De mica en mica i encara que no ens n'adonem estem vivint en una vila que avança ràpidament i sense pausa cap a una nova galàxia farcida de televisions, ràdios, xarxes socials, postureig en general. Nosaltres que som persones que encara toquem de peus a terra, però sempre tenim un ull a l’espai hem de tenir ben clar aquest procés que també ens afecta.
Crec que la nostra sortida de la intrahistòria va ser sobre l’any 2016 quan vàrem destinar 14.973,75 amb IVA a un programa que porta per nom «Projecte de conceptualització, disseny i execució de la marca de Territori El Vendrell». L’estudi el va fer una empresa de la casa com la Fundació Universitària Balmes. Aquest eren els primers avenços en aquesta cursa que ens està portant tantes alegries. En aquelles èpoques no era només una qüestió de logotip sinó que teníem ni més ni menys al davant un dispositiu de gestió del territori. La cosa amb el temps es va esfumar. Ara que cada dia ens coneixen més arreu és fruit d’aquest important estudi.
Després d’aquests quatre duros, vam anar a una cosa molt més terrenal i nostrada. Estem parlant de les jardineres de la plaça Vella que en concret ens varen costar 6.475, 92 euros amb IVA. Evidentment el nostre esperit conservador no podia veure aquell espai sense uns pocs arbres al mig de treu i posa segons el model Puigibet quan va ser l’amo i senyor de la Bisbal del Penedès durant uns anys. Aquests models bàsics s’han de treure i posar cada cop que davant de l’església tenim algun acte important i més aquests anys amb les concentracions pels presos polítics. Estem parlant d’un llunyà gener del 2017.
La cosa no acaba aquí, evidentment. Més o menys per aquelles dates la ciutadania vendrellenca va poder escollir els seus set tresors més nostrats. Participació ciutadana a veure què és el que allò que destaca de la immensa riquesa del municipi. Doncs com no falla mai, el poble sempre té la raó. Doncs de les 1.471 persones que va prendre part en aquest procés, un percentatge molt alt sobre els 37.000 habitants del Vendrell. Cal dir que es van presentar 300 propostes diferents, de les quals es van seleccionar aquestes 7 entre 30. Les afortunades varen ser: Els Nens del Vendrell, el Ball de Diables, l’Església Parroquial, el Campanar, l’Àngel de Tobies, la Cercavila de Foc, el Jaciment Ibèric de Mas d’en Gual, l’Àliga del Vendrell i el Llegat de Pau Casals. Aquest acte que es va notar als 36,82 km quadrats del municipi ens va costar 9.075, euros amb IVA. La persona qui va guanyar el concurs d’aquests tresors per descobrir va ser tot un personatge catalanista que més tard tornarem a veure, Francesc Tudela i Penya.
Deixem de parlar dels grans prohoms d’aquest país i anem a les coses concretes de la nostra vila que també ens afecten considerablement. La vida feia la seva vida tranquil·la i plàcida fins que un dia, per motius de seguretat, van treure l’eucaliptus de la Plaça Francesc Macià després de 34 anys de vida consensuada de governs de PSC i CiU i els seus derivats perquè ja estava en situació perillosa.
En aquesta base que es podia fer moltes coses amb un procés de participació ciutadana i derivats, ja que com aquell que no vol la cosa sembla que alguna ment privilegiada d’aquesta vila ja tenia una idea al cap per substituir aquest arbre. La proposta era una escultura de ferro que havia de fer l’Aula Artística d’Escultura del Vendrell inspirat en Fenosa, d’una idea del conegut escultor Philippe Lavaill. Un artista nascut a Perpinyà i establert a l’Alt Urgell, però per casualitats de la vida treballa al Vendrell en aquest espai municipal.
Hi havia una proposta. No hi faltarà el retrat d’en Macià i un arbre que representa el de pi de tres branques que acull una família. Evidentment, a l’arbre també simularan volar els coloms inspirats en l’obra de Fenosa. Doncs això és el que trobarem el pròxim any en aquesta cèntrica plaça vendrellenca que ha tingut en els darrers anys diferents funcions, primer era un pàrquing de zona blava i després un espai de terrasses de bar que ara estaran a l’ombra d’aquest arbre metàl·lic. Ens hem perdut un procés participatiu molt interessant on la gent podia decidir que volia en aquest espai, però la gràcia és que només la base d’aquesta estructura costa 18.925,83 euros amb IVA.
Ara estem a les portes de la Capital de la Cultura Catalana, un títol que també atorga el senyor abans esmentat i que és una cosa privada desvinculada de la Generalitat. A veure quan ens costarà aquesta aventura intergalàctica perquè no és una cosa de cap entitat pública. No ve ni d’Europa, ni d’Espanya ni de la Generalitat sinó que té un nom i cognoms que ja coneixem. El més trist de tot plegat és que per tirar endavant tot això de la capitalitat contracten a dues persones durant tres anys en la categoria de tècnics mal pagats. Lamentable.