Un clàssic esponjós que s’actualitza amb la moda, un xoc amistós de cultures que combina la tradició més nostrada amb l’últim crit dels videojocs. Així és la mona, esperada i desitjada, de formes infinites, un obsequi llaminer que posa fi a una pretesa abstinència reconvertida en folklore genuí, família i retrobament.
Capritxosa, infantil, padrines i padrines frisen pel fillol estimat, l’únic, l’especial, qui expecta pacient el dia ‘ema’, el de la mona, entre brises d’estiu o aquell xàfec preciós de l’època. «Pasqua és avui, la mona la vull; doneu-me la mà que us la vull besar», cantava el ritual. Les formalitats, ara, potser s’han esvaït, però l’esperit i la il·lusió del calendari popular romanen intactes entre els més petits.
Fortnite i el retorn de Harry Potter
«Les figures més sol·licitades? Uf, és difícil, cada any n’hi ha més! Nosaltres, quan érem petits, només teníem el ‘Pedro y las cabras’... i la Heidi», explica Josep Gonzàlez, president del Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona. «Enguany, està de moda el Fortnite i m’ha sorprès el retorn del Harry Potter, no tenia res preparat! Sort del ‘transfer’ de xocolata... realment m’ha salvat».
Potser el fenomen Netflix i la inclusió de la saga completa al seu catàleg fílmic han revifat la cèlebre Hogwarts i el seu univers fantàstic, ressorgint ara en un ‘revival’ de xocolata que no passa de moda. Evidentment, la influència del gegant de l’’streaming’ arriba implacable als racons més inhòspits i impensables, i el cor dels infants i els designis de la rebosteria no n'estan pas exempts.
Patrulla Canina, Barça i un Nàstic en hores baixes
Enrere queda la febre d’Star Wars de l’última Pasqua, mentre que els entranyables gossos de la Patrulla Canina i el seu ‘¡todos a una!’, es mantenen ferms, dolços i sol·licitats. La mona del Barça, com sempre, segueix tocant-la al ritme del ‘petitó’, mentre que la tendència pastissera del Nàstic ha caigut, una mica, com l’equip. «D’escuts del Gimnàstic me n’han demanat ben pocs», relata Gonzàlez, «potser sí que té a veure amb situació del club...».
Els unicorns, enguany, també són 'top' i la mona castellera no fa pas llenya, i ho segueix ‘petant’ amb força entre els tarragonins. «Aquí, a la pastisseria Conde —a Tarragona ciutat—, els castells van ser l’estrella fa cinc o sis anys, quan vam començar a fer aquesta mena de mones», explica el mestre pastisser. «Els clients em demanen el 3 de 10, o el castell que més els agradi... és una tendència que realment no passa de moda, me n’encarreguen moltes».
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
«Deixar-nos de Disney»: reivindicació de la cultura popular
«Enguany també volia fer la mona de la cucafera tarragonina, un disseny original fet per la meva escultora de confiança però, per problemes de salut, finalment ella no ha pogut», apunta Gonzàlez. «Això si, amb el ‘transfer’ de xocolata he fet l’àliga del seguici, tot i que la imatge metal·litzada m’ha portat algunes complicacions... coses de l’ofici!».
Per al president del Gremi d’Artesans Pastissers de Tarragona, la identitat i la cultura pròpies, des de l’exercici de la tradició més llaminera, esdevenen fonamentals i haurien de tenir un paper encara més destacat dins del costumari d’aquestes dates. «Potser hauríem de deixar-nos una mica de Disney i ensenyar als més petits la cultura pròpia, les arrels més populars... Jo, des del meu ofici de pastisser, ho intento i m’hi esforço».
Xocolaters i tradicionals? 40.000 mones tarragonines
«Les mones les fem a mida i la xocolata s’està demanant més que l’any passat», explica Gonzàlez. «Baixa la mona de ‘biscuit’ i també noto que la gent està tornant, a poc a poc, a la mona tradicional, amb massapà i ous durs. És una quantitat baixa, en relació al total de la producció, però la tendència és ascendent».
«Sobres les vendes? Em fa una mica de por parlar de números, sóc més de lletres, i un any ja em vaig aventurar amb una xifra i vaig tenir problemes...», riu el pastisser. «Realment és difícil, jo et puc parlar de la pastisseria artesana a la nostra regió, però se m’escapa una mica tot allò que envolta la producció més industrial. Però bé, m'arrisco, crec que enguany els artesans haurem venut entre 35.000 i 40.000 mones a la demarcació de Tarragona».
Som el que mengem
«La ‘guerra’ amb la pastisseria prefabricada, si és que es pot dir així, crec que l’estem guanyant. Pensa que cada cop hi ha més persones celíaques, al·lèrgiques... en definitiva, som el que mengem. Jo, per posar un exemple, una farina de blat de moro, l’anomenada ‘maicena’, modificada genèticament, com a pastisser artesà no la puc acceptar de cap manera! Perquè la crema, si no es fa servir el mateix dia, s’ha de llençar, sí o sí», remarca Gonzàlez.
«Cada dia més, entre tots hem de tenir cura de l’ofici, fer-ho bé, cuidar la nostra alimentació, les persones, i brindar la màxima qualitat i dedicació... Si és així, la gent de seguida se n’adona, i torna a omplir les botigues dels barris, a gaudir de la tradició, de la mona i del bon menjar».