Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Les imatges de les eleccions generals del 10-N al Camp de Tarragona

La participació a les eleccions del 10-N a Tarragona és del 57,77% fins a les 18.00 hores

Hi ha un notable descens respecte les eleccions generals del passat abril

Les imatges de les eleccions generals del 10-N al Camp de Tarragona
Una votant, aquest diumenge, en un col·legi de Tarragona. | Àngel Ullate

El 57,77% dels tarragonins cridats a les urnes aquest diumenge 10 de novembre ja ha votat fins a les sis del vespre. La dada representa un descens del 4,58% respecte la participació a les eleccions generals del mes d'abril, que a aquesta hora es va enfilar fins al 62,35%. Fins a les 18.00 h, a Tarragona ciutat ha votat el 59,2% del cens, mentre que a Reus han votat 40.738 persones, és a dir, el 57,03% del cens electoral.

Una jornada de normalitat, excepte l'incident a Poblenou del Delta

La jornada electoral del 10-N ha arrencat amb normalitat a la demarcació de Tarragona aquest diumenge. A les nou del matí s'han obert els 370 centres de votació i s'han constitut sense problemes les 1.011 meses electorals. Estan cridats a les urnes 574.861 electors entre les comarques tarragonines i ebrenques que escolliran sis diputats al Congrés i quatre senadors al Senat. Només un incident sonat a Poblenou del Delta, tot i que sense conseqüències greus, ha alterat el dia.

En les primeres hores de votació, s'han format poques cues per votar a la ciutat de Tarragona i alguns dels votants han explicat que esperen que els resultats d'aquests comicis serveixin per desbloquejar la formació del govern espanyol. També demanen que els partits dialoguin més.

La jornada electoral s'ha iniciat amb una petita dificultat a l'institut Tarragona, ja que no s'han presentat un dels presidents ni un dels vocals i, llavors, els suplents els han substituït. Tot i això, a les nou en punt, els votants més matiners han començat a exercir el seu dret de vot. Un d'ells, és el Marcial Borroso, que ha demanat «seny, coherència i sensibilitat», per mirar, diu, cap a Europa i el món per tal que aquest «país doni la imatge que la ciutadania vol».