No sabeu la de vegades que he escrit, reescrit i esborrat el text que comenceu a llegir. Línia amunt, línia avall, línia fora i tornem a començar. Tinc el cap com un timbal. I l'estranya sensació que tinc tan i tan clares les coses que vull dir, que —precisament per això— em surten totes desordenades. Que si he après alguna cosa en aquest confinament deu ser a desaprendre dogmes. Punt a favor.
No sabeu la de vegades que he refet això. I, a grans trets, només volia dir que mantinc fil per randa l'article que vaig signar ara fa quinze dies, que tampoc m'oblido del que vaig deixar per escrit aquell 23 de març i que aquest cap de setmana s'ha mort l'admirat Julio Anguita, i amb ell la política de cor i neurona en la qual creuré sempre. Així que no, no és un bon dilluns.