L’okupació segueix sent un dels problemes que no cessen tot i l’arribada de la pandèmia. Barcelona és una de les ciutats que més preocupa, ja que entre gener i juny d’aquest any s’han arribat a okupar fins a 3.611 habitatges de la ciutat comtal.
Alguns dels okupes fa anys que habiten a la mateixa casa a l’espera d’una ordre que aconsegueixi fer-los fora. En un edifici situat al número 38 del carrer de Lleida, els problemes amb aquests polèmics inquilins va començar l’any 2017.
Tot el bloc va anar a acomiadar Adela al cementiri
Segons informa ‘Crónica Global’, qui ha entrevistat a diversos veïns de l’edifici, els okupes van arribar fa tres anys. Les opinions del veïns han estat diverses, i mentre alguns els ignoraven o intentaven tenir la menor relació possible, altres tenien molt bona relació amb ells. Era el cas d’Adela B, qui va perdre la vida fa uns dies.
Adela B. Era molt estimada a l’edifici, ja que feia més de cinc dècades que vivia a la mateixa casa. Així ho explica la seva veïna Carmen a ‘Crónica Global’: «Adela B. Era un àngel. Tenia més o menys la meva edat, 82 anys, i vivia aquí des de sempre, com jo, 54 anys. Doncs bé, un dia va morir i tot el bloc estava molt trist perquè l’estimàvem molt. Vam anar a la missa i a l’enterrament», explica Carmen.
Okupen el pis de la veïna que millor es va portar amb ells
Va ser precisament durant el seu enterrament quan els okupes van iniciar el seu pla. Carmen insisteix que Adela va ser una de les veïnes que «millor es portava» amb ells i una de les úniques «que els va abrigallar», raó per la qual enten encara menys la decisió dels delinqüents.
Mentre familiars i amics donaven l’últim adeu a Adela al cementiri, els okupes van aprofitar per entrar a casa seva i atrinxerar-se dins. Amb la mosca darrere l’orella, els veïns van trucar a l’administrador de finques esperant-se el pitjor: «I va passar. Quan vam arribar del cementiri, aquesta gent s’havia ficat dins del pis d’Adela. Van okupar el pis d’una veïna que acabava de morir mentre l’enterraven», es lamenta Carmen a ‘Crónica Global’.
Carmen també assegura que aquest grup de persones viuen sense pagar per voluntat pròpia, no per no tenir els recursos suficients: «Són uns pocavergonyes. Treballen tots i van en bicicletes de carretera de 4.000 euros», es queixa la veïna a ‘Crónica Global’.