que «Tarragona pot estar més neta». La percepció veïnal, tant a Ponent com als barris del centre de la ciutat, era, i és, que la ciutat està «abandonada», «deixada».
L'Ajuntament de Tarragona va treure a licitació el contracte de neteja l'any 2000. El servei es va iniciar dos anys després, la durada era de 10 anys i es va renovar l'any 2010, no sense polèmica. L'empresa adjudicatària, FCC, havia demanat una pròrroga de la concessió, i un augment de l'import anual a prop de 17 milions d'euros, a canvi d'allargar el termini deu anys més des de la data de finalització de la concessió inicial.
L'aprovació de la modificació del contracte —aprovada per unanimitat de tots els partits amb representació, aleshores, al saló de plens: PSOE, ERC, PP i CiU— va acabar als jutjats gràcies a una denúncia de la CUP qui, considerava, que el plenari «va afavorir els interessos de l'empresa, en perjudici de les arques municipals». La denúncia va acabar sent desestimada.
Ara per ara, el contracte s'acaba l'any 2023, el 23 d’abril, i té un cost anual, dividit en quatre conceptes, recollits als pressupostos municipals d'enguany, d’una mica més de 20 milions d’euros l’any. El cost per les arques municipals es divideix en «contracte recollida i gestió de residus», 10.818.874, 98 euros; «contracte neteja viària», 8.620.356, 60 euros; «contracte neteja platges», 678.815,56 euros; i «despeses sensibilització residus i neteja pública», 402.361,13 euros.
L'empresa està obligada, per contracte, a destinar el 60% dels recursos a la recollida de residus i el 40% a la neteja viària. Fomento compta amb prop de 300 treballadors destinats a la cura i neteja de Tarragona. Tot el personal de la contracta té un servei concret i maquinària assignat i l'empresa concessionària és la que detalla quins treballadors han de fer cada tasca, a través del cap de contracta i encarregat general que tenen.
L’Ajuntament ha explicat que «els treballadors dediquen aproximadament 3.150 km al dia a serveis de recollida i 2.975 km al dia als serveis de neteja, segons dades presentades per l’empresa». La darrera modificació del contracte ha tingut lloc enguany, a inicis d'any, quan el Ple de l'Ajuntament de Tarragona va donar llum verda a la modificació del contracte dels serveis de neteja i recollida de residus.
La modificació anava destinada a la substitució de les 119 illes soterrades per contenidors de superfície i, també, a la incorporació de 18 nous vehicles de neteja i recollida de residus. Aquest aspecte, el dels contenidors , es troba en el següent punt: «està en tramitació la licitació de 119 illes de contenidors, que són els que corresponen a la primera fase. A finals del primer trimestre de l’any vinent començarà la substitució».
El regidor que dirigeix l'àrea de Neteja, Jordi Fortuny, assegura que el contracte vigent està 'desfasat' per les necessitats de la ciutat. Per tal d'adaptar-lo, explica, «necessitem molt esforç i imaginació». «Ara que hem acabat amb les platges, els treballadors són als polígons. L'objectiu és adaptar el contracte diàriament a les necessitats de Tarragona», exemplifica el regidor.
Les dues línies que l'Ajuntament projecta per vèncer l'incivisme passen per les campanyes de conscienciació i per les sancions. «Hem empoderat els agents cívics perquè eduquin, i tenim coordinació amb la Guàrdia Urbana per sancionar els incívics», diu Fortuny. Amb tot, el republicà es mostra «optimista» de cara als pròxims mesos, quan s'hauria de notar als carrers la tasca iniciada al consistori.
Els veïns, en col·laboració amb l’Ajuntament en la lluita contra l’incivisme
A banda d’un contracte milionari, la neteja de Tarragona també es veu afectada per un altre motiu: l’incivisme. L’Ajuntament ja treballa amb inspectors encarregats de multar aquells que tiren la brossa on no deuen, així com de vigilar els abocadors descontrolats. En aquest àmbit, la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) col·labora amb el consistori per tal de millorar la conducta d’alguns ciutadans.
