La comissió de l’Estatut dels Diputats del Congrés ha aprovat aquest dijous —a porta tancada— un dictamen favorable a aixecar la immunitat parlamentària a la portaveu de JxCAT, Laura Borràs, tal com demana el suplicatori del Tribunal Suprem. ERC i Bildu no han participat a la votació, on PSOE, PP, Vox i C's han imposat la seva majoria per fer prosperar el text. JxCat i PNB hi han votat en contra i Podem s’ha abstingut.
És el primer pas perquè Borràs quedi a mans dels magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que la vol investigar per suposades irregularitats mentre era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió definitiva del Congrés es produirà el pròxim dijous 25 de juny, quan el ple votarà —també a porta tancada— el dictamen i previsiblement concedirà el suplicatori.
JxCat i PNB, en contra; ERC i Bildu no participen a la votació
Segons fonts parlamentàries, PSOE, PP, Vox i C's han votat en bloc a favor del dictamen que aposta per concedir el suplicatori del Suprem contra Laura Borràs, mentre que JxCat i PNB han fet un vot en contra i Podem s’ha abstingut. Fonts d’ERC han explicat que la seva formació —i també Bildu— han optat per no participar a la votació perquè consideren que malgrat que Borràs ha de poder defensar-se davant d’un tribunal, i són favorables a que s’investigui qualsevol indici de corrupció, no hi ha garanties que sigui objecte d’un judici just al Tribunal Suprem.
La Comissió de l’Estatut dels Diputats ha fet cas omís de les explicacions que va donar la pròpia Borràs la setmana passada, quan va comparèixer per oposar-se al procediment i denunciar el que considera una campanya de persecució en un procediment ple «d’irregularitats». De fet, aquest dijous JxCat ha presentat un vot particular en aquesta comissió, que també ha estat rebutjat amb el vot de les formacions espanyoles. El vot particular destacava la «vulneració de drets del procés judicial des dels inicis» i remarcava la «persecució politica» a què ha estat sotmesa Borràs.
El suplicatori que el Suprem va enviar al Congrés incorpora els arguments pels que l’instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, que considera que cal jutjar la portaveu de JxCat per suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació de diners públics i falsedat documental. Un cop aprovat en comissió, el dictamen s’elevarà al ple del Congrés dels Diputats que el debatrà i votarà a porta tancada el pròxim 25 de juny. Si —com es preveu— s’aprova, Borràs perdrà la immunitat parlamentària i el Suprem la podrà investigar com a imputada.
Investigació oberta contra Laura Borràs des del 17 de desembre passat
Tot plegat després que el passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCat acusa d’iniciar una investigació judicial «prospectiva» amb motivacions polítiques. Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona «podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental».
Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa —també encausat—, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat. El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat «de comú acord» per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.