El Cadí-Moixeró és un Parc Natural de Muntanya creat el 1983 motivat per la necessitat de protegir la zona de la serra del Cadí. Compta amb més de 40 mil hectàrees i s'estén per les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
El Cadí-Moixeró, entre el Segre i el Llobregat
Les dues serres del Prepirineu, el Cadí i el Moixeró, es connecten al port de Tancalaporta i formen una espectacular barrera muntanyosa de més de trenta quilòmetres entre les valls del riu Segre i el Llobregat. Dins del Parc hi podem trobar també el Paratge Natural d'Interès del Massís del Pedraforca.
El territori del Parc del Cadí-Moixeró
El Parc es classifica com a parc de muntanya amb altituds entre els 800 metres i els 2.648 metres del Puig de la Canal Baridana. Els estius hi són frescos i els hiverns molt freds, amb temperatures que poden arribar fins als 20 graus sota zero. El cim més emblemàtic és el Pedraforca, tot un símbol de l'excursionisme català i una de les muntanyes més ascendides del país.
Pel que fa a la vegetació, la combinació d'humitat i baixes temperatures del Parc fa que hi trobem flora molt variada i de molt interès, no pròpia del clima mediterrani preponderant als boscos prepirinencs. Prats alpins, avets i bedolls conformen la flora del Cadí-Moixeró. Entre la fauna, cérvols, isards, cabirols i martes són els mamífers més abundants, gràcies a les polítiques de repoblament i els alts índexs de reproducció.
A diferència dels altres parcs pirinencs com Aigüestortes i Alt Pirineu, aquí l'aigua és poc present cosa que fa que la presència de peixos i aus sigui més reduïda. Tot i això, a l'interior del Parc del Cadí-Moixeró s'hi localitzen les fonts del riu Llobregat.
Els ambients del Parc Natural del Cadí-Moixeró
Els prats alpins. Als cims de les serres del Cadí i el Moixeró, els arbres i els arbustos són pràcticament inexistents per causa de l'altitud. En comptes, hi trobem prats xeròfils pastures alpines característics de la Tosa i el Puigllançada.
Els rocams i les tarteres. Les tarteres més importants són les del Cadí al vessant nord i la tartera del Pedraforca amb vegetació adaptada als terrenys rocosos.
Els prats montans i prats de dall. Dominen els espais oberts i fins i tot les antigues feixes de conreus ara abandonades i ara dedicades a la ramaderia. Al fons de les valls, com a la plana de la Cerdanya hi trobem els prats de dall, hàbitats protegits com a pastures que segueixen vives a l'hivern.
Els boscos de subalpins i montans. Trobem fins a quatre tipologies de boscos al Parc. A les zones més altes boscos subalpins com l'avetosa de Riu i els boscos de baga de pi negre, amb grans i denses arbredes. Més avall hi dominarà el pi roig i el faig, com en la baga de Gresolet i la fageda del clot d'en Pere.
Boscos mediterranis i de ribera. A les zones de menor altitud, alzines i roures com en els carrascars de Cornellana i Riugréixer, baixant ja cap a la vall del Llobregat. Acompanyant els cursos d'aigua, bedolls, trèmols i salzes. Destaquen el bosc de ribera de l'Hospitalet i el de Cabiscol.
Punts d'interès del Parc Natural del Cadí-Moixeró
La serra del Cadí i el Pedraforca. Al nord el prat del Cadí i el pic del Vulturó, punt més lat de la serra, al sud el Cadinell i Josa del Cadí. El Moixeró culmina a les Penyes Altes. El Pedraforca és una formació abrupta amb una silueta característica. També s'hi poden observar els mantells, plegaments geològics d'eres anteriors que es poden veure estratificats.
Les fonts del Llobregat. Una surgència càrstica on neix el riu i que és un punt molt concorregut. El Dou del Bastareny és el naixement d'un dels afluents del Llobregat que hi desemboca a Guardiola de Berguedà.
Tosa i Puigllançada. Dos massissos característics per sobre dels 2.500 metres. El primer cim també es coneix com el Pedró dels Quatre Batlles.
Camins i itineraris. Per un costat els camins tradicionals i ramaders, recuperats, com el dels Bons Homes, el Camí Cardoner o el del Coll de Jou. Per altra banda, la riquesa geològica també ofereix itineraris entre les unitats estructurals del Prepirineu.
Arquitectura. Múltiples esglésies romàniques estan repartides pel Parc i voltants, així com nuclis medievals com els de Bellver de Cerdanya, Bagà o els castells de Josa, Saldes i Gòsol.
Festes i aplecs. En ser un territori bastant poblat, són comuns i prolífics les fires ramaderes, els aplecs religiosos en santuaris o les festes tradicionals de muntanya com la Fia-Faia de Bagà, el ball de les Coces de Gósol o la festa de Trementinaires de Tuixent.
Informació pràctica per visitar el Parc Natural del Cadí-Moixeró
La seu del Parc Natural del Cadí-Moixeró o Centre del Parc a la localitat de Bagà, però també trobarem oficines d'informació i turisme sobre el Massís del Pedraforca a Saldes, sobre la Flora del Parc a Tuixent o sobre l'entorn del Parc Natural a Talló. També ens podem dirigir a la Casa dels Parcs dels Pirineus a La Seu d'Urgell.
La natura, la història i els esports d'aventura són els màxims al·licients del Parc Natural. Per a muntanyistes mitjans i experts, es poden recórrer els senders d'Estana a Prat de Cadí o ascendir a Tosa o a la Torreta del Cadí.