Fins i tot associacions com la de Sant Pere i Sant Pau han engegat projectes paral·lels perquè el veïnat respecti la via pública. Fa alguns mesos, van empaperar el barri amb consignes com «la caca és del gos, la cagada de qui no la recull». Des de la FAVT admeten que la neteja «va a millor» i que «hi ha símptomes de què s’està treballant», però asseguren que «tenim queixes de totes les associacions que formen la federació», és a dir, prop d’una vintena.
Fa dues setmanes, l’entitat es va reunir amb el regidor Jordi Fortuny (ERC) per aquesta problemàtica. «Seguirem col·laborant amb el consistori, perquè la voluntat és de treballar conjuntament per acabar amb l’incivisme», explica el president en funcions de la FAVT, Alfonso López. Un dels suggeriments que va fer la federació és la de repetir el Pla de Neteja dut a terme durant el 2018 i que va «posar al dia» tots els barris de la ciutat. També s’impulsarà l’ús de la deixalleria per part dels ciutadans, així com l’ús de l’aplicació EPP per tal de denunciar actes incívics. «Tarragona necessita estar neta un altre cop», acaba dient López.
El nou contracte públic de Reus, qüestió de setmanes
A Reus s'està treballant en la nova licitació del contracte de neteja viària i recollida de brossa que, acabant la segona pròrroga, executa Fomento de Construcciones y Contratas. Fonts municipals així ho mantenen, i apunten que «la intenció és treure el contracte a concurs entre els mesos d’octubre i novembre, si és possible». No són poques les veus que afirmen que l'actual contracte públic té mancances, i des del govern s'ha afirmat que la intenció és millorar i modernitzar el contracte, «però no en donarem detalls fins que no s’obri el concurs públic».
Enrere ha quedat el pla per implementar la recollida pneumàtica a la ciutat, que havia de substituir els contenidors per un sistema de canonades que, per aspiració, portessin la brossa fins a la central de tractament. L'única en marxa és la de la zona del Velòdrom, on fan cap les bosses que recullen les boques instal·lades a alguns punts del passeig, del mateix Velòdrom i zones puntuals del barri del Carme.
Un nou contracte i més civisme
La Federació d'Associacions de Veïns de Reus, per boca del seu president, Marcos Massó, no considera que la situació actual sigui greu, però sí molt millorable. «El primer que s'ha de fer és el contracte; la gent que està treballant a Fomento treballen en unes condicions no adequades, els camions es fan malbé cada dos per tres, les seves condicions són bastant deficients», afirma.
Massó ho atribueix a l'antiguitat dels vehicles, però considera que la nova licitació no és l'única solució al problema; «la gent potser embrutem més, no anem tant amb compte, no ens preocupem... Jo vaig ser regidor de Medi Ambient i sempre defenso no a Foment, sinó a l'empresa que neteja la ciutat de Reus; el ciutadà de Reus tampoc col·labora prou perquè la ciutat estigui neta».
En alguns barris sí que s'han sentit queixes pel que consideren manca d'actuació del servei de neteja, unes crítiques que Massó comprèn. «Hi ha barris que estan més nets i n'hi ha que estan més bruts, la neteja total no es pot tenir, la prova del cotó a una ciutat és molt difícil de fer». Des de l'oposició municipal sí que es considera una qüestió molt urgent i, principalment, en mans del govern local.
L'oposició carrega contra el govern
El PSC considerava, fa uns dies, que Reus és «una ciutat bruta» per culpa del que consideren deixadesa de l'equip de PDECat, ERC i Ara Reus. Insisteixen en la necessitat de potenciar el reciclatge, un àmbit on asseguren, amb dades a la mà, que s'ha fet marxa enrere respecte a l'any 2010. Posen de manifest els índexs de reciclatge compromesos en l'àmbit europeu per evidenciar que encara queda molt de camí per recórrer i, afirmen, no s'hi arribarà si el govern no es posa les piles.
La CUP també ha convertit la recollida de brossa en un cavall de batalla, en el seu cas, reclamant la municipalització del servei. L'estudi encarregat pel govern reflectia, tal com remarcaven els cupaires, que assumir el servei per part de l'Ajuntament podria repercutir en un estalvi d'1,3 milions d'euros dels 11 milions anuals d'euros que costa.
