L'obtenció d'una pensió per incapacitat permanent pot ser un alleujament financer per als qui, a causa d'una condició física, mental o emocional, no poden continuar fent la seva feina habitual. Aquest tipus de pensió garanteix un ingrés mensual, en molts casos vitalici. Això permet a les persones afectades mantenir la seva qualitat de vida malgrat la impossibilitat de treballar.
Els diferents graus d'incapacitat permanent
És fonamental comprendre que la Seguretat Social distingeix entre diversos graus d'incapacitat permanent cadascun amb característiques i quanties específiques. Aquests graus determinen el tipus de pensió que s'atorgarà i el nivell de suport financer que rebrà la persona afectada.
En primer lloc, la gran invalidesa és el grau més sever i, per tant, el que atorga més cobertura. Les persones en aquesta situació no només reben el 100% de la pensió, sinó que també tenen dret a un complement addicional. Aquest complement està destinat a costejar l'assistència diària d'un tercer, encarregat d'ajudar en les activitats quotidianes.
Un altre grau significatiu és la incapacitat permanent absoluta, que també permet cobrar el 100% de la base reguladora. Aquest tipus d'incapacitat incapacita completament la persona per a qualsevol tipus de feina.
D'altra banda, la incapacitat permanent total és menys severa, però així i tot garanteix una pensió vitalícia. En aquest cas, la quantia de la pensió s'ajusta en funció de la gravetat de la condició, cosa que reflecteix una flexibilitat més gran en la valoració de cada situació particular.
Finalment, la incapacitat permanent parcial és la menys greu i, com a tal, la compensació és diferent. No és una pensió mensual, sinó una indemnització que s'atorga en un únic pagament.
Les malalties que permeten accedir a una pensió per incapacitat permanent
Un dels aspectes més rellevants és la llista de malalties reconegudes per la Seguretat Social. Les quals poden donar lloc a una pensió per incapacitat permanent. Aquesta llista inclou condicions tant físiques com mentals i emocionals, i cobreix un ampli espectre de patologies que afecten greument la capacitat laboral de les persones.
Entre les malalties més comunes que permeten accedir a aquesta pensió hi ha l'Alzheimer, el càncer i l'esclerosi múltiple. Condicions que poden progressar ràpidament i dificultar significativament la vida quotidiana.
A més a més, malalties com la depressió i l'esquizofrènia també estan contemplades. Reconeixent així l'impacte profund que els trastorns mentals poden tenir en la capacitat de treballar. Aquestes condicions solen ser debilitants i, en molts casos, resulten en una incapacitat que afecta tots els aspectes de la vida d'una persona.
Les malalties cardiovasculars, com ara la hipertensió pulmonar i l'infart agut de miocardi, també són reconegudes per la Seguretat Social. Aquestes afeccions poden limitar severament la capacitat d'una persona per dur a terme tasques físiques o fins i tot mantenir un nivell d'energia mínim per al treball diari.
Malalties cròniques i degeneratives: un repte constant
Un altre grup de malalties que dona accés a la pensió per incapacitat permanent són les malalties cròniques i degeneratives. Condicions com la fibromiàlgia, l'artritis reumatoide i l'espondilitis anquilosant són exemples de patologies que causen un deteriorament constant amb el temps.
Aquestes malalties solen comportar un dolor constant i limitacions físiques que dificulten cada cop més l'exercici laboral. A més, la seva naturalesa progressiva vol dir que la condició del pacient pot empitjorar amb el temps. Cosa que justifica la necessitat d'una pensió que n'asseguri el benestar.
Malalties rares i la seva consideració en la incapacitat permanent
La Seguretat Social també preveu malalties menys comunes però igualment greus. Patologies com la síndrome de Ménière i la síndrome de Raynaud són exemples de condicions rares que tenen un impacte significatiu a la vida dels qui les pateixen.
Aquestes malalties, encara que menys conegudes, poden ser tan incapacitants com les més comunes. I per això estan incloses a la llista de condicions que permeten accedir a la pensió per incapacitat permanent.