Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Muntatge amb una imatge de bitllets d'euro i cinc cercles amb els logos de BBVA, Banc Sabadell, Bankinter, CaixaBank i Banco Santander

Nou ensurt pels bancs espanyols: el Banc d'Espanya ho acaba de confirmar

La morositat bancària torna a pujar

Les entitats financeres s'acaben d'endur un nou ensurt. Així ho ha confirmat les últimes hores el Banc d'Espanya. Per segon mes consecutiu, el nostre país torna a experimentar una pujada de la morositat dels préstecs concedits a particulars i empreses.

La taxa va arribar al 3,59% al maig, que és l'últim mes de què es tenen dades. A l'abril es va arribar al 3,55%, mentre que al març es va registrar un 3,51%. A simple vista, poden semblar uns números molt negatius, però encara ens trobem per sota dels nivells del maig del 2022. Aleshores, la morositat bancària es va elevar fins al 4,18%.

És cert que a l'actual panorama econòmic es preveia un increment de la ràtio de mora, sobretot per l'important augment dels tipus d'interès durant els últims mesos. A moltes famílies els resulta molt complicat fer front a les hipoteques davant de les pujades de les quotes.

Tot i aquesta tendència a l'alça, els nivells de morositat es poden considerar moderats. En qualsevol cas, caldrà estar molt atents al que passi durant els pròxims mesos. Els experts sostenen que amb el temps anirà a més aquest percentatge, publica el diari Las Provincias.

Pel que sembla, l'impacte triga uns quants mesos a traslladar-se a l'economia i les famílies han recorregut en molts casos als estalvis per fer front al pagament d'aquests crèdits. Però, d'aquí a un temps serà el moment precís per fer les degudes valoracions en aquest sentit.

Muntatge amb una imatge de gent caminant pel carrer i unes mans amb bitllets
La morositat ha pujat durant els últims mesos | Getty Images

La situació pot empitjorar en qüestió de dies. Està previst que aquest dijous 27 de juliol el Banc Central Europeu torni a elevar els tipus d'interès, que passarien del 4% al 4,25%. En qüestió de tan sols un any, la situació ha experimentat un gir radical.

Al juliol de 2022, els tipus es trobaven al zero. Aquest detall dona mostres de com de ràpid han encarit els diners. Tot això pot desencadenar un augment de la morositat malgrat que les entitats bancàries també han tallat l'aixeta del crèdit.

El volum de préstecs es redueix de manera important

Al maig, el volum de crèdits dubtosos pujava a 42.815 milions d'euros. Suposa 262 milions més respecte a l'anterior mes. Per part seva, el volum total de crèdit facilitat es va situar en els 1,19 bilions d'euros.

En aquest sentit, s'aprecia una caiguda important i disminueix en 8.572 milions d'euros. Per fer valoracions, el més convenient seria comparar aquestes dades amb les registrades el mateix mes de l'any passat.

En el cas del volum de crèdits dubtosos, la disminució va ser de 8.249 milions. Per la seva banda, quant als préstecs totals, la caiguda experimentada va assolir els 30.383 milions.

Muntatge d'una noia traient bitllets d'un caixer automàtic al costat d'una imatge de bitllets
A algunes famílies cada cop els costa més arribar a final de mes | Ptnimages

També seria interessant analitzar tot això en funció del tipus d'entitat. La ràtio de dubtosos del conjunt d'entitats de dipòsit, com ara bancs, caixes i cooperatives, es va situar al maig al 3,49%. L'abril s'havia tancat amb el 3,44%, encara per sota del 4,08% de fa un any.

Per part seva, el percentatge de morositat dels establiments financers de crèdit va assolir el 6,58%. Això suposa unes dècimes més respecte al quart mes de l'any, però per sota del 7,15% del 2022.

Ja es detecten les conseqüències de la nova política monetària

Des de fa mesos, tant el Banc d'Espanya com el Banc Central Europeu insisteixen a demanar prudència, però també més provisions a les entitats. És ara quan es comencen a notar les primeres conseqüències de la nova política monetària, malgrat que ha transcorregut gairebé un any des que es va registrar la primera pujada dels tipus.

Les mesures més agressives per part del banc liderat per Christine Lagarde intenten forçar aquesta frenada econòmica. L'objectiu és alentir la demanda i abaixar la capacitat de consum dels europeus amb l'ànim de rebaixar la inflació.