Com ja apuntàvem en un anterior article sobre el compliment del règim de visites de progenitors durant la vigència de l’estat d’alarma, continuen els dubtes legals en el sí de les famílies de mares i pares separats; situacions no regulades en cap dels reals decrets publicats per l’executiu espanyol i de gran rellevància per a gran part de la població.
És començament de mes i s’obre el període de pagament de les pensions alimentàries en favor de menors. Davant l’escenari actual ens trobem en moltes situacions de pèrdua sobtada d’ingressos que en moltes ocasions fan inviable l’estricte compliment de les pensions establertes en les resolucions judicials, situacions que per tant generen dubtes sobre l’obligació o no de seguir abonant aquestes pensions.
En primer lloc cal dir que la situació plantejada, a primera vista, no és diferent de qualsevol altra provocada per la pèrdua sobtada de treball de l’alimentista, i que la llei preveu la possibilitat que el progenitor que ha vist modificades les seves condicions econòmiques accedeixi a un procediment de modificació de mesures, inclús amb caràcter d’urgència mitjançant l’adopció d’unes mesures provisionals. Ara bé, ni aquestes mesures urgents acaben dictant-se en un temps raonable, ni ara ens trobem davant d’una situació de normalitat.
En segon lloc, cal dir que les resolucions judicials s’han de respectar i complir en els seus termes, i que aquest principi cobra especial rellevància en el Dret de Família, on el busca per sobre de tot el benestar del menor, sent que a més les pensions alimentàries en favor de menors suposen un dels aspectes de principal protecció per part del legislador i els Tribunals de Justícia.
En darrer lloc, i no per això menys rellevant, cal dir que les necessitats dels menors segueixen existint i que per tant la seva guarda ha de ser possible a nivell econòmic.
No obstant això, entenem que la situació actual mereix un tractament especial d’igual forma que així s’estan tractant de forma especial altres assumptes d’igual rellevància. És per això que l’equip jurídic d’Europraxis Legal entén que davant de la situació d’emergència actual, i en defecte d’acord entre progenitors, aquella persona obligada al pagament de la pensió, pot rebaixar el pagament de l’import de la pensió sempre i quan es respectin els següents aspectes:
1) Que la rebaixa de la pensió no impedeixi cobrir les necessitats bàsiques dels menors, permetent cobrir el mínim vital.
2) Que la rebaixa sigui proporcional a la disminució del rendiment econòmic sofert de forma objectiva pel pagador.
3) Que es prioritzi el pagament de la pensió d’aliments per sobre altres pagaments de caràcter menys urgents.
4) Que el progenitor que pretengui la rebaixa no compti amb estalvis suficients per a afrontar la davallada d’ingressos.
5) Que s’hagi comunicat la situació d’urgència a l’altre progenitor i no s’hagi pogut arribar a un acord.
L’acompliment d’aquests requisits no són causa d’exoneració del pagament i enfront d'una eventual reclamació judicial no es configura com a un motiu d’oposició regulat en la Llei; no obstant la força major (article 1105 del codi civil) i la possibilitat d’acreditar abús de Dret en aquelles situacions en les que l’altra part hagi impedit un acord amistós per a solucionar la situació d’emergència temporal (article 7 del codi civil) poden ser considerades com a causes vàlides d’incompliment per part dels Tribunals de Justícia, els quals de ben segur es veuran abocats a decidir en assumptes com aquest i d’altres fins al moment inimaginables.
* Aquest és un article d’opinió Jurídica que s’emet basant-se principis generals del Dret. Donada la situació actual i la manca de referències per situacions anteriors el lletrat signant esdevé responsable de pronunciaments Judicials contraris al seu criteri.
Ferran Ollé Represa és advocat a Europraxis Legal
