Alguna vegada t'hauràs preguntat per què el teu número del DNI acaba amb una lletra i d'on surt aquesta lletra. És aleatori? Per resoldre aquesta qüestió has de saber que la lletra que acompanya la numeració del teu document d'identitat és un dígit de control que també es troba en altres numeracions bancàries i comercials.
Els dígits de control són nombres o lletres que acompanyen alguns codis d'identificació, com ara el número de DNI, un compte bancari o els codis de barres, per controlar la seva veracitat i evitar errors i falsificacions. Però l'important és que aquests dígits de control, que en el cas del DNI és una lletra, no són aleatoris, sinó que surten d'una operació matemàtica sobre els números que acompanyen i que per motius de seguretat sol ser secreta. No obstant això, aquest codi es pot desxifrar amb models matemàtics una mica avançats.
Si fins ara creies que la lletra del teu DNI era aleatòria, estàs equivocat, ja que aquest dígit de control compleix una funció de seguretat molt útil per evitar errors i falsificacions. Així, en escriure un DNI fals o davant un error en posar algun nombre, la incongruència entre la lletra escrita i el codi detecta la falsedat de document.
Lluny de ser una cosa aleatòria, la lletra del DNI surt d'una operació matemàtica. Per obtenir-lo es divideix el nombre corresponent dels 8 dígits entre 23 i es pren la resta de la divisió. Per exemple, el nombre 12345678, en dividir per 23, fa un restant de 14. A cada nombre restant se li fa correspondre unes lletres segons una taula d'equivalències.
Transferències bancàries
El mateix succeeix amb una transferència bancària, ja que si t'equivoques en escriure algun dígit, una cosa que pot passar fàcilment ja que es tracta de numeracions molt llargues, el dígit de control verifica la numeració per evitar que enviïs diners a una altra persona que no desitges i perdis els teus diners. Aquesta és una de les funcions més útils d'aquest tipus de mecanismes.
Per això els comptes corrents incorporen diversos dígits que funcionen com a elements de control, i que igual que el DNI s'obtenen fent una operació matemàtica oculta. L'ús d'aquests dígits, antigament dos i actualment quatre, fa que sigui difícil generar números de compte falsos, que no corresponguin a un compte real, i evitar errors accidentals.
És el que passa per exemple en escriure un número de compte, ja que si comets algun error en teclejar el nombre a què vols fer una transferència, quan els dígits de control no es corresponen amb el codi a què acompanyen detecten l'error i bloquegen l'enviament de diners.
A més, hi ha mecanismes matemàtics que permeten identificar l'error que s'ha comès i corregir-ho. Són els coneguts com a codis detectors d'errors. Així, a través de complexes operacions matemàtiques es pot arribar a desxifrar fins al procés de càlcul dels dígits de control dels comptes d'un banc en concret, encara que alguns són més hermètics que altres.