Unes dades que, per al govern local, no eren prou concloents ni tenien en compte la diferència de cost de renovar els vehicles en funció de si ho fa una empresa com FCC o un consistori, a més d'insistir que, per a un Ajuntament, un servei com el de la neteja viària i recollida de brossa és masa complex de gestionar. Per als anticapitalistes, l'única manera d'assolir amb garantia la millora necessària en la proporció de deixalles reciclades és amb la gestió directa del servei per part de l'Ajuntament.
Els pobles del Baix Camp, cap a la recollida porta a porta
Reus és l'únic municipi de la comarca que gestiona autònomament el seu servei de recollida de brossa i neteja viària. La resta de municipis ho fan a través de Secomsa, una empresa pública del Consell Comarcal. Tot i gestionar-ho a través de la mateixa empresa, no funciona a tot arreu de la mateixa manera. Riudecanyes, per exemple, ja fa anys que va posar en marxa el sistema de recollida porta a porta.
Amb l'impuls de l'Agència Catalana de Residus, altres municipis s'han sumat a la iniciativa des de fa un any, com Riudecols o Duesaigües. Des del Consell Comarcal es posa en relleu la capacitat que els permet la gestió des de l'empresa pública d'adaptar-se a les necessitats i característiques de cada municipi, des del que tenen pocs centenars d'habitants, fins a Cambrils.
Deures pendents al Baix Penedès
La neteja viària és un dels àmbits que els nous governs del Vendrell, Calafell i Cunit s’han marcat com a prioritaris de cara a aquest mandat, ja que els tres municipis presenten deficiències importants. La capital del Baix Penedès és, potser, on el tema té una urgència més gran. El contracte de la neteja de carrers està caducat des de fa més de dos anys, i funciona de forma prorrogada i amb limitacions importants. Les queixes per la brutícia dels carrers són habituals en molts punts de la ciutat des de fa temps.
Per això el consistori ja ha iniciat els tràmits per fer la nova licitació, que ha de redimensionar aquest important servei i posar-lo al dia. El procés també servirà per decidir si es manté la privatització del servei o es recupera la gestió directa. Sigui com sigui, el nou govern ja ha avançat que vol basar el nou sistema de neteja en la maquinària de neteja dual. L’última setmana d’agost, l’Ajuntament i la policia van fer una campanya per evitar els llançaments de residus a la via pública, que van anomenar ‘operació matalàs’, i en la qual es van posar dues sancions.
Campanya als mercats setmanals de Calafell
A Calafell, el govern ja ha començat una reestructuració d’aquesta àrea amb l’objectiu d’augmentar la presència d’agents cívics i policies al carrer. Una de les mesures que s’ha dut a terme a l’estiu ha estat una campanya per evitar la brutícia que generen els mercats setmanals de Calafell i Segur. Aquesta pressió n’ha permès millorar molt les xifres de reciclatge i la imatge de deixadesa en aquests espais ha remès força.
També a Cunit es va fer a principis d’estiu un pla de neteja de carrers per eliminar els diferents residus i taques de la via pública. El consistori ha estrenat aquest agost un patinet elèctric que farà la neteja dels carrers i les places més cèntriques.
Contenidors tancats i amb targeta a Bellvei
Paral·lelament a això, els municipis del Baix Penedès segueixen buscant la manera de millorar els percentatges de reciclatge, per apropar-se a la xifra del 50% que marca la Unió Europea pel 2020. En aquest sentit, una de les iniciatives més destacades ha estat la que ha impulsat el Consell Comarcal a Bellvei, amb la col·locació de contenidors de fracció resta i orgànica que només es poden obrir amb una targeta que té cada ciutadà.
Els mesos d'estiu, un mal de cap pels municipis turístics
A les poblacions de costa, els problemes amb la neteja viària i la recollida d'escombraries es multipliquen durant els mesos d'estiu. El fort increment poblacional fa impossible assumir amb garanties aquests serveis amb els mateixos mitjans que la resta de l'any, fet que provoca queixes constants de veïns i comerciants. Cambrils i Salou van renovar les seves concessions fa dos anys i des d'aleshores han anat ajustant el servei a les seves necessitats, tot i que no han acabat amb les imatges de carrers bruts i brossa abocada fora dels contenidors.
