Era esperable? S’ha fet el que calia? Cal respondre sí a la primera pregunta i no a la segona. Sí, perquè en pocs anys hi han hagut dues experiències semblants, que han afectat molts països, per virus també semblants i amb una fàcil i rapida propagació. No s’ha fet el que calia perquè en aquesta mena d’infeccions és de sobres sabut que el més important es detectar com més aviat possible els infectats i aïllar-los perquè no puguin contagiar a la gent sana.
Doncs bé, els xinesos que han estat els primers infectats tant en l'epidèmia del SARS1 de fa uns deu anys com en l’actual SARS2 han tardat un temps preciós en declarar l’epidèmia. I es veu que la gent no n'aprèn, ja que tant Itàlia com Espanya, Anglaterra i molts altres països han seguit la mateixa tònica i després correu-m'hi tots. Reaccionar tard ocasiona molts patiments i una mortalitat que en gran part probablement es podia haver evitat.
I ara què? Doncs anar capejant el temporal com es pugui.
De totes maneres, com a aspecte positiu i amb relació als coronavirus anteriors, la taxa de mortalitat d’aquest Covid-19 és significativament més baixa. Un altre aspecte positiu d’aquesta experiència és que i tal com es preveu s’infectaran moltes persones, ja que encara no es veu el límit superior de la corba de creixement de persones infectades, una gran part d’elles quedaran immunitzades i que probablement els protegirà en futures epidèmies per aquest coronavirus i, que cal preveure. Però si aquestes apareixen ja tindrem probablement una vacuna que ens protegirà.
Així doncs, tranquil·litat i sentit comú, encara que ens esperen dies difícils. Segur que aquestes mesures de confinament tindran un efecte positiu i podrem tornar a fer la nostra vida habitual. A més hem de pensar que altres malalties respiratòries com la grip l’any passat va causar la mort d’unes 6.000 persones, i no s'ha propagat el pànic.
Josep Guarro és investigador del grup de recerca MICOLOGI - Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la URV
