Vilallonga del Camp es prepara per viure una intensa i àmplia Festa Major, en honor de sant Abdó i Sant Senen, festes que comencen aquest cap de setmana. La Festa Major té enguany un caràcter encara més especial, ja que avui, diumenge 22, a les 12.00 hores, s'ha presentat i batejat en societat la nova geganta de Vilallonga, Sança de Castella, Princesa consort de Catalunya i comtessa consort de Barcelona (1174 – 1208). La geganta ha sigut apadrinada per la Colla IPM de Reus i El Pitot i la Pitota del barri de Dalt de Mont-roig.
GALERIA DE FOTOS: Mireu les imatges de la presentació de la nova geganta de Vilallonga del Camp
El creador d’aquesta nova figura festiva ha estat l’escultor reusenc Manel Llauradó, responsable també de desenes d'elements festius de les comarques de Tarragona, i la modista vilallonguina Maria Valero, amb una gran experiència en el món de la confecció, és la segona a vegada que vesteix un gegant.
Història del personatge
La reina Sança era filla del rei de Castella, Alfons VII i la seva segona dona, Riquilda de Polònia. Va néixer el 21 de setembre del 1154. El 18 de gener de 1173 es va casar a la Seu de Saragossa amb el rei Alfons I, tal com consta en la Carta de Població va fundar la Vila de Vilallonga.
D'aquest matrimoni va néixer el qui després va ser el rei Pere el Catòlic (1177-1213), pare del rei Jaume I. Alfons i Sança van tenir vuit fills més, dos dels quals morien joves. La reina Sança i el futur rei Pere, son fill, van tenir molt mala relació sobretot per qüestions polítiques per ui havia de manar la mort del rei Alfons. Sança era una dona coratjosa i de caràcter fort i finalment després de fer les paus amb el fill, es va retirar al conegut monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat el 1188 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, la branca femenina de l'Ordre Santjoanista que també fou fundada per ella. Va morir a Sixena el 9 de novembre de 1208.
En definitiva, Sança va viure moments convulsos de guerres, conquestes i altres tràfecs, fou també protectora de les arts i de la poesia dels trobadors.