Per a qualsevol autònom, les notificacions d'Hisenda poden ser motiu de preocupació. Una carta o avís de l'Agència Tributària podria ser el preludi de liquidacions o sancions. Però també hi ha casos en què Hisenda ha de complir certs requisits perquè aquestes siguin vàlides.
Una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha reforçat la protecció dels autònoms que deleguen les obligacions fiscals en gestors o assessors. Segons aquesta sentència, quan un autònom designa un representant fiscal, Hisenda està obligada a notificar tant al contribuent com al gestor en alguns casos clau.
Què implica la sentència del TSJM?
La sentència es va originar a partir de la reclamació d'un autònom a qui Hisenda va notificar una liquidació de més de 4.000 euros. Aquesta va ser enviada mitjançant correu ordinari i també a través de la Direcció Electrònica Habilitada Única (DEHU), el sistema digital obligatori per a autònoms. Tot i això, no es va notificar al gestor que l'autònom havia designat formalment com a representant.
El tribunal va dictaminar que aquest fet vulnerava el dret a la defensa de l'autònom. Ja que la manca de notificació d'Hisenda al gestor va impedir gestionar la liquidació de manera adequada i presentar una reclamació en temps i forma.
Aquesta sentència estableix un precedent important. Indica que, si hi ha un mandat clar de representació, Hisenda ha de notificar tant a l'autònom com al seu assessor fiscal.
Quan heu de notificar al gestor de l'autònom?
La sentència no només s'aplica a casos específics, sinó que afecta diverses situacions habituals a la vida d'un autònom. Per exemple, quan és una revisió de la declaració de la Renda. Si el gestor és qui ha presentat la declaració en nom de l'autònom, la notificació sobre qualsevol discrepància o sol·licitud addicional s'ha de comunicar a tots dos.
Això garanteix que la informació arribi a l'encarregat de portar els assumptes fiscals, evitant errors o retards que podrien causar sancions.
Una altra situació freqüent és emetre liquidacions d'impostos. En aquests casos, Hisenda ha de notificar al gestor si hi ha una ordre de representació formal. Això és especialment rellevant quan es tracta d'impostos com l'IVA o l'IRPF, ja que sovint requereixen respostes ràpides per evitar recàrrecs.
Si un autònom enfronta un procediment sancionador, la comunicació no sols ha d'arribar al contribuent, sinó també al gestor. Això assegura que l'assessor fiscal pugui intervenir a temps per defensar l'autònom, presentant al·legacions o recursos dins els terminis establerts.
En situacions de sol·licitud d'ajornaments o fraccionaments de deute, les notificacions d'Hisenda han d'incloure el gestor. Tot plegat, l'assessor fiscal sol ser l'encarregat de gestionar aquestes sol·licituds. I, per tant, necessita estar al corrent de qualsevol requeriment addicional o canvi a l'estat de la sol·licitud.
Com assegurar que les notificacions es gestionin adequadament
Perquè Hisenda notifiqui tant l'autònom com el gestor, és essencial que el contribuent hagi autoritzat formalment l'assessor. Això es fa mitjançant un tràmit d'autorització que es pot dur a terme a l'Agència Tributària. A més, és fonamental mantenir activa la DEHU, ja que es tracta del canal obligatori per rebre notificacions electròniques.
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid reforça el paper dels assessors fiscals. I garanteix que els autònoms no quedin indefensos davant de les notificacions d'Hisenda. En assegurar que les comunicacions arribin tant a l'autònom com al seu representant, s'enforteixen els drets dels contribuents i es facilita una gestió correcta de les obligacions fiscals.