La pandèmia ha deixat moltes seqüeles entre la ciutadania. El període de confinament, les restriccions o l'ús de la mascareta han resultat molt perjudicials per a la població. En alguns casos, la situació arriba a ser preocupant, com passa amb l'últim problema que s'ha generat: els brots de sarna.
Es tracta d'un trastorn de la pell que genera una picor molt incòmoda a conseqüència de petits àcars parasitaris. Aquesta picor es produeix perquè l'àcar cava sobre la zona i fa que el dany s'intensifiqui a la nit. Val a dir que és una malaltia cutània molt contagiosa i que es vinculava a altres èpoques.
No obstant això, la sarna es pot tractar amb facilitat en la major part dels casos. Tenim a la nostra disposició fàrmacs pensats per a posar fi als àcars i als ous.
El prestigiós dermatòleg Miguel Casals va publicar un estudi en què la defineix com «una epidèmia dins una epidèmia». I esmenta les possibles causes que poden fer que aparegui i els motius pels quals s'han multiplicat els episodis durant els últims dos anys.
Assegura que durant el confinament les persones van estar molt de temps en llocs tancats i amb els seus familiars. Això ja incrementa les possibilitats de transmetre el paràsit per mitjà del contacte estret.
Els anys anteriors, els especialistes ja havien detectat un cert repunt d'aquesta malaltia durant els mesos d'hivern. Sobretot perquè hi ha una tendència a romandre més temps a casa durant aquesta època, i també als espais tancats.
«Una epidèmia dins una epidèmia»
Un altre motiu, segons Casals, va ser la por dels ciutadans a sortir de casa durant el confinament. Tot i que notessin la picor i altres símptomes vinculats amb la sarna, van trigar més del que és habitual a anar al centre mèdic. En aquella època també es va donar la circumstància que els facultatius no atenien de manera presencial.
Expliquen que és gairebé impossible diagnosticar aquesta patologia si el professional no observa el pacient en persona. Aquesta acumulació de factors van provocar que els casos es multipliquessin.
L'especialista explica que «la detecció i el tractament del cas índex és la mesura més eficaç per a aturar l'expansió del paràsit. Aquesta demora en el diagnòstic pot haver portat a un increment de la transmissió», assenyala.
En general, fins ara la sarna apareixia en certs llocs com hospitals, presons, residències o albergs. Tots tenien en comú que eren espais amb molta gent i amb poca ventilació. No obstant això, la novetat resideix en el fet que també s'ha disparat la incidència a les llars.
L'estudi va revelar una dada molt aclaridora. «Més del 80% dels diagnosticats tenia antecedents de familiars o cohabitants al seu domicili», apunten. Durant els cinc anys previs a la pandèmia, només el 20% dels afectats comptaven amb antecedents o convivents amb escabiosi.
La sarna veu com s'han disparat els casos des del març del 2020
Entre els mesos de març i maig de 2020, a Catalunya es van comunicar 64 casos de sarna. Va ser durant el període en què el confinament i les restriccions van ser més severes. En la mateixa època dels anys anteriors, però, la mitjana se situava als 18,6 de mitjana.
Hi va haver un altre problema de rellevància generat per la detecció tardana. I és que la medicació que es receptava va haver de ser més forta, aclareix Casals. Abans, amb una simple crema tòpica n'hi havia prou, però a partir de la pandèmia, la situació es va agreujar.
La majoria de vegades, els pacients necessiten un fàrmac oral que en poc temps posa fi a la malaltia. Per sort, té una solució ben senzilla, però s'ha de tractar el més aviat possible per a evitar molèsties més grans.
La sarna era vista com una patologia de fa dècades, però sembla que ha tornat. Esperem que no sigui per a quedar-se.