Tots dos municipis posen el focus en l'incivisme com a principal problema de la brutícia als carrers i aposten per incrementar les sancions. D'altra banda, a Vila-seca, l'actual contracte de neteja de carrers i platges venç l'1 de gener del 2021 i la nova concessió serà una de les qüestions importants a abordar en aquest mandat. Ningú amaga la preocupació pel dèficit en la neteja dels carrers a Cambrils.
De fet, aquesta és una de les qüestions fixades en vermell dins del Pla d'Acció Municipal (PAM) del govern municipal per aquest mandat. Tornar a revisar les freqüències de pas dels treballadors de la neteja —ja es va ampliar amb la renovació de la concessió a Secomsa l'any 2017— i incidir en el comportament dels ciutadans són els reptes. «Declarem la guerra a l'incivisme», va reblar el regidor de Serveis, Lluís Abella, qui considera que «sempre es pot netejar més, però el que cal és embrutar menys».
En aquest sentit, ha avançat que ja estan treballant en una nova ordenança de convivència ciutadana que serveixi per agilitzar les sancions als que embrutin el carrer o no recullin els excrements de gos. A més d'introduir la figura dels agents cívics, impulsaran campanyes de sensibilització que incideixin en el conjunt de la població i que comencin amb accions pedagògiques a les escoles.
Multes de fins a 400 euros per embrutar la via pública a Salou
A Salou, el nou contracte de neteja i recollida d'escombraries de la UTE Urbaser-Nordvert va entrar en vigor el maig de 2017. Des d'aleshores, el govern municipal ha reconegut algunes carències en el servei i ja ha introduït retocs en les condicions del contracte per tal de destinar més esforços a la neteja viària. Abans de l'estiu, l'Ajuntament va modificar la concessió amb un increment de 140.000 euros en la partida anual.
Aquests diners s'han destinat a la compra de nova maquinària per la neteja amb aigua a pressió i a l'ampliació de la freqüència de pas en les principals vies turístiques de la ciutat. Cal recordar també que l'Ajuntament de Salou va redactar l'any passat una nova Ordenança de Civisme i Convivència, on contempla sancions d'entre 100 i 400 euros per a conductes com embrutar la via pública o no fer un ús correcte dels contenidors de brossa.
Nous contractes a Torredembarra amb algunes mancances inicials
Tot just l'hivern d'aquest 2019, Torredembarra estrenava els seus nous contractes de recollida de residus i de neteja viària, tots dos adjudicats a Nordvert. En el cas del primer, a hores d'ara s'està implementant la primera fase de desenvolupament del nou servei. «Estan previstos canvis en els contenidors, que podrien variar de model, tot i que ho hem d'acabar de decidir», ha explicat l'alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, en declaracions a TarragonaDigital.com en una entrevista recent.
«També falta optimitzar aquelles illes de contenidors on s'han trobat petites deficiències, cosa que sempre surt quan es posa en marxa un nou contracte, i ara ho hem de corregir», reconeix el batlle torrenc. En paral·lel, però a mitjà termini, el departament de Sostenibilitat vol expandir el sistema de recollida porta a porta que ja s'aplica des de fa anys al nucli antic.
Per al seu desplegament calen reforços de personal, i això implica més despesa per al consistori, que veu en aquest fet el principal fre. Amb tot, és un objectiu a mitjà termini, així com les inspeccions en l'abocament de voluminosos al voltant de les illes de contenidors.
Pel que fa al contracte de neteja viària, l'alcalde Rovira creu que «s'han notat millores en algunes zones, en què la neteja es resol millor que no pas amb el contracte anterior». Darrerament, però, hi ha hagut polèmica: a diversos carrers del municipi hi han proliferat les males herbes. L'explicació es troba en el canvi d'ús dels herbicides. «Estem duent a terme un canvi en aquest producte, perquè ara han de ser ecològics», ha explicat l'alcalde torrenc.
La nova legislació impedeix l'ús d'herbicides que incloguin productes tòxics com el gilosfat. Això fa més manual l'eliminació d'herbes i també més lenta, perquè cal l'acció posterior d'una vaporitzadora que assequi i elimini del tot l'arrel de la planta. «Haurem d'anar corregint aquesta situació en les pròximes setmanes», rebla l'alcalde.
