Pemi Laliga (Santa Oliva, 1970) ha publicat aquest passat mes d’abril el seu debut literari amb el recull ‘Disset contes i altres històries’, on agrupa relats curts que ha anat escrivint al llarg dels últims catorze anys. Després d’una campanya de Sant Jordi molt positiva, Laliga ha atès TarragonaDigital un assolellat primer dilluns del mes de maig.
—Quan vas començar a interessar-te per l’escriptura?
—Doncs força aviat. Ja des de l’escola sempre m’ha agradat molt escriure. A Santa Oliva vaig tenir uns professors que ens van fer treballar molt la música i el text i segurament d’allà em pot venir aquesta doble passió.[Ndr: Laliga va ser músic i lletrista de grups de rock com Perquè i Blue Blau Band durant els anys 90].
—Recordes quan vas fer el primer relat?
—Devia ser cap als divuit o dinou anys. Va ser un conte que vaig presentar a un concurs, però que no va arribar enlloc. Paral·lelament ja feia les primeres lletres per als grups de música on tocava.
—Quines influències tenies en els inicis?
—Sempre he tingut molta influència de Quim Monzó i Sergi Pàmies, i és una cosa que es pot notar amb el fet que, normalment, els contes els començo sense saber com acabaran o els canvio completament a la meitat. Més endavant vaig anar sumant influències d’altres autors com Edgar Allan Poe, Marta Rojals, Carles Capdevila o Empar Moliner.
Contes escrits entre el 2007 i el 2019
—Per què has decidit publicar ara un recull dels teus contes?
—Era una cosa que fa temps que la gent em comentava i suposo que ara és quan em venia més bé i en tenia més ganes. Tot el procés m’ha portat més d’un any, tant per a seleccionar els contes, com per després fer l’autoedició. En un primer moment tenia triats quinze relats, però al llarg del procés en vaig treure alguns i posar d’altres. També vaig afegir un pròleg-conte de presentació i un microrelat a últim moment. Al final n’han quedat disset que crec que són els més representatius, tot i que n’han quedat diversos al calaix. El més antic és del 2007 i el més recent, del 2019.
—Què podem trobar a ‘Disset contes i altres històries’?
—Hi ha una mica de tot, relats, microrelats, una escena de teatre, una carta... Alguns els havia presentat i havien estat premiats a certàmens com el Joan Perucho d’Albinyana o el dels Jocs Florals que es va fer a Santa Oliva amb motiu del Mil·lenari del Castell. Espero que algunes històries sorprenguin la gent. Són contes pensants per a gent adulta, però que s’han de llegir amb ulls de nen, perquè hi ha elements molt imaginatius. Tot i que no són contes per a nens, crec que a partir dels onze o dotze anys ja es poden llegir.
—Alguna particularitat del teu procés creatiu?
—Doncs acostumo a escriure escoltant música, sobretot versions instrumentals d’alguns temes, i molts cops és la mateixa música que em dirigeix el relat cap a un lloc o un altre. També em guio molt a través d’imatges que em venen al cap.
—Com has viscut la publicació del teu primer llibre?
—Amb molta il·lusió, sobretot quan reps comentaris de les sensacions que ha tingut la gent quan el llegia. Ara és com si tingués un fill més.