Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L'obra 'Déjà-Vú' arriba a la programació de primavera al Teatre Bartrina

L'obra sense text i amb música en directe, 'Déjà-Vú', arriba al Teatre Bartrina

És un espectacle de la companyia Manolo Alcántara i la representació serà aquest dissabte, 25 de maig, a les 21.00 hores

L'obra 'Déjà-Vú' arriba a la programació de primavera al Teatre Bartrina
L'obra 'Déjà-Vú', de Manolo Alcántara, arriba a la programació de primavera al Teatre Bartrina | Cedida
 

El Teatre Bartrina de Reus continua amb la seva programació de primavera i, aquest cap de setmana, és el torn de  'Déjà-Vú', una obra de la companyia Manolo Alcántara que no té text i compta amb música en directe. Un espectacle que, fins al moment, ha tingut bon èxit entre el públic i ha rebut molt bones crítiques. La representació serà aquest dissabte, 25 de maig, a les 21.00 hores i comptarà amb la representació d'Andreu Sans, Laia Rius i el mateix Manolo Alcántara, director i creador de l'espectacle. 

La representació té una durada total de 60 minuts, és visual i arriscada. Podeu adquirir les entrades per assistir a l'obra en aquest enllaç, els preus oscil·len entre els 15 euros, 12 euros i els 9 euros i també hi ha descomptes per a menors de 12 anys que, en aquest cas, costen entre 10 euros, 8 euros i 6 euros. 

Una obra que parla dels somnis ambiciosos del personatge que el porten al desànim

'Déjà-Vú' parla de la distància entre una persona i els seus somnis, del que és i el que podria ser. Somnis molt ambiciosos que desperten els seus aires de grandesa, però alhora impossibles, abocant-lo al desànim. Entre l'eufòria i la tristesa, un personatge que no té cap motiu per sentir-se orgullós. Una barreja de somnis i de realitat en un espai i un moment determinats, on l'univers sonor a través de la veu emfatitza la dualitat del personatge. 

La sensació de monotonia es genera a través d'efectes amb la veu, molt rítmics i repetits en bucle. En contraprestació, les melodies líriques cantades i tocades amb violí i piano atorguen lirisme al personatge. La dualitat que presenta aquest personatge decrèpit vers els seus anhelats somnis grandiloqüents, també queda il·lustrada amb una escenografia que juga amb la desproporció extrema de les mides.