La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'oposa a un possible minitransvasament de l'Ebre al Baix Camp. La Plataforma denuncia que autoritzar més detraccions d'aigua del riu amb noves concessions del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) és «incongruent» amb defensar el Delta. Les Borges del Camp, Alforja, Riudecols, Botarell, l'Aleixar i Vilaplana són els sis pobles del Baix Camp que ho demanen. Argumenten que pateixen contaminació dels aqüífers i problemes d'abastiment per episodis puntuals de sequera. Els alcaldes d'aquests municipis es reuniran aquest divendres per emetre un posicionament conjunt per defensar aquest projecte, amb un cost valorat en 5,3 milions d'euros en la primera fase, si bé podria enfilar-se als 8 milions d'euros.
Són pobles que registren concentracions de nitrats, arsènic i fitosanitaris en els seus aqüífers. A Alforja ja s'ha iniciat la tramitació per fer arribar aigua del minitransvassament de l'Ebre al municipi. El ple de l'Ajuntament ho va aprovar per unanimitat a mitjans de mes. Totes les forces polítiques presents al consistori —Junts, ERC i PSC— hi van estar d'acord. En aquest poble d'uns 1.900 habitants només disposen de l'aigua d'un parell de pous.
Des d'Alforja es defensa la necessitat de garantir l'abastament constant i regular d'aigua sense haver de dependre de la climatologia i assegurar-se els recursos hídrics que en el futur pot necessitar el municipi. «L'arribada de l'aigua de l'Ebre asseguraria els cabals necessaris i eliminaria la dependència dels factors climàtics», mantenen fons municipals. Segons càlculs inicials d'aquest municipi, el cost d'aquest projecte seria d'uns 431.000 euros.
Alforja ja és un dels 63 municipis —i 25 indústries— consorciats del CAT, però només disposa d'una dotació de reserva. Per fer efectiva l'arribada d'aquesta aigua, s'ha delegat al Consell Comarcal del Baix Camp la petició d'una subvenció conjunta a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que podria comportar una aportació de l'ACA de 4 milions d'euros per a un projecte que té un cost valorat actualment en 5,3 milions, en la seva primera fase.
Al projecte s'hi afegeixen cinc municipis més, pobles petits situats a la zona nord de la comarca que junts sumen entre 7.000 i 8.000 habitants —des de Vilaplana, amb mig miler de veïns, a les Borges del Camp, el més poblat, amb 2.000. És per això que aquests sis pobles volen reorganitzar-se i tenen intenció de constituir una mancomunitat que s'ocupi d'assumir i desenvolupar l'execució de la inversió i de la gestió de la nova infraestructura.
Oposició ebrenca
La PDE s'oposa a aquesta nova concessió d'aigua del Consorci. «Cada detracció que es fa a la conca de l'Ebre, sigui on sigui, es faci a Santander o amb el CAT, és el mateix. Al final repercuteix en el tram final del riu, al Delta», ha denunciat la portaveu Matilde Font. La Plataforma insisteix al Govern que cal fer una moratòria de les concessions d'aigua del riu i plantejar un ús de l'aigua «racionalitzat». «Si es vol salvar el Delta de l'Ebre, calen polítiques que no detraguin més aigua i que facin baixar més cabal pel riu i més sediments, que estan retinguts en els 200 embassaments que hi ha tota la conca», ha reclamat.
Des de la PDE reclamen al CAT que fa anys que s'hauria d'estar retornant els cabals que agafa «perquè el Delta ho necessita». «Del que s'enduen, encara se n'emporten més», ha lamentat la portaveu. També reclamen al Govern que deixi de ser «incongruent», oposant-se al transvasament de l'Ebre a Santander, que també rebutja la PDE mentre aproven més concessions d'aigua a l'àrea de Tarragona. «La Generalitat ha de deixar de fer polítiques mediambientals discordants com dir que volen salvar el Delta de l'Ebre mentre aproven plans per nous canals de regadiu, com el Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia, o ampliar la xarxa del CAT per portar aigua més amunt d'on arriba ara», ha denunciat Font.
Els consums d'aigua del CAT s'han reduït els últims anys, sobretot a la indústria, però la Plataforma rebutja que se'n segueixin oferint. «Volem que deixin d'agafar aigua del CAT, que vagin reduint i retornin els cabals cap al tram final de l'Ebre», ha insistit la portaveu.
Representants de la PDE han fet diverses reunions a Alforja i també a la Conca de Barberà, on ja s'ha presentat la primera fase per ampliar la xarxa del minitransvasament cap a la comarca. La Plataforma farà arribar informació a la ciutadania sobre els efectes que té el projecte. «Seguirem fent el que tinguem a l'abast i treballant conjuntament per oposar-nos a aquestes detraccions del cabal del riu Ebre, quan allà tenen aigua suficient per al consum i es poden fer altres tipus de polítiques per abastir a la gent sense extreure aigua del CAT«, ha apuntat Matilde Font.
Ministransvasament a la Conca de Barberà
El Consorci d'Aigües de Tarragona va entregar el 25 de març, al Consell Comarcal de la Conca de Barbera, el projecte de la primera fase per estendre la xarxa entre Sarral i Forés. L'administració comarcal actuarà com a entitat subministradora d'aigua als ajuntaments i regularà la connexió amb el CAT. El projecte consta de tres fases i s'estima que tindrà un cost d'11,7 MEUR, finançats per l'Agència Catalana de l'Aigua, la Diputació de Tarragona i els municipis. Tot plegat permetrà que Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb millorin l'abastiment d'aigua potable. La primera fase del projecte està pendent d'executar algunes expropiacions i resoldre el finançament. Les obres podrien començar a finals d'enguany i s'allargaran vuit mesos.
La concessió límit del CAT és de 126 hectòmetres cúbics (hm³) anuals (segons la llei de 1981) però l'agost del 2019 es va reduir a un màxim de 94,71 hm³ perquè les indústries en gasten menys. El consum mitjà dels últims anys s'ha situat sobre els 73 hm³ i el màxim històric del Consorci es va registrar el 2007, amb 79,9 hm³. Fonts del CAT apunten que hi ha marge per ampliar els municipis consorciats i que la repercussió dels projectes de la Conca de Barberà o el possible minitransvassament al Baix Camp té poc impacte perquè es tracta de municipis amb poca densitat de població.