Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Aglomeració de gent a l'exterior de la discoteca Tropical de Salou

Es fa de nit a Salou

El sentit comú i la responsabilitat demanen que tots els poders públics trobin un punt d'equilibri entre la defensa dels drets constitucionals i el benestar sanitari

La setmana passada, va esclatar a Salou una petita crisi que, si no fos perquè l'amenaça de rebrot de Covid-19 està creixent exponencialment, corre el risc de fer-se més gran i acabar en una trencadissa municipal. Per resumir els antecedents, unes imatges del dissabte 4 de juliol, on es veien els voltants de la discoteca Tropical a l'avinguda Carles Buïgas amb aglomeracions, amb la majoria de gent sense respectar la distància social  i sense mascaretes.

Tres locals van ser desallotjats i  clausurats, entre ells el mencionat Tropical, el propietari del qual —un conegut empresari salouenc— va denunciar a través d'una patronal d'oci nocturn (FECASARM) una persecució policial i un total de 135 inspeccions en nou mesos. Un xifra que pot sorprendre però que, donada la naturalesa i concurrència del l'establiment es podria arribar a justificar. Costaria més fer-ho amb els 100.000 euros en multes que FECASARM assegura que ha rebut l'empresari.

El que sí és del tot sorprenent és que l'ordre de tancament va ser revocada per un jutge, en temps rècord, que va aplicar mesures cautelars i va permetre l'obertura d'un dels tres locals —precisament el Tropical— clausurats per l'Ajuntament aquest passat cap de setmana, al·legant com a motiu principal que l'incompliment de les mesures sanitàries es produïa fora de la discoteca i que a l'interior es respectava l'aforament i la distància pertinent de separació.

A ningú no se li escapa que darrere d'aquest conflicte obert hi ha la relació deteriorada de l'empresari amb l'alcalde Pere Granados. Una entesa que s'ha anat degradant amb els anys i que ha desembocat en una guerra freda entre dos homes de forta personalitat. Ara bé, encara que es pugui arribar a entendre la defensa de les posicions d'uns i d'altres, en la situació actual de risc extrem de contagi caldria ser molt més curosos amb les normatives sanitàries i s'hauria de protegir l'autoritat municipal, que és la primera responsable de la Salut pública. No es pot permetre que un conflicte personal desvirtuï tot un seguit de mesures que no van en contra de ningú sinó a favor de la lluita contra la pandèmia.

Com hem vist en el cas del conflicte obert entre la Generalitat i la Fiscalia de Lleida, el sentit comú i la responsabilitat demanen que tots els poders públics trobin un punt d'equilibri entre la defensa dels drets constitucionals i el benestar sanitari. És, evidentment, un problema complex però és clar que aquesta mena de tensions no hi ajuden. De la mateixa manera que tampoc hi ajuden una sèrie de vicis adquirits i particularitats que a Salou sempre s'han donat per sobreentesos.

La ciutat de la Costa Daurada ha crescut sempre si no al marge, sí al límit de les normatives. Fenòmens com el SalouFest i el turisme de borratxera no s'entenen sense constatar que la regulació de l'oci nocturn sempre hi ha sigut més laxa que en altres punts. Aquí, la responsabilitat de l'Ajuntament de Salou és màxima i cal dir que no s'ha fet cap esforç per regular com calia el sector, fomentant així aquest model turístic de poca qualitat, alt rendiment i, sobretot, de molt mala imatge.

Tanmateix, la mala imatge era un problema relatiu, sempre que arribessin els dividends a totes les butxaques i a les arques municipals. Quan ja no ha estat una qüestió d'imatge sinó de salut pública, la cosa ha canviat. S'han tractat les mesures anticoronavirus amb la mateixa laxitud amb què es permetia el botellón o es feien els ulls grossos amb els aforaments, i aquí tenim entre tots l'obligació de cridar a l'ordre. Encara que les normes s'han de complir sempre, en les circumstàncies crítiques actuals cal ser encara més estrictes. L'Ajuntament ha fet tard, i els vicis adquirits que dèiem no hi han ajudat gens. Ara només cal esperar que no haguem de lamentar, d'aquí a unes setmanes, un rebrot massiu.