La crisi de la pandèmia del coronavirus està deixant una allau de tràgiques històries que eren molt difícils de concebre fa uns mesos. Persones que moren en la solitud d'una residència o un hospital, familiars que no poden acomiadar-se dels seus éssers estimats, enterraments sense vetlles i, fins i tot, pèrdues de restes mortals després de la incineració.
[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]
Per increïble que ho sembli no són poques les famílies que s'han vist en aquesta situació a causa de les restriccions de mobilitat i a la saturació dels serveis funeraris. El punyent testimoni de Juani a 'El programa de Ana Rosa' confirma l'existència de casos tan dramàtics com el seu arreu d'Espanya.
La dona ha connectat en directe amb el programa per denunciar l'aterridora situació que li ha tocat viure. Juani porta més de 20 dies esperant les cendres del seu pare i, avui dia, no sap on són.
Mort sense la prova de Covid-19
El pare de Juani va morir el 29 de març amb 94 anys en la solitud de la residència on estava internat. Tot i tenir símptomes de la Covid-19 no van voler traslladar-lo a l'hospital: «Jo vaig dir que el portessin i em van informar que no perquè ja era gran i que ja estaven en comunicació amb l'hospital», explica Juani.
«Quan va entrar l'UME ja era tard, per desgràcia el meu pare ja havia mort. Ni li van fer test ni res», relata la dona amb la veu entretallada. Per si aquest trauma no fos suficient, el que començaria a viure la dona a partir d'aquest moment per tenir les cendres del seu pare és una completa odissea.
Gairebé un mes sense les cendres del seu pare
«A la funerària Albia Madrid em van dir que ja es posarien en contacte. El dia 1 vaig tornar a trucar-los i em van dir que, després de tres dies, el meu pare seguia encara a la residència», assegura Juani, que no es va creure aquesta informació perquè dies abans la funerària li va dir que el seu pare havia sortit el dia 30 al migdia .
Segons el seu relat, «una setmana després, em diuen des de la funerària que el meu pare està a Villaverde en una nau que tenen, però vaig trucar-hi i em van dir que no. El dia 6 a la nit em diuen i que al meu pare el van incinerar el dia 8 a Córdoba», assegura la dona angoixada.
Juani va decidir esperar que passés la Setmana Santa i va tornar a trucar el dilluns 13 per saber si ja tenien les cendres del seu pare. «Em van dir que anirien a Parla o Móstoles, però com ningú em donava informació, vaig trucar a Parla i em van dir que el meu pare era allà».
El seu pare mai va estar a Parla
La sorpresa de Juani va ser enorme quan li van dir que el seu pare encara no havia estat incinerat, però la situació, lluny de millorar, va empitjorar quan pocs dies després va tornar a trucar a Parla i li van dir que no sabien res del seu pare. «Vaig trucar llavors a Móstoles i em van dir que el meu pare mai no ha estat a Parla, sinó allà i que el dia 13 d'abril va sortir el cos cap a Córdoba per ser incinerat» assegura la dona.
Recentment va tornar a trucar a Móstoles i la van informar que el seu pare havia sortit de Córdoba el 14, un dia després de la data que li havia dit inicialment, i després de més d'una setmana del seu suposat trasllat no ha rebut més informació.
La situació a la qual s'està enfrontant Juani és realment esfereïdora. Ha passat gairebé un mes des que el seu pare va morir i encara no té a les mans les cendres del seu progenitor. «El meu pare ha estat un mico de fira» lamentava la dona abans d'enfonsar-se.