El sistema de pensions a Espanya està en constant evolució, adaptant-se als canvis demogràfics i econòmics que afecten el país. Un dels aspectes més importants per als treballadors és conèixer els requisits necessaris per accedir a una pensió contributiva.
La recent actualització per part de la Seguretat Social subratlla la rellevància dels anys cotitzats. I ho fa com un factor essencial per assegurar una pensió adequada al final de la vida laboral.
La importància de cotitzar almenys 15 anys
Per poder optar a una pensió contributiva de jubilació, la llei estableix un període mínim de cotització. Aquest requisit mínim és de 15 anys, cosa que equival a 5,475 dies cotitzats.
D'aquests, almenys dos anys han d'haver estat cotitzats dins dels 15 anys immediatament anteriors a la sol·licitud de jubilació. Complir aquest període mínim garanteix l'accés a un 50% de la base reguladora de la pensió.
No obstant això, per als que no arriben a aquest mínim, la situació és diferent. La normativa no permet l'accés a la pensió contributiva en aquests casos, i queda com a única opció la pensió no contributiva.
Aquesta alternativa és una ajuda econòmica destinada als que no han aconseguit cotitzar prou i no tenen recursos suficients per al seu suport. És una situació que, encara que ofereix una solució, és menys avantatjosa que comptar amb una pensió contributiva plena.
Progressiva elevació de l'edat de jubilació
Un altre aspecte clau que genera preocupació entre els treballadors és la progressiva elevació de l'edat legal de jubilació. Segons la normativa actual, aquesta edat s'està incrementant gradualment. A l'horitzó dels propers anys, l'edat ordinària de jubilació s'estabilitzarà en els 67 anys per als que no hagin cotitzat almenys 38 anys i tres mesos.
Per a aquells que sí que arribin a aquest període de cotització, es manté la possibilitat de retirar-se als 65 anys, assegurant l'accés al 100% de la pensió contributiva. Això és un incentiu clar per als que han aconseguit una carrera laboral perllongada i estable. Això no obstant, aquells que no arribin a aquest període mínim de cotització veuran endarrerida la seva edat de jubilació ordinària.
Per exemple, un treballador que es vulgui jubilar el 2025 als 65 anys haurà d'haver cotitzat més de 38 anys i 3 mesos. En cas contrari, haurà d'esperar fins als 66 anys i 8 mesos per poder accedir a la pensió completa.
Aquests ajustaments estan en línia amb la Llei 27/2011. Aquesta llei va ser dissenyada per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions en un context d'envelliment poblacional i un augment de l'esperança de vida.
Jubilació anticipada: una opció amb restriccions
La jubilació anticipada continua sent una opció viable per als treballadors que s'estimen més retirar-se abans de l'edat legal ordinària. Tot i això, les condicions per accedir a aquesta modalitat són cada vegada més estrictes.
Per poder acollir-se a la jubilació anticipada voluntària, cal haver cotitzat almenys 35 anys. A més, dos anys han d'estar dins dels 15 anys previs a la retirada.
Optar per aquesta modalitat permet als treballadors jubilar-se fins a 24 mesos abans de ledat ordinària, però no sense conseqüències. El principal desavantatge de la jubilació anticipada és la reducció significativa en la quantia de la pensió.
Aquesta reducció pot arribar fins al 50% en alguns casos. Depenent de quants anys de bestreta s'hagi pres respecte a l'edat legal de jubilació.
Com veiem, el panorama per als futurs jubilats a Espanya és cada cop més complex. La clau per enfrontar aquest repte és la planificació. Aquells que prenguin mesures amb prou antelació estaran en una posició més favorable per gaudir de la seva jubilació sense preocupacions econòmiques.