El canvi climàtic tindrà uns efectes directes sobre els monuments Patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquells que es troben a prop del mar Mediterrani, com el cas de tot el conjunt romà tarragoní, estan amenaçats per possibles inundacions i erosions del sol, provocats per l'augment del nivell del mar. Així es desprèn d'un estudi internacional publicat a Nature Communications.
El conjunt Tàrraco, amenaçat pel canvi climàtic
Segons aquest treball, elaborat per cinc universitats d'Alamània i el Regne Unit, 47 de 49 monuments Patrimoni Mundial que es troben al Mediterrani es veuran afectats per inundacions o per l'erosió del sol, i tindran poques possibilitats de salvar-se.
Del total de monuments analitzats, 37 podrien patir inundacions. Segons els autors, en l'escenari més desfavorable, el nivell del mar pujaria en 100 anys fins a 1,46 metres, el que faria augmentar en un 50% les inundacions a l'àrea del Mediterrani. Però no són precisament les inundacions les que afectarien el conjunt patrimonial de Tarragona, sinó l'erosió.
En aquest sentit els autors asseguren que els tres conjunts arqueològics més vulnerables davant aquestes erosions són Tiro (Líban), Tarragona i Éfeso (Turquia). Els més afectats per les inundacions serien els monuments UNESCO que es troben a Itàlia, Croàcia, Grècia i Tunísia.
La UNESCO avisa de l'amenaça del canvi climàtic pel patrimoni
La UNESCO ja va avisar en un estudi previ que el canvi climàtic seria una amenaça real per tots els conjunts declarats Patrimoni Mundial. Aquest últim estudi publicat recentment analitza més concretament els efectes de l'augment del nivell del mar en el cas Mediterrani. Uns efectes que tindrien un impacte real per tot el conjunt romà tarragoní. La UNESCO fa temps que demana vigilar i abordar l'amenaça del canvi climàtic sobre els llocs Patrimoni Mundial.
Tàrraco, amenaçada per la contaminació
Òscar Martín, tècnic de la Real Societat Arqueològica Tarraconense explica que, en general, el clima té efectes sobre el conjunt patrimonial. La humitat, el vent i l'alta salinitat del mar tenen un impacte directe sobre tots aquells monuments que es troben a l'aire lliure.
A més, la contaminació, que provoca en molts casos el que es coneix com a pluja àcida, té efectes directes i visible sobre aquests monuments. La pluja àcida, que és la que es forma quan la humitat de l'aire es combina amb elements contaminants com l'òxid de nitrogen o diòxid de sofre que emeten les indústries o els productes derivats del petroli i el carbó, malmet la pedra d'aquests conjunts. Tots aquests fenòmens provoquen erosió de les pedres que configuren aquestes restes arqueològiques. Una de les més dèbils i que més pateixen el dany ambiental són les de la Muralla de Tarragona, tal com explica Martín a TarragonaDigital.
Martín també posa en dubte els tractaments que s'han fet a aquestes pedres per tal de conservar-les. «A vegades s'han fet d'una forma massa agressiva i no s'ha conservat el protector que la pedra té per si mateixa», explica. «Cal no ser tan agressiu amb les restauracions», reivindica.
I demana que aquestes intervencions respectin al màxim l'estètica i la imatge, cosa que, diu, no sempre es fa. Com a exemple parla del tram de la Muralla que es troba per la zona del Col·legi Lestonnac, on una intervenció de conservació va fer que es canviessin gairebé totes les pedres. Martin diu que no es va seguir cap criteri i que n'hi havia moltes que no calia canviar. Per això demana que es desenvolupi un criteri homogeni per totes les intervencions.
Accions humanes, les que cal abordar
Aquest expert, però, va més enllà. Tot i que té clar que cal treballar perquè els efectes del canvi climàtic no afectin al conjunt patrimonial, assegura que hi ha coses que es poden fer de forma immediata per millorar el manteniment d'aquest.
Com ara netejar les plantes que es troben per algunes parts de la Muralla, posar fre als excrements dels coloms o evitar l'incivisme que està fent mal al conjunt del patrimoni. «El que podem fer ja són intervencions petites per condicionar la Muralla, per exemple», diu.
També demana que pel que fa a la conservació es tingui una visió més a llarg termini que es prengui com a model altres països, com Itàlia o França i que s'homogeneïtzin les intervencions a la Muralla. «Que la prioritat sigui el monument, no desvirtuar la imatge».