La Guàrdia Urbana de Reus compta amb una instal·lació única a la demarcació per a l'educació viària, el parc de trànsit, a la plaça de Josep Maria Folch i Torres del passeig de Mata. Es tracta d'un equipament on s'imparteixen classes teòriques i pràctiques de normativa de circulació a alumnes d'escoles i instituts de Reus, però també de municipis veïns. L'objectiu, expliquen els seus responsables, és que nois i noies aprenguin d'una manera lúdica.
La part teòrica, primer contacte dels alumnes amb el codi de circulació
Aquest mes de desembre, TarragonaDigital ha acompanyat una classe de primer d'ESO de l'escola Puigcerver de Reus en una d'aquestes sessions. Arribem amb la sessió teòrica en marxa. És la primera part de l'exercici, d'entre una hora i una hora i mitja de durada. Serveix per explicar els conceptes bàsics de la circulació i el civisme en general als alumnes, i en concret nocions de com indicar un gir o una aturada amb els braços quan se circula en bicicleta.
És un dels vehicles que es fa servir per a aquesta pràctica, que també es pot fer amb karts. Quan acaba la teòrica el cel s'enfosqueix i les primeres gotes amenacen la part pràctica, però professors i agents decideixen intentar-ho, expliquen als alumnes que faran la pràctica, i els nervis prenen la classe. Els deu minuts que tenen per esmorzar se'ls passen recorrent a peu la zona, localitzant els carrers, com arribar-hi, per on podran passar...
La part pràctica es converteix en una gimcana
El parc de trànsit compta amb la majoria dels senyals de circulació més habituals, amb passos zebra, interseccions, rotondes i carrers. Mentre acaben d'esmorzar es reuneix la classe a les grades per acabar de donar les indicacions de l'activitat. Als alumnes se'ls dona una llista amb alguns dels carrers de la instal·lació per on han de passar, no tots tenen els mateixos.
Amb l'esmorzar acabat, la classe es divideix en tres grups. Un puja a les bicicletes, es posa el casc i posa el llistat de carrers a la pinça que hi ha al manillar amb l'esperança que la pluja no vagi a més. El segon se situa als carrers per segellar als companys, i el tercer fa de vianants que passegen per la instal·lació. «Hi ha carrers inventats i hi has de passar, respectant les normes sempre, i quan arribes al carrer que hi ha al teu full, et posen un segell», explica l'Izan Alonso.
Els agents indiquen les infraccions
El seu company de classe Albert Carbasse troba que «com que és un circuit petit, hi ha força normes de circulació, i en algunes et confons». De tant en tant se sent el xiulet de l'agent Pedro Víctor, responsable de l'equipament. Indica als alumnes que cometen infraccions què han fet malament les vegades que calgui. Dos punts són especialment conflictius, un dels semàfors —que alguns no veuen o on es distreuen i no s'aturen—, i una intersecció on s'arriba amb dos carrils, un per girar cap a cada banda, i que alguns no acaben d'agafar bé del tot.
Els companys que segellen o els que passegen, a més, comenten la jugada o criden als ciclistes, que es giren, els responen, i quan tornen a mirar endavant veuen que s'han saltat un pas de vianants. Una de les noies es mira l'agent, que no ha ni xiulat, tots dos saben que ella s'ha adonat de la infracció. La pluja, fina per ara, no s'atura, però les ganes de fer l'activitat tampoc, i es decideix seguir amb el segon grup.
L'aprenentatge lúdic com a metodologia
Anem a parlar amb alguns dels que acaben de baixar de la bicicleta. L'Albert Carbasse valora haver après «com es tenen els accidents, i així sabem com evitar-los». Pedro Víctor explica que «l'objectiu és donar-los no només els coneixements pel que fa a normativa de mobilitat segura, sinó també que interioritzin els valors, les actituds importants per a la mobilitat segura i per al respecte als altres perquè, en definitiva, també són normes de civisme».
Ho fan, a més, sense estar-se tot el matí asseguts a una cadira, que també hi ajuda. «Es tracta d'aprendre d'una manera lúdica», resumeix, «s'ho han de passar bé, per descomptat, perquè és la manera com millor entren els coneixements, però a la vegada en treuen un profit». L'Oriol Ballester ha anat en bicicleta al mateix grup que l'Izan Alonso i l'Albert Carbasse. Ell ens diu que l'activitat els serveix per «saber com ens podem moure sobre un vehicle per la ciutat».
Una instal·lació única a la demarcació
Pedro Víctor afirma que «disposar d'un parc d'educació viària que a la resta de la província, en aquestes condicions, no tenen, ens dona la possibilitat d'ampliar l'activitat; no només sessions teòriques, sinó també posar-ho en pràctica, perquè viure-ho és el més important». Per aquests carrers ficticis, de fet, no només hi passen alumnes d'escoles o instituts de Reus, sinó d'altres municipis de la comarca.
«Ampliem a tot el voltant sense trepitjar-nos amb altres policies que puguin fer activitats», ens explica. «En poblacions més petites, com Riudoms, Castellvell o La Selva del Camp, que no tenen aquestes instal·lacions o potser no donen el servei, si ens ho demanen, també els donem la possibilitat».