El coronavirus està passant a un segon pla, però continua present al nostre dia a dia. Encara que quedi poc perquè la màscara deixi de ser obligatòria en espais tancats, la gent segueix tenint certa por al contagi.
La pandèmia va començar ja fa més de dos anys i, des d'aleshores, han aparegut moltes variants del SARS-CoV-2. Tot i això, la Delta, la Delta Plus i Òmicron són les que més impacte han tingut en la salut pública espanyola.
Tant és així que, actualment, Òmicron és la variant dominant. Segons el ministeri de Sanitat, el 83,9 % dels mostrejos aleatoris recollits mitjançant PCR pertanyen a la variant Òmicron.
Òmicron, la variant predominant a Espanya
Òmicron es caracteritza per tenir una capacitat de transmissió molt més elevada que la resta de variants de coronavirus. Tot i la seva major transmissibilitat, és cert que presenta una simptomatologia de menor gravetat.
A les primeres onades de coronavirus, els símptomes més característics del contagi de COVID-19 eren la pèrdua de gust i olfacte. Aquests símptomes van desaparèixer amb l'arribada d'Òmicron.
Los 5 síntomas de Deltacrón, la nueva variante del coronavirus
La febre i el malestar muscular general són els símptomes principals d'Òmicron. Però no són els únics, ja que hi ha d'altres símptomes registrats en altres variants que també apareixen. Com ara la tos, el cansament, el mal de cap i el de coll.
Una simptomatologia que també es pot associar a altres patologies com la grip o el refredat. Gràcies a això, Espanya està fent passos endavant per arribar a la «gripalització» de la pandèmia.
Els símptomes més comuns d'Òmicron
Fa diversos mesos que Òmicron és la variant predominant a Espanya. Per aquest motiu, les autoritats sanitàries han pogut aprofundir en els símptomes provocats per aquesta variant.
Els que més es detecten actualment amb Òmicron són els dolors. El dolor muscular es pot prolongar fins a un parell de dies en cas d'un quadre lleu de la malaltia.
A més, els que s'han infectat recentment d'aquesta variant són dolors especialment a la zona de les lumbars, les cervicals, els omòplats i l'abdomen.
Un altre dels símptomes més destacats és l'aparició de la hiperestèsia. Es caracteritza per tenir una sensació exagerada dels estímuls tàctils, com la sensació de pessigolleig o embotament. Aquest dolor pot sentir-se als músculs, als ossos i, fins i tot, a la pell.
El nou símptoma d'Òmicron
El nou símptoma que està estretament lligat a encomanar-se de la variant Òmicron és un dolor molest d'orella. Així ho ha recollit 'ZOE COVID Study', l'aplicació que realitza el seguiment de la malaltia al Regne Unit.
En aquest sentit, s'apunta que ja són diverses persones les que senten un brunzit, fins i tot després d'haver passat la malaltia.
Un estudi de la Universitat de Stanford va recollir que la variant Òmicron podia causar problemes a l'orella, però no ha estat fins ara que alguns pacients han reportat el símptoma. Es va destacar que podia patir-se un dolor sever d'orella, entumiment i una pèrdua temporal d'audició.
«El dolor sovint s'associa amb un brunzit a les orelles. Sorprenentment aquests símptomes, encara que més rarament, també poden aparèixer en pacients que han estat vacunats amb un cicle complet», relata la doctora Konstantina Stankovic.
Espanya, camí a la «gripalització» del coronavirus
Fa uns dies que Espanya va iniciar la coneguda «gripalització» de la pandèmia. La Comissió de Salut pública va donar llum verda a la nova estratègia de vigilància i control de la COVID-19.
Des del passat 28 de març, els positius asimptomàtics i els casos lleus ja no han de fer cap quarantena. A més, també desapareixen les baixes laborals per contagi, que fins ara eren automàtiques de 7 dies.
Les quarantenes només són obligatòries per als casos greus i la població vulnerable, és a dir, més grans de 60 anys, immunodeprimits i embarassades. A les residències de gent gran i hospitals continuen sent obligatòries. Tot i això, els aïllaments duren només 5 dies.
El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat eliminar l'ús de la màscara a interiors. Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), ha proposat que la data exacta perquè entri en vigor la mesura sigui el pròxim 12 o 13 d'abril.