«Farem bé en no oblidar que la relació entre una bona alimentació i una bona salut és molt estreta», es presenta la veu del Jordi Salas-Salvadó a l'altra banda del fil telefònic. Salas-Salvadó és catedràtic de Nutrició a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i defensa amb arguments i anys d'experiència que «la nostra dieta i estil de vida ens condiciona de manera molt seriosa la salut». Assevera que el darrer any no ha estat positiu en aquest sentit i ha agreujat mancances arrossegades del passat.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
L'expert de la Rovira i Virgili celebra la reacció de molts ciutadans «que han pres més consciència que mai i s'han esforçat en millorar la seva alimentació i hàbits» arran del primer confinament d'ara fa un any, però avisa que la lectura panoràmica és molt menys optimista. «La fotografia sencera és que, durant la pandèmia, ha augmentat el nombre de persones que pateixen obesitat, quan sabem que això significa un risc més elevat de patir complicacions de salut», exposa Salas-Salvadó. «I això ens ha de preocupar molt, perquè és preocupant», adverteix.
Els índexs d'obesitat s'han incrementat en el darrer any als països desenvolupats, alerta el catedràtic de la URV
Segons l'expert de la URV, l'obesitat incrementa entre un 30 i un 50% «el risc de complicacions de salut, d'ingrés hospitalari i també de mortalitat» en els pacients. «No és cap secret que l'alimentació té molt a dir en les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats com el nostre, que són les patologies cardiovasculars o molts casos de càncer», i bona part dels deures no s'està fent. El Jordi detecta que «en paral·lel a la pandèmia de la Covid-19, ha seguit augmentant també una altra pandèmia, com és la de l'obesitat», per a la qual no existeix vacuna possible.
«L'única vacuna per a l'obesitat passa per fer els deures en la prevenció dels casos i a gestionar molt millor els diners públics que s'hi han de destinar», opina. Salas-Salvadó no dubta de la importància de mesures com un etiquetatge clar de les característiques nutricionals dels aliments per als consumidors, o una promoció insistent de l'educació i l'exercici físic. Proposa, també, altres mesures més delicades «com unes taxes a aquells aliments de consum excessiu i relacionats amb aquests problemes de salut» no amb finalitat recaptatòria sinó «de promoció dels aliments més saludables».
Nutri-Score, el nou 'semàfor' que avalua la qualitat dels aliments processats
El Jordi no amaga la preocupació, i veu amb bons ulls la implementació del nou sistema d'etiquetatge dels aliments Nutri-Score que ha aixecat polèmica en les darreres setmanes. «El Nutri-Score representa una espècie de semàfor que té en compte els components positius i negatius dels aliments processats», explica, «i que aspira a ajudar-nos a decidir unes compres més saludables i a conèixer millor la informació real de cada producte», defensa. «Hi ha molta ciència rere aquest etiquetatge», reflexiona, «i suposa un nou element d'informació per al consumidor».
La mesura no ha estat exempta de polèmica des de la seva implementació, si bé el catedràtic de la URV és molt dur amb aquests crítics. «L'etiquetatge està patint una forta campanya de desprestigi, en especial des dels grans lobbys de multinacionals que veuen en perill moltes vendes», explica. Per al Jordi, «tot el que remi en favor de la salut pública» i d'una cistella de la compra més sana és positiu. «No som davant cap solució davant l'obesitat, però sí davant una mesura que pot ajudar en la bona direcció», opina.
«Aviat veurem estudis que apuntin al paper d'una bona dieta com a prevenció a malalties com la Covid-19»
L'objectiu del nou sistema, avisa, passa «per establir comparacions entre productes de diferents marques o de les mateixes categories», i no entre aliments inconnexos com a barem estàndard. «Estem parlant d'un repte sobre els productes processats, no sobre els imprescindibles com les fruites o verdures», raona. «Ens preocupen els greixos saturats, ens preocupen els sucres, i ens preocupa la queixa endèmica dels consumidors sense eines per desxifrar les característiques nutricionals reals de cada producte», detalla.
El nutricionista de la URV posa el focus en «la necessitat d'apostar per un planeta amb bona salut» a través d'una millor alimentació, una fórmula que no s'està complint. «Aviat veurem estudis que apuntin en la direcció del paper d'una bona dieta com a prevenció a malalties o infeccions víriques com la pròpia Covid-19», avança, en un repte gairebé generacional per lluitar contra els riscos cardiovasculars des d'una bona prevenció. «Som lluny d'haver fet els deures», valora, amb les dades d'obesitat novament a l'alça. Un missatge que convida a la reflexió, en especial després de l'any que ha fet evident com una salut pública en condicions no només pot dependre de les ales blanques dels sanitaris.