Les ONGs ADDA, FAADA, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, Libera, Fundación Franz Weber, Tots Som Poble i Lex Ànima celebren que el Parlament hagi acceptat aquest dijous la proposta de resolució sobre el debat dels correbous i «el suport polític a abolir una pràctica cruel amb els animals». En un comunicat, les entitats de protecció animal recorden que recentment van instar els polítics a reobrir el debat i van demanar que s’elimini l’excepció de la Llei de Protecció Animal que possibilita que a Catalunya sigui legal fer espectacles taurins amb bous, vaques i vaquetes. Des d’aleshores, apunten, s’han reunit amb els grups d’ERC, En Comú Podem, JxCat i el PSC, i pròximament es reuniran amb Cs i la CUP.
«Ens alegra enormement aquest pas endavant, que acompanya les nostres reivindicacions dins el territori, on sempre hem sigut silenciats per temor», expliquen des de Tots Som Poble, una associació de veïns i veïnes d’Amposta que s'ha constituït aquest estiu per donar visibilitat a un sector de la societat que rebutja el maltractament animal als seus actes festius, i per denunciar el «segrest de les festes» per part de les penyes taurines.
«Els correbous han deixat de ser un tema domèstic per passar a ser un tema de país», explica Magda Pujol de Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denuncia contra els correbous de Vidreres. «Avui s´ha traçat l´horitzó per continuar avançant a favor dels drets dels animals a Catalunya», sentencia la directora d´AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre.
Carlos López, portaveu de Libera, una de les entitats que va liderar la ILP per a prohibir les curses de braus a Catalunya, creu que «Catalunya pot convertir-se novament en símbol internacional de valentia, coherència i progrés». Per part de FAADA, entitat que també va liderar la ILP Prou, creuen que ara és el torn dels correbous. «La societat catalana se n’avergonyeix dels correbous, ara només cal que el Govern tingui la valentia de materialitzar l´esperit d´aquesta proposta de resolució», explica la seva presidenta Carla Cornella.
«És molt positiu que s’iniciï un debat al Parlament entorn els correbous, el debat social ja està guanyat», declara Carme Méndez, presidenta d´ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya. Per la seva banda, el director de la Fundació Fauna, l’entitat que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot, David Serramitjana, creu que aquest cop hi ha esperança: «Confiem que l’esperit del qual s’ha votat avui no es trenqui i acabi amb aquests espectacles de maltractament animal. Volem una Catalunya antitaurina».
Anna Mulá, de la Fundació Franz Weber, explica que «ha arribat el moment de fer un pas endavant i que la llei de protecció animal esdevingui per fi coherent i justa». També Magda Oranich, presidenta de la Comissió de Dret Animal del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, entén que la fi dels correbous ha arribat i que «ja no es poden seguir sostenint, ni a nivell legal ni amb finançament públic».
El PDeCAT i el PSC ebrencs defensen la continuïtat dels correbous
El resultat de la votació aprovada àmpliament al Parlament instant el Govern a prohibir els correbous ha trobat la ràpida reacció del PDeCAT i el PSC a les Terres de l'Ebre, que han emès sengles comunicats posicionant-se al costat dels aficionats en la seva defensa. Els nacionalistes, que han recordat que la seva diputada Mònica Sales ha votat en contra de la proposta, s'han reunit per analitzar la situació i han anunciat que defensaran els correbous «on faci falta com a element cultural de les Terres de l'Ebre». Sales ja ha proposat també crear un «front comú d'alcaldes i regidors per a la defensa dels correbous», a més de «sumar conjuntament» amb l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre.
Per la seva banda, els socialistes han subratllat la dimensió econòmica d'un «esdeveniment extraordinari, propi de les arrels profundes de Catalunya i les Terres de l'Ebre». Recorden que el sector reporta «llocs de treball» i «patrimoni genètic incommensurable de la cria i selecció» els animals. També remeten a les referències històriques de celebracions amb bous en municipis ebrencs, com a part de la «nostra activitat econòmica» de transformació agrícola. El primer secretari del PSC ebrenc, Manel de la Vega, ha argumentat que els bous «formen part de la nostra cultura popular i tradicional», així com de la «identitat com a poble». «Per això cal preservar i garantir la seva pervivència», ha tancat.