Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, en una roda de premsa a Suïssa

L'OMS demana accelerar l'accés equitatiu a les vacunes i tractaments de la Covid

L'Organització ha avisat que s'estima que la pandèmia va portar a entre 119 i 124 milions de persones més a la pobresa extrema l'any passat

L'Organització Mundial de la Salut ha demanat, amb motiu de la celebració, aquest dimecres, del Dia Mundial de la Salut, accelerar l'accés equitatiu a les vacunes i els tractaments contra el coronavirus, així com millorar els sistemes d'Atenció Primària.

En aquest sentit, ha avisat que s'estima que la pandèmia va portar a entre 119 i 124 milions de persones més a la pobresa extrema l'any passat i, a més, «hi ha proves convincents» que ha augmentat les bretxes de gènere en l'ocupació, i les dones han abandonat els treballs en major número que els homes durant els últims 12 mesos.

Per això, i a mesura que els països continuen lluitant contra la pandèmia, l'organisme de Nacions Unides ha destacat l'oportunitat «única» que existeix en l'actualitat de reconstruir un món «més just i saludable» mitjançant la implementació dels compromisos, resolucions i acords existents i, al mateix temps, contreure compromisos «nous i audaços».

«La pandèmia de COVID-19 ha prosperat enmig de les desigualtats en les nostres societats i les bretxes en els nostres sistemes de salut. És vital que tots els governs inverteixin en l'enfortiment dels seus serveis de salut i eliminin les barreres que impedeixen que tantes persones els utilitzin, perquè més persones tinguin l'oportunitat de portar una vida saludable», ha dit el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Davant aquest escenari, ha demanat que les vacunes contra la Covid-19 estiguin disponibles per a tots els que els necessitin, destacant el suport addicional al mecanisme COVAX, el pilar de la vacuna en ACT-Accelerator, que espera haver arribat a 100 països i economies en els pròxims dies.

A més, l'OMS ha recordat que els productes bàsics com l'oxigen mèdic i l'equip de protecció personal (EPP), així com les proves de diagnòstic fiables i els medicaments també són vitals, igual que els mecanismes per a distribuir equitativament tots aquests productes dins de les fronteres nacionals.

D'altra banda, l'OMS ha avisat que, almenys, la meitat de la població mundial encara manca d'accés als serveis de salut essencials, més de 800 milions de persones gasten almenys el 10 per cent dels seus ingressos familiars en atenció mèdica, i les despeses de butxaca porten a gairebé 100 milions de persones a la pobresa cada any.

«A mesura que els països avancin després de la COVID-19, serà vital evitar retallades en la despesa pública en salut i altres sectors socials. És probable que tals retallades augmentin les dificultats entre els grups que ja estan en desavantatge, afebleixin l'acompliment del sistema de salut, augmentin els riscos per a la salut, augmentin la pressió fiscal en el futur i soscavin els assoliments del desenvolupament», ha dit l'organisme.

En canvi, postil·la, els governs han de complir l'objectiu recomanat per l'OMS de gastar un u per cent addicional del PIB en Atenció Primària de salut (APS). «L'evidència revela que els sistemes de salut orientats a l'APS han produït constantment millors resultats de salut, major equitat i major eficiència. L'ampliació de les intervencions de l'APS als països d'ingressos baixos i mitjans podria salvar 60 milions de vides i augmentar l'esperança de vida mitjana en 3,7 anys l'any 2030», ha assegurat l'OMS.

Així mateix, ha recordat que els governs també han de reduir el dèficit global de 18 milions de treballadors de la salut necessaris per a aconseguir la cobertura universal de salut (CSU) per a 2030. Això inclou la creació d'almenys 10 milions d'ocupacions addicionals a temps complet a tot el món i l'enfortiment dels esforços d'igualtat de gènere.

«Les dones brinden la major part de l'atenció sanitària i social del món, la qual cosa representa fins al 70 per cent de tots els treballadors de la salut i l'atenció, però se'ls nega la igualtat d'oportunitats per a dirigir-la. Les solucions clau inclouen la igualtat de remuneració per a reduir la bretxa salarial de gènere i el reconeixement del treball de salut no remunerat de les dones», ha lamentat l'OMS.

Prioritzar la salut i la protecció social

Dit això, l'organisme ha destacat que en molts països, els impactes socioeconòmics de la covid-19, a través de la pèrdua de llocs de treball, l'augment de la pobresa, les interrupcions en l'educació i les amenaces a la nutrició, han superat l'impacte del virus en la salut pública.

A més, alguns països ja han implementat esquemes de protecció social ampliats per a mitigar aquests impactes negatius de les dificultats socials més àmplies i han iniciat un diàleg sobre com continuar brindant suport a les comunitats i persones en el futur.

No obstant això, l'OMS ha lamentat que molts enfronten desafiaments per a trobar els recursos per a accions concretes. «Serà vital garantir que aquestes valuoses inversions tinguin l'impacte més gran en els més necessitats i que les comunitats desfavorides participin en la planificació i execució de programes», ha asseverat.

De la mateixa manera, l'organisme ha advocat per garantir l'accés a un habitatge saludable, en barris segurs, amb serveis educatius i recreatius adequats, recordant que el 80 per cent de la població mundial que viu en la pobresa extrema es troba en zones rurals.

En concret, actualment 8 de cada 10 persones que manquen de serveis bàsics d'aigua potable viuen en àrees rurals, igual que 7 de cada 10 persones que manquen de serveis bàsics de sanejament. «Serà important intensificar els esforços per a arribar a les comunitats rurals amb serveis de salut i altres serveis socials bàsics (inclosos aigua i sanejament). Aquestes comunitats també necessiten amb urgència una major inversió econòmica en mitjans de vida sostenibles i un millor accés a les tecnologies digitals», ha detallat l'organisme.

Finalment, l'OMS ha subratllat la necessitat d'enfortir els sistemes de dades i la informació sanitària. «El monitoratge de les desigualtats en salut ha de ser una part integral de tots els sistemes nacionals d'informació en salut», ha dit, per a informar que «només el 51 per cent dels països han inclòs el desglossament de dades en els seus informes nacionals d'estadístiques de salut publicats».

[predef]catalunya-diari-625[/predef]