Preocupació al litoral de la Costa Brava perquè un paràsit que afecta les nacres gairebé ha extingit aquest mol·lusc de la zona. Un exemple que posa de manifest la situació crítica que s’està vivint és Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, on la Fundació Mar tenia censades unes 100 nacres i durant una immersió han comprovat que ja estan totes mortes.
El biòleg de l’entitat, Xavier Salvador, explica que la situació és «alarmant» perquè la nacra és un mol·lusc endèmic del Mediterrani i ja se’l considerava amenaçat perquè viu lligat a les praderies de posidònia, que estan en regressió. Ara, aquesta espècie està en un gran perill d’extinció a causa d’aquest paràsit que les debilita.
Per què moren les nacres?
La principal causa de la mort de les nacres la trobem en el paràsit que les afecta, ja que, segons el biòleg de la Fundació Mar, les debilita i els hi fa perdre els reflexes de protecció que tenen. Això fa que no es tanquin i que quedin exposades als depredadors, que se’n mengen la part tova i l’acaben matant.
A més, la situació de les nacres exemplifica com la pesca intensiva, el turisme o el canvi climàtic poden passar factura als ecosistemes. Per això, des de la fundació, a través de dinou estacions de seguiment que tenen per tot Catalunya, analitzen la situació d’aquelles espècies que poden afectar la biodiversitat del fons marí.
Una d’aquestes espècies són les algues invasores, i tant l’Estat com la Generalitat estudien ara diferents iniciatives per fer front a aquestes amenaces. De moment, les dues institucions van rescatar l’any passat centenars de nacres del Cap de Creus i l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre.
Aquests mol·luscos rescatats van ser traslladats a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, per estudiar mesures que garanteixin la seva supervivència. I és que s’ha comprovat que les nacres són més resistents a aquest paràsit al Delta de l’Ebre.
Cas dramàtic a Sant Feliu e Guíxols
La mort de nacres està anant de forma molt ràpida ja que, en tan sols uns mesos, el paràsit ha matat pràcticament tota la població d’aquest mol·lusc a la Costa Brava. Un exemple del drama que s’està vivint en el fons marí gironí és, sens dubte, el municipi de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
En el fons marí de la cala Vigatà d’aquesta població hi havia prop de 100 nacres censades, concretament 89, i ara han aparegut totes mortes. Des de la Fundació Mar destaquen que l’estiu passat no hi havia cap alerta, i que ja al desembre es van trobar el 36% de les nacres mortes, arribant al 100% a dia d’avui.
A la cala Ametller del mateix municipi, on l'entitat hi té una altra estació de seguiment, la situació és la mateixa. De les 22 nacres que hi havia censades, avui totes elles han mort.
D'ençà que el paràsit es va detectar per primer cop en aigües d'Andalusia, ha fet autèntics estralls en la població del mol·lusc. El litoral de Múrcia, el País Valencià i les illes Balears ja n'han patit els seus efectes. I ara el paràsit també s'ha estès a Catalunya.
La nacra no és l’única espècie amenaçada de la zona
La nacra és un mol·lusc autòcton del Mediterrani que pot arribar a viure 30 anys. Per la seva aparença, és similar a un musclo gegant perquè pot arribar a mesurar 1,20 metres. De l'estiu passat cap aquí, però, pràcticament ha desaparegut de la Costa Brava. I les que hi ha al fons marí, es troben mortes, és a dir, amb la closca oberta.
Però no només les nacres estan amenaçades en el fons marí de la Costa Brava. Últimament, s’ha detectat també un corall invasor de l’Atlàntic que recobreix el fos rocallós i fa fora la resta d’espècies, així com unes algues al Cap de Creus procedents de mars càlids que deixa sense oxigen el sediment.