La Conca de Barberà adopta un nou model de recollida de residus
La Conca de Barberà tindrà, a partir de 2020, un nou model de recollida de residus que implicarà tots els municipis de la comarca. Els 7 municipis amb major població adoptaran el model ‘porta a porta’ i els 15 pobles restants tindran contenidors tancats, amb targeta d’obertura. Per dur a terme aquest projecte, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha aprovat la concessió del servei a una unió temporal d’empreses per tal d’optimitzar al màxim la recollida de residus i arribar al 70% en recollida selectiva.
S'ha fet un contracte de 6 anys (més 2 de pròrroga) per valor d'1,6 milions d'euros anuals. Un dels motius que han impulsat a fer aquest canvi han estat l’estancament comarcal del 50% de recollida selectiva i els increments anuals del cànon que han passat de 19,10 euros la tona del 2015 als 47,10 euros el 2020. Els darrers mesos s’han fet proves pilot a dos municipis de la comarca. Al casc antic de Montblanc, en el cas del porta a porta, i a Rocafort de Queralt, amb dels contenidors tancats.
En el cas de Montblanc, la xifra s’ha situat prop del 80% pel que fa a la recollida orgànica. Aquest sistema, a més, ha servit per netejar carrers del casc antic de contenidors i donar una imatge més polida dels espais públics. L’any vinent està previst ampliar la recollida porta a porta a tot el municipi, no només dins de la muralla. En el cas de Rocafort de Queralt, amb els contenidors tancats s’ha arribat en alguns moments al 84% de recollida selectiva. Abans de la seva implantació la xifra se situava en el 65%.
La recollida selectiva es troba estancada a Valls
La manca de civisme al carrer i el baix percentatge de recollida selectiva de brossa són dues constants a la capital de l’Alt Camp. Des de fa diversos anys, la xifra de reciclatge es troba estancada al 40%, i des de l’Ajuntament de Valls s’han impulsat campanyes, en múltiples ocasions, amb la finalitat d’incrementar els residus que són recollits selectivament i de reduir la quantitat d’escombraries que es llencen al contenidor de la fracció resta —el de la tapa de color gris—, perquè es porten a incinerar i per tant no es reciclen.
Amb aquestes campanyes, l’equip de govern també vol reduir el percentatge d'impropis o errors, és a dir, tot allò que es diposita als contenidors de recollida selectiva però que no hauria d'anar-hi. De fet, aquesta tardor Valls comença una nova campanya informativa sobre la recollida selectiva amb un informador a peu de carrer. A partir del 2 de setembre i fins a mitjans de novembre, es durà a terme en diferents punts de la ciutat, amb la finalitat de donar continuïtat a les dues altres campanyes de característiques similars que es van dur a terme durant els anys 2017 i 2018.
En aquesta ocasió, és finançada i executada pel departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Valls, i té un cost total de 6.397 euros. Pel que fa al servei de neteja viària que s'encarrega de mantenir la via pública en un estat adient, el consistori vallenc prioritza les actuacions als barris cèntrics i amb més afluència. En aquest sentit, des de l’equip de govern s’assegura que indrets com el Barri Antic, el passeig de l’Estació o el carrer avenir «es netegen diàriament, mentre que a la resta de barris s’actua entre 1 i 3 vegades a la setmana».
En la neteja, es compta amb diferents mitjans per prestar el servei com les màquines d’escombrat acompanyades de bufador, una màquina baldejadora, una màquina fregadora o els habituals peons d’escombrat. Per últim, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Valls del dimecres 2 d’octubre de 2019 ha aprovat la contractació de l’Institut Cerdà per un import de 18.137 euros IVA inclòs per a la redacció d’un estudi tècnic per a la definició dels escenaris de futur dels serveis de recollida de residus i neteja viària. Així, aquest estudi, a més d’analitzar les característiques i funcionament actuals dels serveis, haurà d’establir les noves necessitats en matèria de recollida de residus i neteja, així com les diferents alternatives de cara al futur.