La comissió del Pacte de Toledo al Congrés dels Diputats va acordar aquest divendres un esborrany amb 21 recomanacions per a la reforma de les pensions després de quatre anys de debat. Entre les principals propostes del text, que se sotmetrà a votació dimarts a comissió, cal destacar la vinculació de les pensions a l'Índex de Preus de Consum (IPC), el fet d'incentivar l'ajornament de l'edat de jubilació i situa el 2023 com a termini màxim per treure despeses impròpies de la guardiola de les pensions.
El document servirà com a base perquè el govern espanyol i, concretament, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, impulsin la reforma del sistema de pensions. Escrivá ja havia apuntat en la línia de les recomanacions —pilotades per PSOE i Unides Podem— i ja havia confiat que l'acord arribaria aviat. També s'haurà de votar en el ple de la cambra baixa.
Pel que fa a l'edat de jubilació, el text afirma que «ha de fomentar-se la permanència dels treballadors en actiu a través de l'adaptació i millora dels incentius socials, fiscals i laborals existents» i diu que «és necessari aprofundir en la prolongació voluntària de la vida laboral més enllà de l'edat ordinària de jubilació, sempre que no estigui motivada per una pensió insuficient». El document menciona les jubilacions anticipades per activitat penosa com a excepció a aquesta voluntat d'allargar l'edat de jubilació.
El Pacte de Toledo també fixa com a objectiu mantenir el poder adquisitiu i millorar les pensions amb la revalorització anual de les pensions d'acord amb l'IPC real. «La revalorització ha de ser diferenciada de qualsevol altra acció de millora encaminada no a conservar, sinó a augmentar el poder adquisitiu —quan ho permeti la situació econòmica i amb l'oportuna cobertura legal—», diu el document, que afirma que increments superiors a l'IPC s'hauran de pagar amb recursos que no siguin de la Seguretat Social.
En relació amb els recursos del sistema, el text apunta que cal consolidar «la separació de fonts i el restabliment de l'equilibri financer». En aquest sentit, el text recull que prestacions i partides impròpies que es financen amb les cotitzacions de la Seguretat Social -de l'anomenada guardiola- han de passar a fer-ho amb finançament tributari. És l'Estat, a través dels pressupostos, qui haurà d'assumir aquestes despeses -com prestacions familiars o ajudes a sectors productius concrets- de forma «progressiva» i en un «termini breu de temps que no podrà excedir de l'any 2023».
Valoració d'ERC, JxCat i UP
Fonts d'ERC han avançat que els republicans presentaran vot particular, ja que tenen objeccions al text. Un dels principals punts amb els quals discrepen és que no es posi punt final a «l'espoli» de la guardiola de la Seguretat Social de forma immediata i es deixi temps per fer-ho fins al 2023. També troben a faltar solucions per a persones amb llargues carreres de cotització però són acomiadades abans que assoleixin l'edat fixada per a la jubilació, amb penalitzacions molt grans si es jubilen de forma anticipada.
D'altra banda, fonts de JxCat veuen amb bons ulls el document «de mínims» que s'ha consensuat per molt que tothom pugui tenir-hi matisos i apunten que el text beu d'una feina prèvia d'anteriors legislatures. Destaquen la separació de fonts de finançament que hauria de permetre «posar ordre» al sistema i corregir-ne deficiències de funcionament.
Fonts d'Unides Podem han celebrat l'acord que «reivindica clarament el sosteniment del sistema públic, solidari, suficient, intra e inter generacional». Destaquen que recull els objectius plasmats en l'acord de coalició per «garantir unes pensions dignes i un sistema públic sostenible i suposa la derogació de facto de la reforma de les pensions del PP de 2013».