Per què la nova soca del coronavirus pot convertir-se en una gran notícia

Els virus canvien per fer-se més contagiosos, però en cada mutació solen tornar-se menys perillosos

Pla general de diversos sanitaris del Clínic posant-se EPI a l'UCI amb malalts de covid
La nova soca és més contagiosa, però menys perillosa i, per tant, no suposarà un col·lapse del sistema sanitari | ACN

No es parla de res més, l'aparició d'una nova soca de la Covid-19 ens té molt preocupats. Els experts sospiten que pot ser més contagiosa i és per això que la ciutadania es fa moltes preguntes. Provocarà noves onades imparables de contagis? Afectarà les vacunes? Retardarà l'arribada de la normalitat? 

La nova soca del coronavirus és menys letal

Ara bé, els experts són optimistes. «Els virus volen sobreviure, i en un moment donat aprenen que és millor ser contagiosos que perillosos», explica el viròleg François Marquis, que recorda que «més contagiós no significa necessàriament més perillós».

Segons l'expert canadenc, encara no hi ha suficient informació per donar conclusions categòriques, però «ens diuen que la gent no sembla estar més malalta. És més fàcil contraure el virus, però no estan més malalts». És una bona notícia, sobretot pel que fa al col·lapse del sistema sanitari.

Tant és així que, segons ell, «paradoxalment podria ser una gran notícia. Aquesta soca podria ser més contagiosa, però molt menys letal». Es tracta d'una característica evolutiva de la Covid-19, que en l'anterior mutació ja va demostrar una major capacitat de contagi però una menor letalitat.

Els experts coincideixen que els virus s'adapten per sobreviure, i encara que al principi poden resultar letals, van modificant el seu comportament per propagar-se amb més facilitat. Segons Marquis, «es necessitarien milions d'anys perquè els humans fessin aquest mateix tipus de canvi, però els virus poden fer-ho en qüestió de mesos. Com la grip».

Un altre expert, Jacques Lapierre, comparteix la idea que la mutació del virus pot fer-lo menys letal. Cada vegada que hi ha una mutació, explica, afegeix característiques que el fan menys perillós i menys resistent als anticossos. L'abast de la mutació depèn de la zona on es produeix el virus. Quan es produeix a la proteïna, com sembla ser el cas del coronavirus, el canvi es produeix en la capacitat de transmissió, no en la letalitat del virus. 

No hi ha dades concloents 

La comunitat científica treballa a tota velocitat per aïllar com més aviat les incògnites sobre la nova variant del coronavirus. D'ells dependrà l'evolució de la pandèmia els pròxims mesos. Un informe de l'agència de salut pública britànica suggereix que podria ser una variant més contagiosa, i això suposaria més contagis, més diagnòstics, més morts. Però si no és més contagiosa, o ho és poc, no alterarà l'evolució normal de la pandèmia ni obligarà a prendre restriccions més dures per frenar la transmissió. 

«Fins que no tinguem més dades no podem saber en quina mesura afectarà la capacitat d'infecció», afirma Juana Díez, directora del laboratori de virologia molecular de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Adolfo García-Sastre, un dels científics espanyols de més prestigi, creu que «si la nova variant fos molt més contagiosa, probablement en aquest moment ja estaria més estesa».

Més contagiosa, però, quant?

I què diuen els números? Segons l'informe de l'Agència de Salut Pública de Londres, la nova variant del coronavirus eleva el nombre d'infeccions que provoca cada contagiat a 0,52. Per aconseguir aquestes dades s'ha decidit comparar l'evolució dels casos provocats per la nova soca i els casos de mutacions anteriors.

En el cas de la mutació D614G detectada a Itàlia el 20 de febrer, semblava lleugerament més contagiosa, però tres mesos després ja representava el 90% de totes les mostres de virus seqüenciades al món. El cep B.1.17 descoberta a Kent, al Regne Unit, el 20 de setembre, tres mesos després només es troba al sud-est d'Anglaterra.

La nova soca del coronavirus també s'ha detectat a Islàndia, Itàlia, Dinamarca, Països Baixos, Austràlia i altres països d'Europa. Però en cap d'aquests països és dominant, la qual cosa suggereix que ha arribat recentment, o no és tan contagiosa. 

La variant que més preocupa d'aquesta mutació és la N501Y, que augmenta la capacitat d'infectar cèl·lules humanes. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) col·labora amb la comunitat científica per comprendre els canvis genètics del coronavirus i com aquests afecten el desenvolupament de la pandèmia.


Comentaris

envia el comentari