El parc eòlic l'Ametlló de l'Ametlla de Mar i el Perelló (Baix Ebre) ha passat el filtre de la Ponència d'Energies Renovables. L'òrgan tècnic autoritza l'emplaçament i detalla les qüestions que haurà de justificar l'estudi d'impacte ambiental. Entre d'altres, emparant-se en la delimitació de la normativa de les ZDP (anterior decret energètic), demana una distància mínima lineal i visual de 900 metres entre els aerogeneradors i els nuclis habitats i masies disseminades de la zona. També s'haurà d'analitzar l'impacte lumínic i sonor, l'efecte acumulatiu de la central amb les que ja funcionen o es tramiten, i un estudi de l'avifauna i els quiròpters que inclou un radioseguiment d'un any del mascle d'una parella d'àguiles cuabarrades.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
El projecte de l'Ametlló haurà de justificar que el parc eòlic i les infraestructures associades «no interfereixen amb els actius del territori basats en l'entorn natural i el paisatge», ja que es projecta en una zona de conreus, però també de nuclis i habitatges disseminats. Per aquest motiu, la Ponència demana respectar una distància mínima de 900 metres entre els molins de vent i les masies, emparant-se en la delimitació que preveia l'anterior decret de les ZDP.
Pel que fa a l'avifauna, es demana a la promotora Parc Eòlic l'Ametlló SL un seguiment de les poblacions per determinar si existeixen refugis importants que es puguin veure afectats per les obres de la central i estudis per un període mínim d'un cicle vital de les espècies observades (cria, hivernada i migració). Les dades s'hauran de presentar al Servei de Fauna i Flora, «a ser possible», els primers 6 mesos. També haurà d'incloure un radioseguiment d'un any del mascle de la parella d'àguiles cuabarrades de la zona de Montagut.
En el cas dels ratpenats, caldran anàlisis dels ultrasons amb aparells d'enregistrament automàtics capaços de gravar en continu a alta freqüència. Aquests detectors s'hauran de situar en estacions d'escolta fixes, a l'alçada on giren les pales dels aerogeneradors, i preferiblement 25 metres per sobre de la zona més baixa de gir d'aquestes. N'hi haurà d'haver 1 cada 5 molins, com a mínim. També es determina que caldran mostrejos 5 nits de cada 10 a l'estiu i 5 nits de cada 20 a la primavera i la tardor. Als hàbitats de la zona on no hi hagi detectors, caldrà fer transsectes nocturns.
La Ponència també demana que s'analitzi la compatibilitat del projecte amb el Pla de Gestió 2015-2023 de la Reserva de Biosfera Terres de l'Ebre i un estudi d'impacte acústic i lumínic. Finalment, Cultura avisa que els terrenys on s'ubicarà el parc eòlic són «susceptibles d'albergar jaciments arqueològics o paleontològics no coneguts, així com elements del patrimoni etnològic o vestigis de la Batalla de l'Ebre —trinxeres, aixoplucs, pous de tiradors—». La Ponència demana un seguiment arqueològic de tots els moviments de terres que es facin i també que no s'afecti elements de pedra seca.
El projecte havia estat rebutjat des del principi per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar que en va presentar informes en contra i ara estudia la resolució de la Ponència, però l'Ajuntament del Perelló no ha al·legat. En canvi, desenes de veïns dels dos municipis, aglutinats en el col·lectiu Trenquem l'Ametlló, ha presentat escrits contra el parc eòlic al·legant l'afectació a espais naturals protegits i a l'avifauna —que la Ponència ha tingut en compte—, l'impacte paisatgístic del conjunt de centrals de la zona, la proximitat al nucli urbà de l'Ametlla i altres habitatges disseminats, i altres valors d'unitat del paisatge litoral del Baix Ebre. El col·lectiu també assenyalava a les al·legacions que les centrals afecten la socioeconòmica, el despoblament i desenvolupament de l'activitat agrària i la població resident.
«Hauríem preferit que no hagués passat, però hi ha una sèrie de condicions força exigents quant a fauna protegida i s'ha demostrat que havien presentat un projecte bastant incomplet des del punt de vista paisatgístic, sobretot per l'impacte visual que pot causar en aquesta plana meravellosa», ha apuntat David Roselló, membre del Trenquem l'Ametlló. El col·lectiu confia que el projecte no superi la tramitació ordinària. «L'àliga cuabarrada es veu sovint i els demanen que demostrin que ni hi ha cap impacte. Evidentment l'esperança és que no superi aquestes condicions», ha afegit.
