La dura negociació del govern espanyol amb els agents socials per prorrogar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) arriba a un moment clau en condicions d'extrema precarietat. Mentre es pressiona perquè la patronal i els sindicats arribin a un acord, l'executiu no sap si podrà pagar les ajudes.
El ministeri de la Seguretat Social calcula que els ERTO, des del passat mes de març fins a la pròxima setmana santa, tindran un cost de 30.000 milions i el govern espanyol ja ha gastat els 21.300 que rebrà com a préstec del fons europeu. De fet, farà falta almenys un 50% més, o del contrari no hi haurà diners per sufragar les despeses d'aquesta ajuda extraordinària.
Això ha obert una nova fractura entre el govern i la patronal, concretament entre José Luis Escrivá, ministre de Seguretat Social, i Antonio Garamendi, cap dels empresaris. L'enfrontament entre els dos és més que conegut. Garamendi acusa Escrivá d'excloure dels nous ERTO a alguns sectors per beneficiar d'altres, mentre que el ministre no amaga la seva preocupació pel cost de la factura dels ERTO i busca per tots els mitjans estalviar diners i tenir un fons de reserva per si la situació es complica l'any vinent.
Per això proposa exonerar el 80% de les quotes de la Seguretat Social als sectors més castigats, com el turisme, però exclou d'altres com el tèxtil. Segons Garamendi, és una estratègia del ministre per dividir els empresaris que té resultats negatius: molts comerços han d'acabar tancant.
A més, des de la patronal consideren que l'exoneració no serveix de res sense altres ajudes per salvar a les empreses: «L'exoneració ha de ser per tots i inclòs pels que no poden ni reobrir la seva activitat. No es pot ajudar igual a un hotel del nord d'Espanya que ha funcionat bé a l'estiu que un altre de les Canàries que segueix tancat».
En la seva defensa, des del ministeri asseguren que s'està donant cobertura a un ventall molt ampli d'empreses, però també reconeixen que davant la manca de recursos no és possible establir ajudes generalitzades. A més, Escribá es nega a pagar les ajudes amb cotitzacions socials i exigeix transferències de l'Estat, en contra de l'opinió del ministeri d'Hisenda.
La transparència, l'única solució
Davant el bloqueig de les negociacions, el ministeri de José Luis Escrivá confia en el lideratge dels sindicats i la patronal perquè acceptin les ajudes només pels sectors afectats. La seva intenció és evitar que s'acabin estenent ajudes a altres sectors simplement pel seu poder o influència en les organitzacions d'empresaris i treballadors.
Però la patronal i sindicats s'estan fent forts i compten amb el suport del sector de Podem, amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, al capdavant, per aconseguir una solució que posi contents a tots els sectors, sense discriminació.
L'equilibri és molt difícil, però si els agents socials s'acaben imposant les exigències per les arques de l'estat poden arribar a sèries dificultats per fer front els pagaments. L'única solució implica afrontar les negociacions amb total transparència per saber quins diners públics es poden comptar per gastar-los amb eficiència.