El Parlament de Catalunya ja té tots els mecanismes legals estudiats i a punt per executar un cop el president de la Generalitat, Quim Torra, sigui inhabilitat de manera definitiva per part del Tribunal Suprem. La previsió és que la sentència sigui imminent i es dona per fet que podria arribar entre els propers dilluns i dimarts: al marge de la resposta que es preveu al carrer —algunes entitats i col·lectius independentistes preparen protestes—, a les institucions tot està acordat, després de setmanes d'intenses converses, de cara a aquesta inèdita situació: el cessament del president autonòmic de Catalunya.
Pere Aragonès assumirà l'interinatge...
Un cop el Tribunal Suprem anunciï que confirma la inhabilitació del president Torra, notificarà la seva decisió al tribunal sentenciador, és a dir, el TSJC, que haurà de fer-la arribar al president de manera oficial. És a partir d'aquest moment que Torra deixarà de ser president de la Generalitat i, segons fonts de l'espai postconvergent, té intenció d'apartar-se de la presidència i de la primera línia política de forma immediata.
El Rei Felip VI haurà de signar el seu cessament, que sortirà publicat al BOE l'endemà i comportarà el cessament de tots els consellers que, això sí, quedaran en funcions fins a la investidura d'un nou president. En tot cas, amb la publicació al BOE, el vicepresident Pere Aragonès convocarà un Consell Executiu extraordinari que farà oficial que ell assumeix algunes de les funcions de la presidència. La provisionalitat del Govern, però, l'obligarà a prendre les decisions per decret llei i no podrà presentar pressupostos ni fer remodelacions de l'executiu.
L'aritmètica del Govern el deixarà amb majoria de membres d'ERC un cop Torra en surti. La situació ha comportat setmanes de negociacions entre JxCat i ERC, que han acordat fins al més mínim detall la transició de quatre mesos fins a les noves eleccions per fer-se el mínim mal possible. Així, per exemple, JxCat no posarà traves a noves trobades de la taula de diàleg mentre que ERC es compromet que Aragonès no ocuparà el despatx de Torra a Palau, no farà el discurs de Cap d'Any i es deixarà vacant el seient de Torra a les reunions dels dimarts al Consell Executiu.
...i Torrent marcarà els 'tempos'
Però al marge dels acords sobre com serà el desenllaç de la legislatura al Govern, el calendari es marcarà des del Parc de la Ciutadella, acordat també entre les formacions independentistes. Segons apunten algunes fonts, la data electoral amb més força seria la del 7 de febrer, tot i que no es descarten els diumenges previ i posterior: el 31 de gener i el 14 de febrer. En tot cas, aquesta és la franja en què es mou l'ombra electoral cada cop més definida a Catalunya —just un any després que Torra donés el Govern per esgotat i anunciés eleccions 'sine die'.
Els càlculs de dates es compliran si, efectivament, la sentència contra Torra arriba a principis de la setmana vinent. A partir de la publicació del cessament del president al BOE, Roger Torrent tindrà deu dies per fer una ronda de consultes amb tots els grups parlamentaris per sondejar si hi ha algun candidat a la presidència amb opcions reals d'assolir una majoria suficient per ser investit: o no n'hi haurà cap, o Cs presentarà Carrizosa per visibilitzar-lo durant uns dies però, en tot cas, sense possibilitats.
Sense candidat, es temia el bloqueig si no es convocava cap ple d'investidura, ja que és a partir de llavors quan comença el compte enrere de quatre mesos fins a les eleccions. Però els serveis jurídics del Parlament ja han advertit Torrent i les formacions independentistes que hi ha jurisprudència per activar el rellotge i evitar així la paràlisi: es tracta de l'informe 1985/2003 del Consell d'Estat, que va permetre la repetició electoral a la Comunitat de Madrid quan es va produir el 'tamayazo', que impedia formar govern i bloquejava la dissolució de l'assemblea autonòmica.
En base a això i sense poder convocar el ple d'investidura d'un candidat, Roger Torrent convocarà la cambra per fer un anomenat 'acte equivalent': informar que no hi ha candidat. Torrent podria deixar passar més de deu dies des de la inhabilitació per ajustar el calendari posterior i fer caure les eleccions en diumenge, tal com ell mateix explicava aquest divendres a Catalunya Ràdio: seria, en tot cas, un retard d'escassos dies. El ple, com a acte, doncs, equivalent, activaria els dos mesos de compte enrere fins a la convocatòria electoral: la dissolució de la cambra autonòmica es produiria —sempre considerant que la sentència contra Torra arribi dilluns o dimarts— cap a mitjan mes de desembre.
Eleccions el 7 de febrer?
Seria llavors quan el vicepresident Aragonès signaria el decret de convocatòria electoral, especificant que no és ell qui les convoca sinó que es produeixen per la sentència d'inhabilitació del president. Els comicis se celebrarien exactament 54 dies més tard. Si tot va sobre els càlculs previstos, la data de les eleccions amb més força seria el 7 de febrer, tot i que el 31 de febrer i, menys probablement, el 14 de febrer, també són sobre la taula en funció de com es produeixin, finalment, els esdeveniments.
En tot cas, JxCat i ERC han acordat de manera minuciosa el desenllaç d'una legislatura que, en base a la legalitat vigent, no pot convocar les urnes amb més celeritat que els quatre mesos que passaran des que s'inhabiliti Torra fins a la celebració dels comicis. Uns quatre mesos que, ben segur, seguiran marcats per les friccions entre socis malgrat l'acord.