El col·lectiu està convençut que si l'emplaçament fos en una altra zona de Catalunya no hauria passat el tràmit previ. «Em sap greu que aquí al sud, que el paisatge està millor conservat, es facin aquestes propostes que serien inimaginables en altres parts del territori», ha criticat Rosselló. «Les veus locals haurien de ser escoltades perquè coneixen la realitat. Ens queixem que Madrid ho decideix tot i la Generalitat decideix coses i fa molta por que la gent local no pugui dir la seva», ha afegit.
Altres projectes amb llum verda
La ponència també ha aprovat el projecte d'una planta solar fotovoltaica de 17,93 MW al terme municipal de Camarles (Baix Ebre). En aquest cas el vistiplau definitiu està condicionat a una sèrie de canvis en el projecte que haurà de fer l'empresa promotora, Eguzki Baix Ebre S.L. La companyia preveu que la instal·lació s'ubiqui en cinc emplaçaments diferents, propers al nucli de Lligallo del Gànguil, amb una superfície total de 41,8 hectàrees i 43.680 plaques fotovoltaiques. De les cinc finques, quatre corresponen a zones on es feien activitats extractives o antics correus de secà, mentre que la darrera és una parcel·la agrícola de secà.
Segons ha acordat la ponència, Eguzki Baix Ebre S.L. haurà de buscar alternatives a la línia elèctrica aèria per reduir al màxim els riscos d'electrocució i col·lisió d'aus. Aquest és un dels aspectes que ha considerat el Gepec, ja que les finques es troben en una zona de protecció d'avifauna. L'entitat ecologista també ha alertat que un dels camps es troba en un espai que el plantejament municipal de Camarles impedeix que s'hi facin instal·lacions d'aquest tipus. Per això, la ponència considera que «hi ha certs aspectes que poden comprometre la compatibilitat d'alguna de les infraestructures previstes per afectacions urbanístiques».
A banda, «alguns dels camps compten en el seu interior o en el seu perímetre amb petites zones qualificades de sistema hidrològic», un fet que impedeix la col·locació de plaques solars. A més, Unió de Pagesos rebutja l'emplaçament proposat perquè no s'ha prioritzat la instal·lació de les plaques en teulades d'edificis ja existents i ha argumentat que el projecte comporta «la pèrdua de potencial i per a la producció agrària».
Des de la ponència també es reclama a l'empresa que faci diferents estudis relacionats amb l'impacte que tindria el projecte en la fauna de la zona, sobre la compatibilitat amb la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre, amb relació a la potencial generació de residus o respecte de la contaminació acústica, entre altres.
Dos projectes tombats
En la darrera reunió de l'organisme també s'ha acordat rebutjar el denominat Parc Solar Geoide II, un projecte que impulsava l'empresa Energia Geoide II als termes municipals dels Garidells, la Secuita (Tarragonès) i Vallmoll (Alt Camp). Tenia la intenció d'ocupar 73,8 hectàrees, amb 92.583 mòduls fotovoltaics, estructures de suport i centres de transformació, a més d'una línia d'evacuació d'energia.
Segons la ponència hi ha «elements determinants que, ja d'inici, es consideren insalvables i en desaconsellen la ubicació». Entre aquests, que «se situaria en sòl de protecció especial, per la funció de connector biològic entre la Conca de Barberà i el Tarragonès, seguint l'eix del riu Francolí». A banda, per l'Ajuntament de la Secuita «totes les parcel·les estan classificades com a sòl no urbanitzable agrícola on no és permès l'ús de plantes fotovoltaiques». El mateix argument fan servir els consistoris dels Garidells i de Vallmoll. A més, tots tres han decidit suspendre l'atorgament de llicències per a parcs eòlics i fotovoltaics. També hi ha elements en contra per part del Servei Territorial d'Urbanisme, del Departament de Cultura i del Departament d'Agricultura.
Finalment, la ponència també ha descartat la construcció de la Planta Fotovoltaica FV Greentarraco 1, que promovia Sisener Ingenieros S.L. a Rasquera i Ginestar (Ribera d'Ebre). La companyia volia ocupar 86,8 hectàrees, amb 89.667 mòduls fotovoltaics i una subestació elèctrica. Igual que en el cas anterior, l'informe que emès és «desfavorable», «atès que existeixen elements determinants que, ja d'inici, es consideren insalvables». Entre aquests hi ha «l'afectació a espècies de fauna amenaçada i al patrimoni arqueològic».
Paral·lelament, els ajuntaments de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Ginestar i Tivissa també havien alertat que el projecte perjudicaria «greument els actius turístics basats en el paisatge, el patrimoni cultural i natural locals», a més de presentar incompatibilitats amb plantejaments municipals. Diferents departaments de la Generalitat, com el d'Agricultura, Urbanisme o Cultura també havien alertat que s'incomplirien normatives.