La capacitat de sorprendre’ns del govern municipal no té límits. L’Ajuntament de Reus ha tancat l’any 2020 amb un superàvit de 5,5 milions d’euros. I ara resulta que la regidora d’Hisenda admet públicament al Ple la nostra repetida tesi que tenir superàvit no és sinònim de bona gestió i que la situació ideal és que els comptes de la corporació a finals d’any quedin a zero. Per allò que un ajuntament no és una empresa i que, per tant, no ha de guanyar diners.
La mateixa regidora ens diu, textualment, que no se sent orgullosa de la situació. Doncs, llavors, per què surt en roda de premsa acompanyada de l’alcalde per anunciar que tenen més del que ha gastat, amb una actitud triomfalista i un discurs grandiloqüent? És el joc del sí però no, no però sí al que tant li agrada jugar al govern i que no fa altra cosa que confondre la ciutadania i amagar decisions poc encertades com la desmesurada pujada d’impostos aplicada per Junts, ERC i Ara Reus.
Els darrers anys, els reusencs i reusenques hem fet un esforç econòmic molt important, provocat per un augment massa a l’alça dels impostos i ja fa uns quants anys que, quan arribem a la liquidació del pressupost de final de l’exercici, ens trobem amb superàvits milionaris. El govern hauria de poder explicar-nos per què apuja els impostos si li sobren diners i també hauria de poder justificar per què en un context de pandèmia, on les necessitats de la població s’han vist augmentades, aquests diners recaptats no han revertit en forma de serveis, subvencions i altres ajuts.
En aquest moment, acabar l’any amb els comptes a zero, tindria més sentit que mai. Com també en tindria, si fos necessari, recórrer al deute. Que un ajuntament s’endeuti pot arribar a ser molt productiu, perquè permet realitzar equipaments que donen dinamisme a les ciutats i atendre totes les necessitats socials amb contundència, no posant pedaços i fent beneficència, com fa el nostre govern.
Tancar els comptes amb superàvit significa que s’han deixat de cobrir les necessitats de les persones. I demostra que la brutal pujada d’impostos era innecessària. I quan diem això, el govern ens acusa de populistes. No és més populista treure pit d’un superàvit quan, a més, s’admet que no és sinònim de bona gestió? Si us plau, siguin més rigorosos i admetin que la decisió d’augmentar la pressió fiscal va ser poc apropiada.
En un exercici extrem per sortir del pas a les nostres crítiques, el govern ens demana que aportem altres fórmules recaptatòries per aconseguir més recursos. Algunes ja les hem donat durant aquest mandat: cercar subvencions d’altres administracions, com fan moltes altres ciutats del nostre entorn, o un refinançament del deute, per generar un estalvi financer que permeti mobilitzar recursos.
Una tercera opció, seria reclamar a la Generalitat els diners que l’Ajuntament de Reus ha hagut d’invertir per salvar les diverses causes de dissolució de l’Hospital de Sant Joan. Després d’uns anys de dèficit, el 2020 l’hospital també ha acabat amb superàvit milionari. Màgia? No, simplement hi ha hagut el finançament que li pertocava al departament de Salut. Aquesta havia estat la nostra eterna reclamació. Perquè si els serveis són els mateixos i els professionals són els mateixos, la clau era el finançament. La màgia, deixem-la pel Mago Pop.
Andreu Martín, portaveu del PSC a l’Ajuntament de Reus