Si alguna cosa té d'especial el Vendrell, són els no un ni dos noms d'il·lustres artistes i personalitats del món públic nats a la ciutat que han traspassat fronteres, cadascun d'ells a la seva manera. Àngel Guimerà, Pau Casals, Andreu Nin i Apel·les Fenosa, tots quatre vendrellencs i nats el segle XIX, entre el 1845 i el 1899, són reconeguts —i odiats— més enllà del país gràcies a les seves obres i accions en vida, des de la dramatúrgia o la música, fins a l'escultura, passant per la política, la revolució i un activisme polític en molts casos irreductible.
Una exposició que recorda l'època daurada vendrellenca
Tant és així que el Vendrell sempre ha estat a l'altura en la tasca de recordar tals figures, però enguany, serà el Palau Robert de Barcelona, situat a la cèntrica cruïlla entre el passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal, l'espai on se'ls podrà reconèixer. Serà a l'exposició 'El Vendrell, l'època daurada Casals, Fenosa, Guimerà i Nin', que va ser presentada el passat dimecres 29 de juliol i es podrà visitar fins al dia 4 d'octubre.
La mostra, que es podrà veure a la Sala 1 i al Jardí del Palau Robert, centra l'atenció en les figures dels quatre personatges vendrellencs i en els seus valors de la creativitat, internacionalitat i compromís amb la societat del seu temps, la pau i la llibertat. Els responsables d'organitzar-la han estat el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i l'Ajuntament del Vendrell, amb motiu de la designació de la capital del Baix Penedès com a Capital de la Cultura Catalana durant el 2020.
Cadascun dels espais dedicats als quatre vendrellencs mostra les cases d’aquests prohoms, autoretrats de la seva sensibilitat humana i creativa, i de l’acollida que van donar a intel·lectuals de l’època. La directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester, ha treballat en l’àmbit dedicat al violoncel·lista i director d’orquestra, el comissari Josep Miquel Garcia és el responsable de la presentació que es fa d’Apel·les Fenosa, mentre que la directora de la Casa Museu Àngel Guimerà, Àngels Santacana, ha fet la proposta per a l’espai del dramaturg i poeta.
Per últim, l’historiador Ernest Benito ha tingut cura de la figura d’Andreu Nin, que es presenta al Jardí. El dibuixant, il·lustrador i ninotaire Lluís Juste de Nin, traspassat recentment, va col·laborar amb Benito en la part de l’exposició dedicada al periodista, traductor, sindicalista i dirigent del POUM Andreu Nin, amb el qual compartia nom i parentesc. Un plafó en l’àmbit dedicat a Andreu Nin recorda la figura de Lluís de Juste.